Els regants reivindiquen la unitat de conca a l'Estat i defensen més transvasaments
Llena també s'hi mostra favorable, però tant ell com Puxeu neguen tot seguit que se'n prevegi cap de l'Ebre a Barcelona
«Ens preocupa que els estatuts s'atribueixin competències sobre els rius que són pròpies del govern central, quan l'Estat és un exemple des del 1926 com a model de confederació hidrogràfica única», etzibava Del Campo, per a qui «l'aigua és escassa i s'ha de distribuir des del punt de vista tècnic, i no polític com passa ara». En aquest sentit, anava més enllà i es mostra partidari «d'un pla hidrològic estatal» que dissenyi «xarxes per transportar aigua entre conques». El president dels regants espanyols, de fet –en referència al transvasament del Segre a Barcelona que un directiu de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) tornava a suggerir la setmana passada– és un ferm defensor de «distribuir» l'aigua entre conques «sempre que no es perjudiqui la cedent, i se la compensi». Fins i tot ho veu «inevitable» pel canvi climàtic, que provocarà pluges torrencials i sequeres més prolongades. Segons ell, «les obres de regulació s'han de fer a les capçaleres dels rius, ja que ara es poden fer amb un impacte ambiental mínim».
En la mateixa línia s'expressava el president del congrés, i dels Regants de la Dreta de l'Ebre, Manuel Masià, que veuria bé la interconnexió catalana «si es fa un estudi ben fet, i el minitransvasament a Tarragona n'és un exemple clar».
Llena s'hi apunta... o no
Més ambigu es va mostrar el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena. En la inauguració del congrés, va admetre que el futur dels regants «comporta un ús més eficient de l'aigua». I, en aquest marc, reflexionava: «Estem en el segle de les connexions i de les xarxes, i ens falta treballar de manera sensata cap a una interconnexió.» Tot seguit advertia que no se'l «malinterpretés», però tampoc explicava quina era la interpretació correcta. «Poques infraestructures igualen l'efecte transformador dels regadius», concloïa.
Minuts després, tanmateix, en roda de premsa, i davant la insistència de periodistes aragonesos, negava categòricament que el govern estigui tramant un decret per dur aigua del Segre a Barcelona. «Aquesta intenció no existeix, no és veritat», va indicar.
Puxeu evita polèmiques
«Tot va partir de la declaració d'un tècnic desmentida per escrit, així que no hi ha més debat», el reafirmava el secretari d'estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu. Això sí, ell va admetre que la possibilitat de la interconnexió apareix en el pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya –ara en exposició pública, per això el govern d'Aragó ja hi ha presentat al·legacions–, però va confirmar que l'Estat –que en darrer terme hi hauria de donar el vistiplau– no té «cap interès d'aprofundir en el tema». Puxeu recordava que la política hídrica per a l'àrea de Barcelona, amb tres dessalinitzadores previstes i un «bon ús» dels rius, hi permetrà una «sobredotació de 346 hm³ els propers anys», així que «les necessitats estan recollides i resoltes per al futur».
Al màxim responsable estatal de l'aigua tampoc li van fer gràcia les referències dels regants a una suposada guerra, i va subratllar que la unitat de conca està assegurada perquè ve recollida en la directiva marc europea. Segons ell, «és lícit que es discuteixi en l'àmbit polític» i va apostar per resoldre el debat «amb diàleg i sentit comú», si bé abans havia admès que «es parla massa i s'ha invertit poc» en matèria d'aigua. Enguany, quan l'Estat viu «la millor situació hídrica des dels anys 70», hi ha una bona ocasió de fer els deures en infraestructures hidràuliques, per la qual cosa vol començar ja amb el pla de regadius.
Regar, cada cop més car
L'altre gran eix del congrés és l'encariment del preu de l'energia –d'un 60% només el darrer any–, derivada de la desregularització del mercat, que fa que ja suposi el 30% dels costos totals dels regants. «Ens preocupen els costos abusius de les tarifes elèctriques, que s'han més que doblat en quatre anys», lamenta Del Campo, per a qui això suposa un obstacle a la modernització de regadius, i fins i tot fa inviable que se n'estrenin alguns on ja s'han fet millores. Segons explicava Masià, per exemple, el reg continu d'una hectàrea d'arròs al delta pot costar uns 540 euros l'any. El mateix president estatal suggeria en aquest sentit solucions com ara la producció pròpia per a l'autoabastiment. Puxeu admetia el problema, si bé recordava les converses dels regants amb el Ministeri d'Indústria, que derivarà al juny en un nou decret de tarifes que segurament introduirà millores com un abaratiment de costos d'alta i baixa o descomptes en caps de setmana i hores vall. Puxeu creu que cal potenciar el sector agroalimentari perquè és líder en la generació de riquesa i ocupació a l'Estat.
En converses pel cabal mínim
ò.p.jEl govern espanyol té en procés de redacció els plans de conca de l'Estat, que han d'incloure qüestions espinoses com el cabal mínim. Els regants es queixen, en aquest sentit, que són «els últims» en la distribució, ja que té preferència l'aigua per beure i el mateix cabal ecològic, si bé Del Campo admet que aquest «hi ha de ser i ha de ser variable». Això sí, reclama que «es fixi amb criteris uniformes a totes les conques». Pel que fa al de l'Ebre, on des de fa vint anys és de 100 m³/s, Puxeu explicava que «ja s'han fet tres reunions a Madrid, i es tancarà amb el màxim consens possible». Els regants de la dreta s'unien ahir a la reivindicació perquè creixi «una mica més», per permetre «més terres de regadiu». Masià, de fet, demanava també «més obres per mantenir el Delta i evitar-ne la salinització», mentre explicava que, justament enguany, han començat ja tres actuacions de millora promeses arran de l'episodi de sequera del 2008. El pressupost total pujarà a uns 20 milions d'euros, a mitges entre els regants i l'Estat.
Aragó presenta 17 al·legacions al pla català
G.M. / EFEEl govern d'Aragó ha decidit presentar 17 al·legacions al nou pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i al seu informe de sostenibilitat. Però, a més, interposarà accions legals en el cas que les al·legacions no siguen ateses. De fet, sol·liciten que Catalunya suspengui el procés de planificació hidrològica, ja que el nou pla envairia competències que no són de la Generalitat. Així, el govern aragonès adverteix que el pla català està planificant sobre les conques internes de Catalunya, però també sobre els recursos hídrics de la conca catalana de l'Ebre. De fet, la nova planificació comprèn la totalitat dels rius compartits amb Aragó, com el Noguera Ribagorçana, el Segre, el Matarranya o l'Algars. Per exemple, la Generalitat planifica infraestructures «permanents» que podrien ser utilitzades per transvasar aigua de la conca de l'Ebre a les conques internes.
