Els pous de Vinallop s'activaran uns 14 mesos després de l'inici d'obres a Flix

El pro­jecte de des­con­ta­mi­nació del pantà de Flix, on hi ha acu­mu­la­des més de 360.000 tones de fangs bar­re­jats amb resi­dus tòxics i radi­o­ac­tius, pre­veu la cons­trucció d'un mur d'aïlla­ment, d'una planta de trac­ta­ment dels sedi­ments i d'una cinta trans­por­ta­dora fins a l'abo­ca­dor del Racó de la Pubi­lla, que podrà rebre fins a 200 tones de mate­ri­als cada hora. Bàsica­ment, aques­tes són les infra­es­truc­tu­res que cal tenir cons­truïdes abans d'ini­ciar l'extracció dels resi­dus, un procés que segons el pro­jecte es faria un mínim de 14 mesos després dels tre­balls pre­li­mi­nars al pantà de Flix. En aquest sen­tit, l'alcalde de Tor­tosa havia dema­nat a la CHE si podia ajor­nar la cons­trucció dels pous uns mesos, tenint en compte la con­flic­ti­vi­tat social, la des­con­fiança dels pro­pi­e­ta­ris afec­tats i la falta de garan­ties de sub­mi­nis­tra­ment a Tor­tosa i al poble de Jesús. Però, sobre­tot, tenint en compte que no es podria donar una situ­ació d'emergència al riu fins que comencés pròpia­ment l'extracció dels resi­dus a l'embas­sa­ment de Flix. Aquesta demanda no va ser escol­tada, ja que el mateix pro­jecte con­si­dera els pous d'emergència una qüestió urgent i pri­o­ritària.

De fet, la Gene­ra­li­tat ja havia adver­tit el setem­bre del 2007, durant la pre­sen­tació del pla d'emergències de la des­con­ta­mi­nació de l'Ebre, que els pous –ini­ci­al­ment pre­vis­tos al marge esquerre del riu, al poble de Cam­predó– havien de començar a cons­truir-se pri­mer, perquè esti­gues­sen a punt abans de la neteja del pantà. Així, la pre­visió era cons­truir els pous de Cam­predó abans del 2008, ara fa un any. Final­ment, els res­pon­sa­bles del pro­jecte tècnic van optar per cons­truir els pous al marge dret, ja que l'aqüífer de Cam­predó donava menys garan­ties a l'hora de resis­tir un epi­sodi de con­ta­mi­nació a l'Ebre. En canvi, els tècnics d'Acu­a­med van expli­car que a la zona de Vina­llop, a uns 70 metres de fondària, hi ha un segon aqüífer més ric, d'on espe­ren traure uns 1.200 litres per segon, amb un màxim de dotze pous.