Medi ambient

Els científics avisen que l’erupció no acabarà ni a curt ni a mitjà termini

La conselleria d’Agricultura del Govern de Canàries està rastrejant finques ermes a la Palma per a poder-les oferir als propietaris de cultius de plataners arrasats pel volcà

Els indi­ca­dors que moni­to­ren els científics en el volcà de la Palma, sobre­tot les emis­si­ons de diòxid de sofre, apun­ten al fet que el final de l’erupció no es pro­duirà ni a curt ni a mitjà ter­mini, segons ha con­fir­mat la por­ta­veu del comitè científic del Pla d’emergència volcànica de Canàries (Pevolca), María José Blanco.

Actu­al­ment, el volcà està llançant un plo­mall de gasos a 3.000 metres d’altura amb quan­ti­tats ele­va­des de diòxid de sofre, 17.774 tones diàries, i aquesta mesura hau­ria de bai­xar fins a 100 per a pen­sar que l’erupció arriba a la fi.

Els altres dos paràmetres que deter­mi­nen l’ener­gia del sis­tema volcànic, la defor­mació del ter­reny i la sis­mi­ci­tat, també man­te­nen valors esta­bles res­pecte a dies ante­ri­ors.

El direc­tor tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Mor­cu­ende, ha infor­mat que la colada del flanc nord del volcà, que flu­eix cap a l’oest i nord-oest i que ahir va obli­gar a l’eva­cu­ació d’uns 800 veïns del barri de la Lla­cuna, en Los Lla­nos d’Ari­dane, “avança molt len­ta­ment” i hi ha la pos­si­bi­li­tat que “avorti, que no torni a cami­nar”.

Per la seva banda, el pre­si­dent del Govern, Pedro Sánchez, ha dema­nat “paciència” als pal­mers i les pal­me­res perquè, segons els científics, l’acti­vi­tat del volcà no sem­bla que vagi a reme­tre de moment, al mateix temps que ha subrat­llat la importància de la uni­tat d’acció política de totes les admi­nis­tra­ci­ons.

“Sé que és molt difícil” dema­nar paciència després de “les llar­gues nits i els llargs dies” després de 24 dies d’erupció, ha dit Sánchez en la seva quarta visita a la Palma des del 19 de setem­bre, “que per desgràcia no serà l’última”.

Però ha garan­tit que totes les ins­ti­tu­ci­ons tre­ba­llen “braç a braç” al marge de diferències ideològiques per a sal­va­guar­dar la vida de la gent, aten­dre les neces­si­tats imme­di­a­tes d’allot­ja­ment i pre­pa­rar la recons­trucció i el rellançament de l’illa.

En aquest sen­tit, la Con­se­lle­ria d’Agri­cul­tura del Govern de Canàries, a través de l’empresa pública Gestió del Medi rural (GMR), està ras­tre­jant fin­ques ermes a la Palma per a poder-les ofe­rir als pro­pi­e­ta­ris de cul­tius de pla­ta­ners arra­sats pel volcà en Cum­bre Vieja.

A la Vall d’Ari­dane hi ha 102 pro­pi­e­ta­ris les fin­ques dels quals han des­a­pa­re­gut sota les buga­des. Si s’afe­gei­xen les afec­ta­des per la cen­dra, la xifra ascen­deix fins als 1.246 afec­tats, i si se sumen els muni­ci­pis de Fuen­ca­li­ente i Tija­rafe, el nom­bre total d’afec­tats ascen­deix a 3.061.

De la labor de cerca de fin­ques en desús s’encar­rega un equip for­mat per cinc tècnics que estan gar­be­llant qui­nes par­cel·les hi ha dis­po­ni­bles i quina és la seva titu­la­ri­tat, si pri­vada o pública. En el cas que siguin públi­ques, el reial decret 20/21 del 5 d’octu­bre, de mesu­res urgents per a la recons­trucció de la Palma, obre la pos­si­bi­li­tat d’una per­muta per les fin­ques que van des­a­parèixer sota les buga­des.

La zona de la Vall d’Ari­dane és “per­fecta” per la seva cli­ma­to­lo­gia per al cul­tiu del plàtan, apunta Hernández. De fet, és con­si­de­rada com la millor zona de pro­ducció de Canàries, però la cerca de fin­ques en desús abasta a tota l’illa de la Palma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia