El Papiol s'oposa al fet que una pedrera de Collserola s'ompli amb residus urbans
Una sentència del Tribunal Suprem permet el rebliment amb bales provinents dels ecoparcs
Des de fa 10 anys, l'Ajuntament del Papiol batalla per evitar l'abocament de residus urbans tractats als ecoparcs. «No tenim la garantia que les bales provinents dels ecoparcs siguin de material del tot inert, i que, amb el temps no acabin contaminant l'aqüífer que hi ha sota la pedrera, ja que, després d'anys d'explosions per extreure granit, el sòl és molt permeable», assenyala l'alcalde, Albert Vilà (Junts pel Papiol-AM), que advoca per restaurar la pedrera amb materials inerts com ara terra i runa. Un cop esgotada la via judicial, tot i que la sentència no serà ferma fins a finals de mes, el consistori intentarà que Medi Ambient i Habitatge no atorgui les llicències d'activitat perquè el titular de la pedrera pugui iniciar el rebliment de la pedrera. Des de l'Agència Catalana de Residus no s'hi pronuncien, perquè la sentència encara no és ferma i perquè el promotor del recurs encara no ha demanat l'execució de la sentència. «Aquesta dóna uns drets a un titular. Si els exerceix, l'administració analitzarà la petició i mirarà què ha de fer». És a dir, fins que el propietari no demani permís per col·locar les bales provinents dels diferents ecoparcs, a Medi Ambient i Habitatge no s'estudiarà la petició que fa l'Ajuntament del Papiol.
El consistori del Papiol, municipi on es troba el 20% de la superfície de la pedrera –la resta és al terme de Sant Cugat del Vallès–, va denunciar la resolució del Departament de Política Territorial i Obres Públiques que modificava les normes d'ordenació i protecció del medi de Collserola i establia que la pedrera Berta es podia restaurar «amb materials inerts o bé estabilitzats per mitjà d'un tractament previ que garanteixi una proporció de biodegradables inferior al 15%». L'Ajuntament ho va denunciar, ja que entenia que s'obria la porta a l'abocament de bales de residus no inerts i, per tant, nocius per al medi, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va donar la raó. La sentència admetia la voluntat de restaurar la pedrera, però assenyalava que al costat d'aquest objectiu «està el d'emplaçar un dipòsit controlat de residus municipals». El tribunal, doncs, entenia que la pedrera estava destinada a esdevenir un abocador dels residus metropolitans provinents dels ecoparcs.
Perill de contaminació de l'aqüífer
La companyia mercantil Jaume Franquesa va recórrer contra aquesta sentència, exposant que la resolució de la Generalitat no tenia com a objectiu la instal·lació d'un abocador de residus, «sinó únicament ampliar les possibilitats de restauració» de la pedrera. El Tribunal Suprem ha entès que la modificació urbanística no perseguia la instal·lació d'un abocador al parc de Collserola, sinó que simplement s'estan ampliant «amb certs materials no inerts, i inicialment no previstos en el pla de restauració», el rebliment de la pedrera.
A l'últim ple, tots els grups polítics del Papiol van coincidir a assegurar que hi ha un perill de contaminació de l'aqüífer, que «la pedrera forma part del futur Parc Natural de Collserola i seria un contrasentit que no es protegís adequadament», i que el Suprem «es permet corregir d'una manera ben frívola una sentència del TSJC».
