Pilar Eyre l'encerta amb Preysler

Pilar Eyre fa dos anys va ser la finalista del premi Planeta (que avui es desvela al Palau de Congressos amb la mediàtica presència dels reis Felip i Letícia) i per tant sap molt bé el que és promocionar un llibre amb una llarga gira, que és precisament el que li està passant de nou ara amb la seva última obra, Un amor de Oriente, sobre Isabel Preysler. “Dilluns vaig ser a València i vaig fer 15 entrevistes”, em diu mentre espera que se n'hi faci una de nova al Divendres de TV3. Ha passat per Barcelona, Madrid i ara toca Vigo, Màlaga, Saragossa, Bilbao...

És evident que el tema que ha triat tira molt i, a més, ella s'explica sense embuts en la que és una biografia novel·lada dels set anys que va durar el matrimoni de Preysler amb Julio Iglesias. Una etapa crucial en la gestació del paper de reina de cors que ha exercit les últimes dècades i que continua avui en dia. Ara, als 65 anys, lluny de jubilar-se, Preysler aspira a ser socialité internacional del braç de tot un premi Nobel literari, que no és Bob Dylan. “M'he centrat en aquest període perquè és molt desconegut –diu Eyre–. I a més crec que la parella va tenir quatre fills: Chábeli, Enrique, Julio José i el personatge d'Isabel Preysler!” Cap dels dos ha donat mai detalls de la seva intimitat, tot i que ella sí que ha comentat que s'havia exagerat el seu “esperit de sacrifici” en aquells moments.

El llibre de Pilar Eyre aprofundeix en la idea del calvari en desgranar pas a pas el neguit d'una molt jove noia filipina (ben acollida per la dreta franquista madrilenya) que es casa a contracor i embarassada amb un cantant gairebé desconegut que anem descobrint com un home masclista, tremendament infidel i gelós, capaç de tancar-la cinc dies seguits a l'habitació d'un hotel perquè no la vegi cap home, i de prohibir-li els talons perquè els duen les dones de mala reputació. “Respon al perfil d'una època en què els homes treballaven i elles cuidaven la cova i els fills. Malgrat tot, infidelitats incloses, ell se l'estimava”, indica l'autora, que va néixer el mateix any que la retratada: “Vam passar de l'escola de monges a la píndola sense transició.”

Isabel també va deixar enrere la innocència per convertir-se a si mateixa en un personatge mediàtic. “Va veure clar que les revistes la treien en portada sense buscar-ho.” Resultava glamurosa i exòtica i a la vegada donava una imatge d'esposa i mare ideals. Viure amb Julio, l'etern don Juan, li deuria ensenyar que els clixés funcionen i ella va aprendre a construir-se el seu. Es va convertir en una gran seductora, inaccessible, bella i delicada, alhora que mantenia el seu paper de dama convencional. La seva vida es va fusionar amb la dels seus següents amors (Carlos Falcó, Boyer i ara Vargas Llosa), mentre la seva fama de misteriosa femme fatale augmentava. El silenci era el seu aliat (presentar un programa d'estil de vida el 1989 a Tele 5 la feia parlar massa, i va fracassar) però quin era el seu secret? “S'ha parlat molt de sexualitat però hi ha una cosa que les dones filipines fan que és encendre el cigar que s'ha de fumar l'home. Veure com ho fa una noia delicada com ella ha de resultar molt sensual”, diu Pilar Eyre, que desconeix si la protagonista ha llegit el llibre.

“El que sí que sé és que gent del seu entorn íntim està d'acord amb el que dic.” O sigui que el primer matrimoni de la perla de Manila no va ser cap viatge a Disney World sinó més aviat una gàbia daurada i asfixiant. Per a Julio la seva carrera era prioritària i l'anteposava a tot. La llegenda diu que quan ella va decidir marxar ho va fer amb una sentència a l'estil Escarlata O'Hara: “Es parlarà més de mi que de tu!” L'autora ho desmenteix: “En realitat va ser el seu sogre qui li va dir que si deixava el seu fill ningú li tornaria a fer fotos a ella.” La predicció va fer aigües i Preysler va cobrar milionades per fer portades. Fins i tot avui. “He fet el llibre perquè els meus editors em van dir que a Madrid a les festes no es parlava de cap altra persona”, diu Eyre, que ha fet servir noms falsos (Isabel és Muriel; la filla Chábeli és Márely, i Julio, Luis) perquè el gabinet jurídic de l'editorial li ho va demanar. “Però en la primera entrevista ja vaig dir el nom real!” Preysler no té successora, i difícilment en un segle XXI que valora la meritocràcia i que es mou al ritme vertiginós d'Instagram seria difícil reproduir el model de geisha misteriosa.

Aquesta setmana ens ha arribat via xarxes socials l'anunci de casament de Marc Bartra, ara a Dortmund, i Melissa Jiménez (el jugador es va declarar en un cinema de Barcelona), i també hem vist al compte de Gemma Mengual imatges de la seva experiència com a primera ambaixadora del cava al costat del també ambaixador Roger Coma. Enrere queden les reines amb carruatge i vestit de núvia. Ara el vestit també és de firma nupcial, Rosa Clarà, però de la línia festiva que porten les convidades. I una altra dona, Carme Ruscalleda, va ser nomenada ahir confrare d'honor del cava, una beguda que li agrada tant com el Campari, i que a Sitges van substituir per ron Bacardí per fer entrega a Mario Casas del premi Indomable d'aquest any.

L'actor, que diu que ara ja està més domat que quan era jove i poc experimentat, continua la seva relació de dos anys amb la bella Berta Vázquez, que aquests dies roda en una Barcelona que ha viscut una setmana força tranquil·la. La celebració més glamurosa va ser la inauguració de la pop up store de la firma Bally a Santa Eulàlia amb els nous dissenys de la casa italiana, que ha abandonat el classicisme per innovar bosses i sabates amb llavis, colors, grafismes... I avui toca premi Planeta.