Jugar a comptar dits

La morra és un joc que es juga en parella. Situats l'un al davant de l'altre, cara a cara, els dos contrincants trauen una mà de darrere l'esquena de manera simultània, al mateix temps que criden amb decisió una xifra: la que creuen que sumaran els dits que cada un dels rivals ha ensenyat aixecats. Qui l'encerte, guanya. Així de simple, així de competitiu.

Segons sembla, l'origen d'aquest joc se situa a l'antic origen. El mar Mediterrani i la civilització romana van fer la resta per escampar-lo arreu d'Europa. En algunes poblacions, la tradició va arrelar amb tanta força que ha arribat amb una gran salut fins a l'època contemporània. És el cas de la Ràpita, al Montsià, on jugar a morra és més que una afició estesa. Anys enrere els rapitencs anaven a jugar cada cap de setmana a l'anomenat bar Montsianell. Però diversos factors van fer que l'establiment tanqués portes i des d'aleshores la morra havia quedat pràcticament relegada al campionat organitzat per festes majors. Fins que el 2007, amb una massa crítica de jugadors ja consolidada, va nàixer l'associació sociocultural Morràpita. La seua tasca se centra a organitzar trobades cada dissabte de l'any –amb l'excepció de l'agost i el Nadal– en un local municipal que els va cedir l'Ajuntament.

L'obertura al món que faciliten les noves tecnologies va fer que aquests aficionats s'adonessen de l'existència de la morra, un joc que molts consideraven estrictament local, en altres zones de la Mediterrània. Fins i tot, que existia un campionat internacional. El regidor de Joventut i Identitat de l'Ajuntament de la Ràpita, i membre de l'associació que preserva l'ús d'aquest joc, Rafa Balagué, lo Xiqüelo, com el coneixen a la vila, ho explica: “Quan vam descobrir que també es jugava en altres països no ens ho crèiem; pensàvem que segurament coincidia el nom, però que seria una cosa totalment diferent.” Però el contacte amb els habitants d'un poblet de Sardenya, Orthullè, els va traure ràpidament de dubte: era el mateix joc que havien jugat des de feia segles a la vora de l'Ebre.

El membre de Morràpita Joan Batiste, més conegut com a Carrinya, recorda que “un torneig internacional era el que nosaltres sempre havíem somiat, però ho vèiem molt lluny”. L'existència d'una competició d'aquestes característiques, el Murramundo, els va obrir la porta a practicar les diferents varietats existents. Tantes com llocs on es practica: la sarda, la francesa, la corsa, la siciliana... Ara, després de tres anys anant a participar a la competició internacional, l'entitat rapitenca ha demanat que el municipi mariner sigui l'escenari d'aquesta prova l'any vinent. Presumeixen que els trenta-cinc anys de vida del campionat local els converteix en el més veterà de la Mediterrània, una carta amb què aspiren a ser els amfitrions de la pròxima edició.

Mentrestant, Morràpita també ha presentat un projecte a tots els col·legis i instituts de la vila perquè almenys una hora a la setmana els alumnes la dediquen a practicar aquest esport. D'una banda, per forjar les futures promeses i que la morra perdure en el temps, i de l'altra, per preparar un planter potent que defense l'orgull local al primer campionat infantil o juvenil, que també treballen per dur a terme a Sant Carles de la Ràpita.