La Plataforma en Defensa de l'Ebre es manifestarà a Barcelona el 30 de maig
La desena assemblea de la PDE va incidir ahir al vespre en la importància de respectar el cabal mínim
Amb un cert retard per problemes tecnològics de la sala, la desena assemblea de la Plataforma en Defensa de l'Ebre va donar el tret de sortida amb l'actuació de Riu de So. La música d'aquest grup ebrenc va ser un bon aperitiu del que va venir després: un vídeo reivindicatiu sobre els deu anys de lluita de la plataforma i de les Terres de l'Ebre en conjunt. El vídeo recollia també altres reivindicacions que s'han produït al territori, com ara la més recent, el rebuig al magatzem temporal centralitzat –el cementiri nuclear que vol Ascó–, i acabava evidenciant que s'haurà de tornar a la lluita. I, de fet, així es va anunciar al final de l'assemblea: la PDE convoca una gran manifestació a Barcelona per al 30 de maig, amb l'objectiu de reclamar que els plans de conca que s'elaboren apliquin la directiva europea de l'aigua, per tal d'aconseguir un cabal mínim per al riu Ebre que garanteixi el futur del delta i de les terres del sud de Catalunya.
Així, un dels objectius de l'assemblea d'ahir va ser explicar als ciutadans els motius pels quals la plataforma lluita, tot i que en diverses ocasions es va reconèixer que no és fàcil fer arribar aquest missatge a la societat. «Fa deu anys teníem una amenaça molt clara, però ara costa més de veure, tot i que és tan important com abans», assegurava Susanna Abella, portaveu de la PDE. Abella va explicar que els plans de conca «continuen fent el mateix que abans, i consisteixen a repartir l'aigua riu amunt», però va destacar: «El que necessitem en aquestes terres és que baixi aigua i fang pel riu, i per això hem de lluitar.»
Els membres de la PDE van demanar el suport de la ciutadania per fer front a aquesta nova problemàtica, i van remarcar la importància que moviments com el seu tinguin el suport social. «Necessitem el caliu del territori per fer arribar el nostre missatge més enllà dels Pirineus», va recordar Abella.
Deu anys de lluita
La desena assemblea de la PDE va servir també per fer memòria de la seva trajectòria. La plataforma es va fundar l'any 2000, tal com va recordar Joan Antoni Panisello, un dels portaveus de la PDE, amb l'objectiu d'evitar el transvasament de l'Ebre que preveia el Plan Hidrológico Nacional (PHN). Panisello va voler matisar que amb aquella lluita es va aconseguir derogar uns articles del PHN, «però hem de tenir en compte que el PHN continua vigent», va manifestar. Un altre dels episodis que la PDE va viure intensament va ser la sequera de fa dos anys, que va propiciar que es tornés a encetar el debat de l'aigua amb el decret de sequera que el govern va arribar a aprovar. Panisello, però, va advertir que, després de deu anys lluitant, la gent de les Terres de l'Ebre està decebuda. En el mateix sentit es va manifestar Manolo Tomàs, que va assegurar que només hi ha dues coses que poden evitar l'incompliment del cabal mínim de l'Ebre: la normativa europea i la rebel·lió de la gent del territori.
«Només queda la lluita»
La PDE no va passar per alt, en la seua desena assemblea, altres conflictes i problemàtiques que es viuen en diversos punts de les Terres de l'Ebre. És per això que durant l'acte d'ahir també es va parlar del cementiri nuclear, del projecte Castor o de la massificació eòlica, entre d'altres. Tots aquests projectes tan controvertits van evidenciar el malestar dels ciutadans arreu de les Terres de l'Ebre, que en diverses ocasions s'ha posat de manifest amb grans mobilitzacions. En l'assemblea va intervenir Sergi Saladié, de la Coordinadora Anticementiri Nuclear, el qual va posar sobre la taula un dels darrers conflictes que van fer mobilitzar els ciutadans ebrencs. Saladié va assegurar que per evitar la instal·lació del magatzem temporal centralitzat a Ascó «l'únic camí que queda és la lluita», i va aprofitar l'ocasió per convocar els presents a l'acte a la manifestació que s'ha organitzat per al 7 de març vinent a Móra d'Ebre. «Hem de sortir al carrer, perquè a l'hora de designar la seu del cementiri es tindran en compte criteris socials, i ens hem de fer sentir», va concloure Saladié.
