El segle XIX vist des de fora

Són molts anys ja els que fa que el Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEA) ajuda a conèixer i a reivindicar el patrimoni tant cultural com natural d'aquest municipi maresmenc. Dins la ingent tasca que duu a terme aquesta entitat, ara ha volgut donar a conèixer la particular visió que tenia de l'Argentona de finals dels segle XIX Alexandre Cirici (1892-1945), que va ser compromissari a l'Ateneu Barcelona per la secció de literatura, història i antiguitats.

Aquest retrat de l'Argentona d'una altra època s'ha materialitzat amb l'edició d'aquest opuscle, del qual s'han fet 2.700 exemplars –a través de l'Ajuntament d'Argentona–, que estan distribuïts entre els diferents comerços del municipi que estan adherits a l'associació Argentona Es Mou.

Tal com explica el president del Centre, Enric Subiñà, la troballa d'aquest escrit va ser gairebé casual: “El vaig trobar en una subhasta a Barcelona i el vaig poder adquirir per 120 euros perquè a ningú més li va interessar.” A partir d'aquí, el CEA va treballar per convertir el que era un bloc de notes de Cirici en un opuscle per donar a conèixer la impressió que tenia d'Argentona aquest barceloní. Aquesta tasca va recaure en Francesc Villà, membre de la junta del CEA. “Creia sincerament que aquest document no el podíem guardar i l'havíem de donar a conèixer”, diu Villà, que també va investigar sobre la figura d'Alexandre Cirici. “Era un senyor molt conservador i, a més de les descripcions, fa crítiques morals sobre el poble d'aquells anys”, comenta el membre del CEA. “Cirici era un burgès que va arribar al poble com a estiuejant i, entre altres afirmacions, descriu Argentona com a una vila molt lletja i molt republicana”, comenta Villà.

L'actual barri de Sant Miquel del Cros, l'església parroquial, les diferents masies i els vivers són alguns dels àmbits de l'Argentona d'aquella època que descriu Cirici en el seu opuscle. Pel que fa als costums de l'època, l'autor en destaca alguns, com ara la fabricació dels boixos de seda per part de les dones del poble, i dedica comentaris poc afalagadors cap als habitants de l'Argentona d'aquells temps, qualificant-los d'“avars, rondinaires i poc servicials”. Cirici fins i tot els titlla “d'immorals” i conclou aquest capítol assenyalant que “els costums dels argentonins no són dignes de ser envejables ni envejats”.

Tot i aquesta suposada superioritat moral de l'autor envers els habitants del municipi del segle XIX, Villà fa constar que en els seus escrits “Cirici també comet alguns errors”. Un exemple d'això és quan parla de la riera d'Argentona, ja que s'hi refereix erròniament com a “riera de Granollers”. “És com si fos el diari d'un senyor on ofereix la seva visió subjectiva sobre els elements de l'època”, conclou Villà.

El llibre va il·lustrat amb fotografies, del fons d'Enric Subiñà, d'uns anys després de l'escrit però que ajuden el lector a fer-se una idea del que va veure i viure Alexandre Cirici quan va visitar Argentona. “A banda de fer-lo arribar als comerços també n'hem entregat còpies a l'Arxiu Comarcal del Maresme i a les biblioteques”, amplia Subiñà. El president del CEA anima tothom a sol·licitar l'exemplar als comerços del municipi perquè assegura que “no hi ha pensat fer-ne una altra edició”.