“Som testimonis del que és transcendent”

Sí. Aquest concili va representar un renovament de la vida religiosa i, també, monàstica. Va ser com voler posar-se al dia. D'aquí neix Solius, i no es pensi, no vam ser els únics.

Sí, van sorgir projectes per a experiències noves de vida monàstica; algunes han prosperat, d'altres, no.

El llavors abat de Poblet, Mon Garreta, i quatre monjos més, van voler buscar un lloc més senzill i recollit per allunyar-se d'aquest gran i magnífic monument amb tantes visites. Volien treballar en aquesta renovació que demanava el concili. Van buscar per molts llocs, però finalment el llavors bisbe de Girona, Narcís Jubany, els va acollir i van trobar aquesta parròquia rural, on no hi havia rector i que als estius es feia servir com a casa de colònies. De fet, el monestir és a l'antiga rectoria i casa de colònies. El quatre monjos hi van arribar el 21 de gener de 1967, que coincideix amb la festa major de la parròquia, de la qual santa Agnès és la patrona.

Hi ha molta gent que ens ho pregunta. Penso que la vida apostòlica activa com la d'un rector s'entén molt bé. Nosaltres ens dediquem a la feina de l'esperit. Som testimonis del que és transcendent. En el món hi ha més del que es veu, que és Déu. En som testimonis i vivim per a això. Volem viure l'amor que va predicar Jesús. Som gent diferent, d'edats diferents i gustos diferents, amb els problemes de tothom, i ho demostrem. Ens dediquem molt a acollir persones a l'hostatgeria. Aquí veuen com vivim, la serenor... Molts repeteixen. Pensi que estem parlant de més de dues-centes persones anuals. És possible viure l'Evangeli, i en això estem.