Medi ambient

Reaprofitar la roba ajuda a reduir les emissions de CO2

Cada quilo de tèxtil reutilitzat representa 25 quilos menys de CO2 a l’atmosfera, segons un estudi de la UPC

De les peces que es llencen, un 62% es podrien tornar a fer servir i un 37% són reciclables

Donar una segona oportunitat a la roba afavoreix el medi ambient. Cada quilo de roba reutilitzada representa un estalvi de 25 quilos de CO2, segons un estudi fet per l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (Intexter) de la UPC, que ha fet una anàlisi pionera per determinar el percentatge de les diferents fibres presents en la roba que es llença als contenidors de recollida de residus tèxtils. El treball s’ha inclòs en l’informe Análisis de la recogida de la ropa usada en España, elaborat per la cooperativa Moda Re-, de Càritas.

L’estudi per caracteritzar de les fibres que componen samarretes, camises, abrics, pantalons, jaquetes i tota mena de peces de vestir que es llencen als contenidors de recollida de residus tèxtils s’ha fet amb 550 quilos de roba procedents de contenidors de la Fundació Formació i Treball. Del total de roba usada aprofitable dels contenidors analitzats, el 62% de les peces és roba reutilitzable i el 37 %, reciclable. Pel que fa a les fibres amb què estan fabricades les peces, l’estudi conclou que hi predomina el cotó, amb un 50% en el cas de la roba reciclable i un 60% en la reutilitzable. Seguidament, el polièster, amb un 30% en ambdues tipologies. Per tant, la suma de cotó i de polièster representa prop del 80% en el cas de la roba reciclable i el 88% en la reutilitzable. Tot seguit, a molta distància, hi hauria les fibres acríliques, en les quals els investigadors de l’Intexter observen una gran diferència entre la roba reciclable, un 12,4%, i la reutilitzable, un 3,1%, ja que la roba fabricada amb aquesta fibra es deteriora amb més facilitat. El director de l’Intexter, Enric Carrera, explica que les dades de l’anàlisi conclouen que l’estratègia de reciclatge dels residus tèxtils “hauria de centrar-se en la recuperació i el reaprofitament del 80% de les fibres predominants, que són el cotó i el polièster”. Carrera cita dades de l’informe Valuing Our Clothes: the cost of UK fashion, publicat l’any 2017 per l’organització WRAP per mostrar l’impacte ambiental de la reutilització tèxtil. Assegura que doblant el temps de vida útil d’una peça de roba “aconseguiríem una reducció del 44% dels gasos d’efecte hivernacle que produeix el sector de la moda”, i afegeix que només que allarguéssim nou mesos l’ús actiu d’una peça, es reduiria la petjada de carboni, aigua i residus entre un 20 i un 30% mentre que un augment del 10% de les vendes de roba de segona mà estalviaria un 3% d’emissions de CO2 i un 4% d’aigua.

En la mateixa línia, l’informe sobre la roba usada que ha fet Moda Re- apunta que a l’Estat té un potencial d’aprofitament molt elevat, ja que al voltant del 60% de les peces recollides es poden tornar a utilitzar per a la mateixa finalitat per a la qual es va crear, la indumentària, i que l’allargament de la vida útil d’aquests productes és la millor opció perquè té menys impacte ambiental.

La directiva UE 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, del 30 de maig del 2018 sobre residus, estableix que abans de l’1 de gener del 2025 serà obligatòria la recollida separada de la fracció tèxtil dels residus municipals. L’avantprojecte de llei de residus i sòls contaminats, que ha de servir per transposar la directiva 2018/851 a la legislació espanyola, preveu la prohibició de la destrucció dels excedents de producció de peces de vestir i el desenvolupament de les bases per a la implantació d’un règim de responsabilitat ampliada del productor (RAP) per als tèxtils, seguint l’exemple de països com ara França.

LES FRASES

Si allarguéssim nou mesos l’ús actiu d’una peça, es reduiria la petjada de carboni, aigua i residus entre un 20 i un 30%
Enric Carrera
director de l’INTEXTER

Tecnologia d’última generació per separar fibres i poder-les reaprofitar

La Fundació Formació i Treball i Moda Re- han començat a aplicar la tecnologia Fibersort, que permet la identificació precisa de la composició de fibres de la roba. El projecte pioner s’ha posat en marxa a la planta de tractament tèxtil de Sant Esteve Sesrovires, la de més capacitat del sud d’Europa. Aquesta tecnologia és molt útil per als operadors de reciclatge que han de fer la separació de la roba segons de quin fibra sigui, ja que una gran part de les peces dels contenidors no tenen l’etiqueta de composició perquè, o bé s’ha tallat o ha quedat il·legible a causa dels rentats.

La tecnologia està basada en l’espectroscòpia de l’infraroig proper que permet la identificació precisa de la composició. Així s’augmenta el grau de valorització de la fracció reciclable que es pot fer servir per fabricar noves fibres. S’identifica l’acrílic, el cotó, el polièster, la llana, la viscosa o la poliamida, entre d’altres, i es determina el percentatge de presència de cadascuna d’aquestes fibres.

Anualment arriben a la planta de Sant Esteve Sesrovires entre 6.000 i 7.000 tones de roba recollida per la Fundació Formació i Treball i entre 10.000 i 12.000 tones de Càritas. D’aquest volum, un 35% és classificat com a reciclable. Entre totes les peces s’han de descartar les formades per diverses capes, i el sistema tampoc és eficient per a peces que tenen diferents teixits amb composicions diverses, de manera que el procés d’identificació és útil en el 25% de tota la roba classificada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SANT FELIU DE GUÍXOLS

El ple aprova el projecte del futur museu Carmen Thyssen guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Astronomia

Descobreixen el forat negre d’origen estel·lar més massiu de la Via Làctia

Barcelona
SALUT

200.000 pacients esperen per a una intervenció quirúrgica a Catalunya

BARCELONA
economia

Proven un sistema per reduir la salinització dels camps d’arròs del delta de l’Ebre

delta de l’ebre

Salut crea a Girona la primera xarxa hospitalària de Catalunya

GIRONA
medi ambient

Posen una caixa niu pel falcó pelegrí a la xemeneia de la incineradora de Mataró

mataró
societat

SOS Racisme llença una campanya per continuar amb la seva activitat

BARCELONA
economia

L’AMB dona una ajuda de 175.000 euros per les famílies desallotjades

esplugues de llobregat

Tret de sortida al Fórum de Gestió de Residus municipals #wasteinprogress

GIRONA