El govern té dos mesos per delimitar les zones de concentració de nous parcs eòlics
L'executiu té enllestit un acord amb Red Eléctrica per garantir que es puguin evacuar els 834 MW que sortiran a concurs
Els petits parcs eòlics o miniparcs, per sota dels cinc molins o els 10 MW de potència i sempre que no s'hagin de sotmetre a cap procediment de declaració d'impacte ambiental, es tramitaran com es feia abans de l'aprovació del decret, però amb algunes simplificacions. De fet, l'objectiu de la nova regulació és fer que en general els tràmits per instal·lar un parc eòlic s'escurcin dels cinc anys de mitjana que requeria el procediment anterior, als 18 mesos. El debat més sucós és el que afecta les instal·lacions de més magnitud –un parc estàndard té 50 MW i 20 aerogeneradors, tot i que la mitjana catalana és inferior–, les més rendibles per a les empreses del sector, i se situa en el dibuix de les ZDP. El decret eòlic donava quatre mesos per identificar-les i només en queden dos.
La zonificació, segons fonts d'Economia i Finances, de què depèn la direcció general d'energia –l'autoritat energètica del país–, serà el resultat de «la superposició de l'actual mapa de vent de Catalunya, el mapa d'espais naturals protegits i el mapa de les connexions elèctriques per a l'evacuació de l'energia produïda», que determinarà els punts on s'admeten nous nodes de connexió a la xarxa de transport i distribució d'energia, gestionada per l'estatal Red Eléctrica (REE). Aquí hi ha dues puntualitzacions a fer. D'una banda, el decret en qüestió (147/2009) atorga validesa, com a fonament, a l'actual mapa ambiental d'implantació de l'energia eòlica [vegeu gràfic], annex a l'anterior decret del 2002 i que ha estat motiu de controvèrsia entre proteccionistes, empreses energètiques i el mateix govern. «Ara, però, la definició de les ZDP [en la mesura que permet acotar molt més les àrees d'implantació eòlica] és la gran oportunitat per superar el conflicte ambiental», manifesta Jaume Morrón, gerent d'Eoliccat, l'associació que agrupa les empreses del sector.
D'altra banda, quant a la capacitat d'evacuació de cada zona, Eoliccat mateix ve exigint a la Generalitat «un acord amb REE que garanteixi que Catalunya podrà evacuar els 3.500 MW de potència eòlica» que s'ha fixat com a objectiu l'any 2015. Fonts del govern asseguren que l'entesa amb REE és un fet i que només falta la signatura del conveni. Tenint en compte que ara hi ha 448 MW operatius, 1.100 MW amb autorització, i 700 MW corresponents a projectes que ja han sortit a informació pública i estan esperant el permís –el nou decret no té afectacions sobre aquests parcs–, quedarien uns 1.300 MW per desenvolupar. Segons el conseller d'Economia, Antoni Castells, el nou decret permetrà treure a concurs 834 MW, i encara en quedarien uns 400 més.
D'aquesta empenta que s'entreveu important al sector eòlic, segons diverses fonts en resultarien prop d'una desena de ZDP, el desenvolupament de les quals es farà, en diverses tongades, per procediments de concurrència competitiva entre projectes presentats pels promotors. És a dir, les àrees es definiran simultàniament, cadascuna amb el seu màxim de potència i el seu informe de viabilitat urbanística i paisatgística –s'hauran d'aprovar plans especials urbanístics que evitin ensurts com els provocats per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra els parcs de les serres del Tallat i Vilobí–, però no sortiran a concurs totes de cop. De qualsevol manera, el sector espera girar el full de llargs periples administratius i afavorir-se d'un procediment únic per a cada ZDP. Les grans empreses energètiques, especialment les que encara no han perdut ni temps ni diners en la tramitació de parcs eòlics, estan encantades i ja preparen la seva irrupció en l'escena eòlica. Les firmes de renovables més petites que havien sol·licitat permisos per construir un parc eòlic i el seu projecte encara no havia sortit a informació pública, en canvi, s'estiren els cabells, perquè ara aquests projectes hauran de començar de zero i acollir-se al nou decret.
La Conca, el Baix Camp i la Ribera d'Ebre, candidates
El govern no vol donar cap pista sobre les ZDP que durant el primer trimestre del 2010 haurien de quedar delimitades i caracteritzades per sortir a concurs, però el vent mana i l'actual mapa ambiental, validat pel decret mateix i encara que sigui actualitzat amb les noves restriccions derivades de l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, dibuixa un escenari on la Terra Alta, fins ara literalment assetjada, podria quedar-ne fora o compartir una futura ZDP amb la Ribera d'Ebre, on fonts del sector situen una possible zona de concentració. El Baix Camp i la Conca de Barberà, per separat o vinculada a la Segarra o a l'Urgell, serien les altres dues comarques del Camp i l'Ebre que sembla que tenen tots els números per ser protagonistes. L'Alt i el Baix Empordà, l'Anoia, el Segrià i el Bages també són candidates. El govern haurà de comunicar als ajuntaments afectats la proposta de determinació de les zones, abans de procedir a l'aprovació i obrir concurs, i en la resolució d'aquest concurs hi intervindran també els consells comarcals. No hi ha quota de parcs per a cada ZDP, ni distància mínima entre ells. El límit s'estableix per potència màxima: una ZDP de 150 MW podrà tenir tres parcs de 40 MW i un de 30, per exemple. El portaveu de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, Jesús Carbó, lamenta que no s'hagi atès la reclamació que entre parc i parc hi hagués un mínim de 25 quilòmetres o que s'incrementés la distància amb les zones habitades. L'únic límit s'estableix entre miniparcs, que han d'estar separats per un mínim de dos quilòmetres.
Dat i beneït, a la Terra Alta
La Plataforma de la Terra Alta admet que aquest decret no afecta gaire la comarca perquè la majoria dels 14 projectes presentats per les empreses eòliques ja tenen les corresponents autoritzacions i ja s'estan desenvolupant. La primera fase de Vilalba dels Arcs ja ha començat a funcionar i ha plantejat un problema afegit: la incidència en les rutes de l'aeroport de Reus obliga a instal·lar uns flaixos de llum que causen contaminació lumínica a les nits. L'Ajuntament de la Fatarella –el parc Vilalba està molt a prop del nucli urbà– ja ha denunciat el cas. Però entre moviments opositors i molt rebuig social, el desplegament eòlic terraltí no s'atura. El parc de Caseres i Bot (Mudefer II) començarà a produir abans de final d'any, segons Eoliccat, i després vindran Mudefer I (Caseres), Corbera, Vilalba dels Arcs, Torre Madrina (Batea, Gandesa i Vilalba), Coll del Moro o el polèmic Pesells, a Horta de Sant Joan, pendent del llum verd definitiu d'Urbanisme. Jesús Carbó, de tota manera, diu que el decret demostra la direcció per la qual aposta el tripartit. «No parlen de racionalitzar la implantació de l'energia eòlica sinó d'accelerar els tràmits i beneficiar les empreses.» «Volen arribar a la implantació massiva per complir els compromisos de Kyoto, però no aconseguiran reduir les emissions de CO2, perquè s'estan aprovant centrals tèrmiques per garantir el subministrament quan no faça prou vent», afirma Carbó, que reitera que el col·lectiu al qual representa no està en contra de les renovables però sí que «una quarta part dels molins de tot Catalunya estiguen a la Terra Alta [vegeu gràfic].»
Porta oberta a la pugna judicial
El sector es mostra en general satisfet per la nova reglamentació, però exigeix «diligència» en aquells projectes que ja han superat el tràmit d'informació pública i estan pendents de rebre l'autorització administrativa, circumstància que afecta uns 700 MW de potència. El principal punt de conflicte són els projectes que, en no haver sortit encara a informació, han d'acollir-se al nou decret i, per tant, és com si els promotors fins ara no haguessin fet res. «Això és una infracció de la irretroactivitat de les normes restrictives dels drets individuals», exposa l'associació, que es reserva la possibilitat de presentar-hi recurs. La gerència d'Establecimientos Industriales y Servicios, empresa que ja s'hi ha trobat, per exemple al nord de la Conca de Barberà, s'alinea amb Eoliccat i va més enllà: «Si s'obre un concurs en una ZDP i el nostre projecte [que no havia sortit a informació] queda exclòs, presentarem un contenciós.» La porta queda oberta per a altres promotors, esperonats per una sentència recent d'un jutjat de Lleida que els dóna la raó. «Que hagis treballat durant molt de temps, prenent mesures de vent que després s'han fet servir per definir les ZDP, i no et serveixi de res, és si més no injust», afirma el gerent de la firma barcelonina.
Finalment, l'últim punt de fricció és una qüestió d'interpretació. El decret es refereix als miniparcs eòlics per a «les zones que no formin part d'una ZDP» i Eoliccat dedueix que mentre no es defineixen «el sector queda paralitzat». En canvi, Economia assenyala que «el decret no diu enlloc que no es puguin fer miniparcs dins de les ZDP» i que, per tant, avui mateix s'hi pot fer una sol·licitud.
Uns 400 milions més fins al 2015
El consell de govern va aprovar ahir la revisió del pla de l'energia de Catalunya 2006-2015, que actualitza el document, i va elevar a 1.053 milions d'euros (s'hi havien previst 652 milions) la inversió prevista en els pròxims sis anys en matèria energètica. El pessic més gros és per a actuacions d'estalvi i eficiència (716 milions). La millora del subministrament a les comarques de Girona i el reforç de l'àrea metropolitana de Barcelona o de les Terres de l'Ebre són algunes de les prioritats, així com l'execució d'infraestructures d'emmagatzematge de gas, tant al port de Barcelona com en magatzems subterranis. La interconnexió amb França i la connexió Vielha-frontera francesa són les grans apostes. Quant a les energies renovables, es manté la previsió de potència instal·lada pel que fa a l'energia eòlica el 2015 (3.500 MW) i, en canvi, s'incrementa en 400 MW (de 100 a 500) la previsió de generació a través d'energia solar fotovoltaica. La biomassa, però, recula (només 50,3 MW d'aquí a sis anys) i els residus renovables mantenen un paper secundari (44,4 MW). El govern admet que són «fonts que no han seguit l'evolució prevista». La producció d'electricitat l'any 2015 caurà un 16,9%, fins als 59.302 GWh, i només per això el pes de les renovables pujarà en el conjunt del consum d'energia primària respecte a la projecció que es feia en el pla de l'energia original (del 9,5% al 10% del total del consum).
