Medi ambient

Drons i infrarojos per controlar la cinglera de Castellfollit

Els organismes implicats en el control del moviment natural de la paret utilitzen tecnologia punta

L’alcalde reclama més recursos per fer-lo més efectiu

Frenar el retrocés del cingle ha estat una constant de les últimes dècades

Fre­nar l’ine­vi­ta­ble retrocés de la cin­glera de Cas­tell­fo­llit de la Roca, la paret basàltica més emblemàtica del vul­ca­nisme català, ha estat una cons­tant durant les últi­mes dècades. El risc zero no exis­teix, però les pos­si­bi­li­tats que hi hagi afec­ta­ci­ons als habi­tat­ges pro­pers al cin­gle són molt remo­tes. Els mètodes per al con­trol d’aquesta emblemàtica paret han evo­lu­ci­o­nat d’acord amb la tec­no­lo­gia. En l’actu­a­li­tat, hi ha un segui­ment d’algu­nes de les parts on el risc és més gran i s’han incor­po­rat els drons, els radars i les càmeres fotogràfiques per a un con­trol més glo­bal. Amb un sis­tema de con­trol que, a Cata­lu­nya, només s’aplica a la mun­ta­nya de Mont­ser­rat, ara els experts en la matèria volen tenir un mapa geològic de la cin­glera. A la pràctica, però, es tracta d’actu­a­lit­zar el que, als anys vui­tanta del segle pas­sat, va dur a terme el Parc Natu­ral de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa, amb els mit­jans que hi havia ales­ho­res.

El pri­mer d’aquests con­trols es du a terme amb diver­ses càmeres que hi ha ins­tal·lades al car­rer de les Fàbri­ques, davant per davant de la cin­glera, a l’altre cos­tat del riu Fluvià. Aques­tes càmeres van fent foto­gra­fies periòdica­ment diver­ses vega­des al llarg del dia i, com que estan enfo­ca­des sem­pre en punts geo­lo­ca­lit­zats, donen infor­mació als geòlegs per poder detec­tar movi­ments imper­cep­ti­bles a l’ull humà entre els blocs de basalt. És una prova pilot de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya per con­tro­lar els punts que els geòlegs han deter­mi­nat que són més pro­pen­sos a expe­ri­men­tar-los.

El segon con­trol el duen a terme mem­bres de l’Ins­ti­tut Car­togràfic i Geològic de Cata­lu­nya amb l’ajuda d’uns drons que estan equi­pats amb làsers òptics que esca­ne­gen el cin­gle i donen infor­mació digi­tal molt pre­cisa als experts perquè puguin detec­tar-hi petits des­pre­ni­ments, bom­ba­ments, noves esquer­des, etc. i fer aixe­ca­ments amb models geo­mecànics. Així mateix, els radars sintètics fan una lec­tura de la paret a través de l’emissió i regis­tre d’ones.

I, final­ment, el con­trol es com­pleta amb les nete­ges vege­tals que, periòdica­ment, es fan a la paret basàltica. Els experts en aquest tipus de tas­ques se cen­tren als punts, majo­ritària­ment a les esquer­des, on les arrels de la vege­tació exis­tent con­tri­bu­ei­xen també a la degra­dació de la paret. L’última es va dur a terme l’any 2018, després d’una eslla­vis­sada impor­tant. Para­do­xal­ment, hi ha altres punts del cin­gle on la vege­tació fa de bar­rera pro­tec­tora de la paret basàltica.

Nete­ges

Després de les res­tric­ci­ons per la pandèmia, s’han reprès les reu­ni­ons del pla inte­gral de pro­tecció de la cin­glera de Cas­tell­fo­llit de la Roca, que aplega l’Ajun­ta­ment i l’Ins­ti­tut Car­togràfic i Geològic de Cata­lu­nya. Un dels pri­mers resul­tats ha estat la reac­ti­vació de les nete­ges regu­lars de vege­tació al cin­gle, que s’havien atu­rat per la pandèmia. N’hi ha una de pre­vista per a la pro­pera tar­dor, amb una inversió de 40.000 euros que apor­tarà el Depar­ta­ment d’Acció Climàtica. A més, n’hi ha pre­vis­tes dues més per a l’any vinent i que com­ple­ta­ran la neteja gene­ral de la paret, amb una altra inversió de 80.000 euros.

Recur­sos

L’alcalde de Cas­tell­fo­llit de la Roca, Miquel Rever­ter, ha recor­dat que la cin­glera basàltica és un símbol relle­vant del Parc Natu­ral de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa i una de les postals típiques de Cata­lu­nya. Segons ell, un ajun­ta­ment de les dimen­si­ons del de Cas­tell­fo­llit no pot assu­mir el cost del seu man­te­ni­ment, ni de les acci­ons de con­trol que s’hi han de dur a terme. Ara, per exem­ple, estan bus­cant finançament per a les dife­rents pro­ves pilot d’esta­bi­lit­zació que es volen apli­car a la famosa paret. Es tracta de pro­ves que cal fer als punts en què es poden pro­duir eslla­vis­sa­des. L’alcalde ha remar­cat que ja tenen ajuts de dife­rents ins­ti­tu­ci­ons, però ha afir­mat que els recur­sos hau­rien de ser supe­ri­ors als actu­als.

Paral·lela­ment i per la part que per­toca al con­sis­tori, Rever­ter ha infor­mat que, en el marc del pla local d’habi­tatge, estan tre­ba­llant per acon­se­guir acords amb els pro­pi­e­ta­ris d’immo­bles de la part supe­rior de la cin­glera per fomen­tar les reha­bi­li­ta­ci­ons. No obs­tant això, l’alcalde ha indi­cat que també estan bus­cant recur­sos d’altres admi­nis­tra­ci­ons per poder afron­tar aquest pro­jecte. Aquests habi­tat­ges tenen la seva importància, perquè d’alguna manera estan fre­nant l’erosió a la part supe­rior de la cin­glera.

LES FRASES

Castellfollit de la Roca és una de les entrades del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i una postal de Catalunya
Un ajuntament d’un municipi petit com Castellfollit de la Roca no té ni la capacitat tècnica ni econòmica per al control del cingle
El 2023 tancarem el cicle de neteges de la vegetació a tots els fronts de la nostra cinglera
Miquel Reverter
Alcalde de Castellfollit de la Roca

Les esllavissades, fruit d’un procés natural

J.C

L’historial d’esllavissades de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca ha estat especialment intens des de principi de segle fins a la meitat de la segona dècada, al marge de la que es registrar l’any 1976 a la part central i que es va endur els patis d’algunes de les cases de primera fila, tot i que no va suposar cap risc per als habitatges.

En alguns dels casos d’aquest segle, els ensurts per als veïns han estat importants. No pas pel risc que podrien haver comportat aquestes esllavissades per a la seva integritat, sinó per l’espectacular espetec que produeixen els blocs de basalt quan impacten a la base de la cinglera, on hi ha una acumulació d’altres blocs despresos amb anterioritat.

L’última de les grans esllavissades es va produir l’agost del 2015, però a l’altre cingle, el del Toronell i, per tant, a la part no visible de l’espadat de basalt. En concret, els blocs van caure al sector del carrer Pau Casals. Abans, el 2001, es van desprendre dos blocs d’una tona cadascun i de 4 metres de llargada de la part central, ja marcada al mapa del Parc Natural de la Garrotxa com a zona d’especial risc.

I el 2011 la cinglera es va escapçar una mica més. En un episodi de pluges que va estovar les capes argiloses del terreny, hi va haver una esllavissada de terra, roques i vegetació a l’extrem del cingle, a sota del mirador. Respecte a aquesta última, la neteja que en aquell moment s’estava duent a terme va facilitar que els tècnics hi tinguessin un accés més franc i això els va permetre determinar l’estat real d’aquesta part de la cinglera basàltica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.