Les platges metropolitanes emergeixen com a reserva inesperada de papallones

La vegetació dunar de les platges de la zona metropolitana de Barcelona actua com a reserva de determinades espècies de papallones, segons ha tret a la llum el tercer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones. L’estudi, amb participació dels biòlegs del Creaf, n’ha identificat 40 espècies diferents a la zona metropolitana, 17 de les quals habiten també arran de mar. A més, han detectat que la diversitat de papallones en la vegetació dunar és diferent a la dels parcs, de manera que aquests espais costaners guanyen rellevància per conservar la biodiversitat a la ciutat.

L’espècie més abundant a les platges és la blaveta comuna (Polyommatus icarus), que també és molt comuna als parcs, seguida de la migradora dels cards (Vanessa cardui) i de la safranera de l’alfals (Colias crocea), que són més dominants a les platges que als parcs. “Si als parcs veiem deu espècies de papallones que concentren gairebé el 75% de les observacions, a les platges, a causa d’unes condicions ambientals més extremes, el predomini d’unes poques espècies encara és més exagerat i cinc concentren gairebé el 85% de les observacions”, destaca el director del Creaf i catedràtic d’Ecologia de la UAB, Joan Pino.

Quant als parcs metropolitans, les tres papallones més abundants són la blanqueta de la col (Pieris rapae), la blaveta comuna i la papallona del gerani (Cacyreus marshalli), una espècie invasora. Els tres parcs amb més diversitat són el dels Pinetons (Ripollet), el del Canal de la Infanta (Cornellà de Llobregat) i el del Calamot (Gavà). Les 40 espècies diferents que es poden observar a Barcelona suposen un 20% de la diversitat de papallones que hi ha al país.