Una història per descobrir

Tot i que es coneixia l'existència del jaciment arqueològic des de principis del segle passat, no va ser fins a mitjan anys vuitanta quan van començar les excavacions a Can Roqueta, a mesura que s'anava posant en marxa el desenvolupament urbanístic del polígon. Durant les darreres tres dècades s'han fet una vintena d'intervencions que han permès documentar 2.500 estructures prehistòriques, protohistòriques i històriques com ara cabanes, sitges i tombes, cosa que fa que el jaciment de Can Roqueta sigui un dels més importants del sud d'Europa de l'edat de bronze i ferro. Deu arqueòlegs i especialistes han treballat, sota la coordinació d'Antoni Palomo, director de l'empresa Arqueolític Terra Sub i professor de la UAB, i la direcció de Noemí Terrats i Almudena Garcia, en la darrera excavació, que ha obert la porta a estudiar fins a 56 noves estructures, entre les quals destaca l'existència de fosses amb restes de cavalls. “Ens permetrà conèixer quina funció tenia el cavall, si els tractaven de manera especial com sembla”, explica Palomo, que assegura que ara comença per a l'equip “la part més interessant” perquè, tot i que la part arqueològica és important, “el que volem és fer la interpretació històrica a través de les troballes”. L'equip ha treballat en el sector de Can Roqueta-Can Revella en un espai de dues hectàrees aproximadament de les 250 que té el complex arqueològic, que es troba entre Sabadell i Barberà del Vallès, zona que està catalogada com a espai d'expectativa arqueològica en el pla especial de protecció dels béns arqueològics, mediambientals i arquitectònics de la capital vallesana. Segons Palomo, “es tracta d'un jaciment molt gran i potent que abasta des dels primers neolítics fins pràcticament a l'actualitat amb el mas de Can Roqueta, per exemple”. Puntualitza, però, que la part més important és la que va de l'edat de bronze a la de ferro. Les darreres troballes s'emmarquen en aquest període. Així, s'ha documentat un petit conjunt d'estructures adscrites a l'inici de l'edat del bronze i dos enterraments de l'antiguitat tardana. “Les deixalles són el reflex de la vida de la comunitat”, comenta Palomo a l'hora d'argumentar perquè són importants arqueològicament les diferents sitges documentades a Can Roqueta, que servien inicialment per emmagatzemar aliments i després per llençar ceràmiques, restes de la casa, objectes per treballar els aliments o el camp.

De les excavacions fetes durant aquests anys destaca la de la necròpolis de cremació al sector de Can Piteu, ja que es van documentar més d'un miler de tombes d'entre l'any 1000 i el 500 abans de Crist i diversos assentaments i enterraments de l'etapa del bronze inicial. Els treballs es van fer quan es va decidir construir l'estació depuradora de les aigües residuals del Ripoll. No es descarta que es facin més excavacions a la zona, malgrat que no n'hi ha cap de prevista de forma immediata. La forma de treballar és senzilla: un cop es fan els treballs arqueològics i es documenten totes les troballes es torna a tapar i es pot urbanitzar a l'espai. Les restes documentades i estudiades estan dipositades al Museu d'Història de Sabadell. “Existeix un important patrimoni arqueològic lligat amb la prehistòria que és invisible però que queda com a bibliografia i que té un important caràcter científic i museístic”, diu Palomo.