Un llibre de 32.000 km²

Catalunya té 32.000 km² que pesen 7 quilos i caben ordenats en un immens trencaclosques de paper de 756 pàgines de mapes i 319 d'índex toponímic amb noms de ciutats, pobles, viles, cases, masos, cims, valls, rius, boscos i paratges de tota mena. Aquest grapat de xifres, tan fredes com insòlites, serveixen per explicar la magnitud d'un treball de llarg recorregut i de gran valor documental, el Gran Atles Topogràfic de Catalunya, que acaba d'editar l'Institut Cartogràfic i Geològic (ICGC) culminant una feina de deu anys. Es tracta de l'atles del país a escala més detallada que mai ha aparegut editat en un sol volum i, a la vegada, el més gran publicat en l'entorn geogràfic de Catalunya.

L'escala utilitzada per a la representació del territori, 1:25.000, equival a traslladar cada 250 metres del país real a un centímetre de la cartografia i és la mateixa escala que fan servir, per exemple, els populars mapes de muntanya de la casa Alpina. “L'escala 1:25.000 és la millor per moure's pel territori”, explica Isabel Ticó, cap de l'àrea de cartografia de l'ICGC i codirectora d'aquest treball, que explica que haver optat per una escala d'encara més detall, com pot ser 1:10.000, hauria obligat a una edició encara més feixuga, amb més d'un volum.

La feina per arribar a capturar tot el país en aquest únic volum de grans dimensions va començar fa deu anys quan es va enlairar el primer avió per a la presa de fotografies que han servit de base per al posterior treball cartogràfic. D'aquella primera feina en va sortir una sèrie cartogràfica a escala 1:5.000, és a dir, molt més detallada que l'actual i que ha servit de base per a l'elaboració de l'atles que ara s'ha enllestit. Fa deu anys que s'hi treballa però el resultat final és el d'un atles posat al dia i actualitzat que inclou, també, els ultimíssims retocs que s'han fet al territori en qüestió d'infraestructures.

Per exemple, si es fa un cop d'ull a la pàgina 609, on hi ha dibuixada la meitat de Barcelona que correspon a la dreta de l'Eixample i els districtes que s'estenen cap al Besòs, hi destaca la nova configuració de la plaça de les Glòries, sense el pas elevat en forma de timbal que hi va haver entre el 1992 i el 2014. Si es va més al nord, a la pàgina 376 de l'atles s'hi aprecia el traçat de la carretera N-II amb el desdoblament com a autovia que ja està en funcionament entre Riudellots i Sils, per sota de la ciutat de Girona.

“S'intenta que sigui un treball al més actualitzat possible i per això es fa una revisió a fons dos mesos abans de tancar l'edició”, explica Isabel Ticó. Des de l'Institut Cartogràfic s'ha treballat en col·laboració amb el territori, a través dels Consells Comarcals i aquests implicant-hi els ajuntaments, per tenir una informació més directa i acurada.

El volum inclou 114.698 referències topogràfiques diferents de les quasi 300.000 que hi ha a tot Catalunya i que consten a la base de dades de l'ICGC. Oficialment, validats per l'Institut d'Estudis Catalans, oficialitzats des d'un punt de vista de normativa lingüística i aprovats pel Parlament, Catalunya té 50.000 topònims. Tal com explica Isabel Ticó, el nomenclàtor és un ens viu, perquè el territori és un ens viu on hi passen coses i s'ha d'estar actualitzant constantment. Mostra d'aquesta dinàmica és que la primera edició del nomenclàtor oficial de Catalunya, el 2003, tenia només 39.661 topònims, i sis anys més tard es va ampliar amb una segona edició en la qual se n'hi van afegir 13.039 més. Entre els llocs ressenyats a l'atles s'hi compten 32.946 cases i masos diferents, 23.261 senders o itineraris per practicar-hi senderisme o bicicleta, 8.495 cims o 720 accidents geogràfics al llarg dels 826,5 quilòmetres del litoral.

La voluntat dels responsables de l'edició ha estat donar una utilitat cultural i lúdica a l'atles i per això s'hi ressenyen llocs d'interès com ara jaciments històrics, edificis d'interès modernista, salts d'aigua o indrets per a la pràctica de qualsevol disciplina esportiva a l'aire lliure. “Hem introduït la fórmula dels subratllats per destacar els llocs amb més interès cultural, amb la voluntat de donar una utilitat turística i de lleure a l'atles”, explica Isabel Ticó.