Palaus per a funcionaris

El Palau Sol­terra, al car­rer de Ciu­ta­dans, antiga seu de la Falange, i avui Dele­gació de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat, podem cal­cu­lar que fa uns vint anys que està en obres per­ma­nents. Sem­bla que fan i des­fan! Des de l'inici de les obres, emer­gia al mig del pati una grua, que si era de llo­guer ha cos­tat tant com com­prar-ne dues de noves. Ara, final­ment, ja l'han tret. Però les obres encara no estan aca­ba­des. I a més, con­vi­uen amb antics habi­ta­cles de llo­guer de gent humil, que hi mal­vi­uen en con­di­ci­ons de pre­ca­ri­e­tat, obli­gats a refle­xi­o­nar que els convé mar­xar-ne..., men­tre que els des­pat­xos ofi­ci­als són gene­ro­sa­ment amplis, sobre­tot el del dele­gat, on hi ha una impo­sant xeme­neia pròpia d'un palau reial. El més absurd són els apa­ra­dors del car­rer. Una manca d'ima­gi­nació per­ma­nent ha pre­si­dit el seu con­tin­gut, impropi d'un lloc de «cul­tura».

Per altra part, la set­mana entrant s'inau­gura la nova seu de la Sub­de­le­gació del Govern de l'Estat, a l'antiga seu del Banc d'Espa­nya. Un edi­fici emblemàtic, on s'han gas­tat una mor­te­rada de diners, i on els fun­ci­o­na­ris que ate­nen el públic tre­ba­llen davant d'un impo­nent pany de paret, d'una altura vuit vega­des supe­rior a la nor­mal, amb la llum que es fil­tra des de les altíssi­mes fines­tres. Per un defecte òptic, les tau­les i els matei­xos fun­ci­o­na­ris sem­blen reduïts, en com­pa­ració amb l'espai que els envolta. Quan foras­ters visi­tin el lloc, difícil­ment com­pren­dran el destí que s'ha donat a un espai que només podia haver estat un museu. Per fer una sem­blança, és com si a l'inte­rior de la nau de la cate­dral de Girona s'hi ins­tal·les­sin tau­les de des­patx...! Per cert, des de Madrid ja es demana que l'ante­rior seu de la sub­de­le­gació es cedeixi al Col·legi Eixi­me­nis. Des d'aques­tes colum­nes vàrem llançar-ne la súplica fa temps. A veure si hi haurà sort.

En un pla molt més dis­cret, però sor­pre­nent­ment bucòlic, tro­bem les ofi­ci­nes que l'Ajun­ta­ment de Girona té ins­tal·lades a l'antic res­tau­rant La Rosa­leda, a l'entrada dels jar­dins de la Devesa. Un autèntic pri­vi­legi: en aquell ambi­ent tran­quil i repo­sat, envol­tats de vege­tació exu­be­rant, amb artísti­ques ceràmiques a les parets, i amb dret a anar a tirar pa als pei­xos de l'estany... aïllats de qual­se­vol altre depar­ta­ment, esplèndi­da­ment ins­tal·lats en planta baixa i ben il·lumi­nats, els fun­ci­o­na­ris han de sen­tir recança quan aban­do­nen el seu lloc de tre­ball.

I ara vindrà la nova seu cen­tral de la Gene­ra­li­tat, a l'antic hos­pi­tal de Santa Cate­rina. Un plaer per als sen­tits, segons diuen, encara que ja neix esqui­fida, en haver des­ti­nat molt d'espai per a recep­ci­ons i des­pat­xos «repre­sen­ta­tius». Hi assis­ti­rem ade­le­rats quan tallin la cinta d'entrada. De moment, hem vist l'inte­rior de l'antiga església, con­ver­tida en sala d'actes, i no ho hem comprès: tota pin­tada de color den­sa­ment fosc, autèntic tapa­bruts que homo­geneïtza el con­junt, però que li dóna un caire trist i apa­gat. Mal­grat els intents, la imatge de l'antiga cape­lla expiatòria de tants malalts i fami­li­ars que hi ana­ven a implo­rar curació, no l'han pas poguda esbor­rar i tal vegada ser­virà encara per dema­nar el reco­nei­xe­ment del Cel per la intensa feina que espera als ven­tu­ro­sos ocu­pants...

A la vista de tants palaus recon­ver­tits, no és gens estrany que les noves gene­ra­ci­ons aspi­rin al fun­ci­o­na­riat!