Drons i infrarojos per controlar la cinglera de Castellfollit
Els organismes implicats en el control del moviment natural de la paret utilitzen tecnologia punta
L’alcalde reclama més recursos per fer-lo més efectiu
Frenar l’inevitable retrocés de la cinglera de Castellfollit de la Roca, la paret basàltica més emblemàtica del vulcanisme català, ha estat una constant durant les últimes dècades. El risc zero no existeix, però les possibilitats que hi hagi afectacions als habitatges propers al cingle són molt remotes. Els mètodes per al control d’aquesta emblemàtica paret han evolucionat d’acord amb la tecnologia. En l’actualitat, hi ha un seguiment d’algunes de les parts on el risc és més gran i s’han incorporat els drons, els radars i les càmeres fotogràfiques per a un control més global. Amb un sistema de control que, a Catalunya, només s’aplica a la muntanya de Montserrat, ara els experts en la matèria volen tenir un mapa geològic de la cinglera. A la pràctica, però, es tracta d’actualitzar el que, als anys vuitanta del segle passat, va dur a terme el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb els mitjans que hi havia aleshores.
El primer d’aquests controls es du a terme amb diverses càmeres que hi ha instal·lades al carrer de les Fàbriques, davant per davant de la cinglera, a l’altre costat del riu Fluvià. Aquestes càmeres van fent fotografies periòdicament diverses vegades al llarg del dia i, com que estan enfocades sempre en punts geolocalitzats, donen informació als geòlegs per poder detectar moviments imperceptibles a l’ull humà entre els blocs de basalt. És una prova pilot de la Universitat Politècnica de Catalunya per controlar els punts que els geòlegs han determinat que són més propensos a experimentar-los.
El segon control el duen a terme membres de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya amb l’ajuda d’uns drons que estan equipats amb làsers òptics que escanegen el cingle i donen informació digital molt precisa als experts perquè puguin detectar-hi petits despreniments, bombaments, noves esquerdes, etc. i fer aixecaments amb models geomecànics. Així mateix, els radars sintètics fan una lectura de la paret a través de l’emissió i registre d’ones.
I, finalment, el control es completa amb les neteges vegetals que, periòdicament, es fan a la paret basàltica. Els experts en aquest tipus de tasques se centren als punts, majoritàriament a les esquerdes, on les arrels de la vegetació existent contribueixen també a la degradació de la paret. L’última es va dur a terme l’any 2018, després d’una esllavissada important. Paradoxalment, hi ha altres punts del cingle on la vegetació fa de barrera protectora de la paret basàltica.
Neteges
Després de les restriccions per la pandèmia, s’han reprès les reunions del pla integral de protecció de la cinglera de Castellfollit de la Roca, que aplega l’Ajuntament i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Un dels primers resultats ha estat la reactivació de les neteges regulars de vegetació al cingle, que s’havien aturat per la pandèmia. N’hi ha una de prevista per a la propera tardor, amb una inversió de 40.000 euros que aportarà el Departament d’Acció Climàtica. A més, n’hi ha previstes dues més per a l’any vinent i que completaran la neteja general de la paret, amb una altra inversió de 80.000 euros.
Recursos
L’alcalde de Castellfollit de la Roca, Miquel Reverter, ha recordat que la cinglera basàltica és un símbol rellevant del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i una de les postals típiques de Catalunya. Segons ell, un ajuntament de les dimensions del de Castellfollit no pot assumir el cost del seu manteniment, ni de les accions de control que s’hi han de dur a terme. Ara, per exemple, estan buscant finançament per a les diferents proves pilot d’estabilització que es volen aplicar a la famosa paret. Es tracta de proves que cal fer als punts en què es poden produir esllavissades. L’alcalde ha remarcat que ja tenen ajuts de diferents institucions, però ha afirmat que els recursos haurien de ser superiors als actuals.
Paral·lelament i per la part que pertoca al consistori, Reverter ha informat que, en el marc del pla local d’habitatge, estan treballant per aconseguir acords amb els propietaris d’immobles de la part superior de la cinglera per fomentar les rehabilitacions. No obstant això, l’alcalde ha indicat que també estan buscant recursos d’altres administracions per poder afrontar aquest projecte. Aquests habitatges tenen la seva importància, perquè d’alguna manera estan frenant l’erosió a la part superior de la cinglera.
LES FRASES
Les esllavissades, fruit d’un procés natural
J.C
L’historial d’esllavissades de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca ha estat especialment intens des de principi de segle fins a la meitat de la segona dècada, al marge de la que es registrar l’any 1976 a la part central i que es va endur els patis d’algunes de les cases de primera fila, tot i que no va suposar cap risc per als habitatges.
En alguns dels casos d’aquest segle, els ensurts per als veïns han estat importants. No pas pel risc que podrien haver comportat aquestes esllavissades per a la seva integritat, sinó per l’espectacular espetec que produeixen els blocs de basalt quan impacten a la base de la cinglera, on hi ha una acumulació d’altres blocs despresos amb anterioritat.
L’última de les grans esllavissades es va produir l’agost del 2015, però a l’altre cingle, el del Toronell i, per tant, a la part no visible de l’espadat de basalt. En concret, els blocs van caure al sector del carrer Pau Casals. Abans, el 2001, es van desprendre dos blocs d’una tona cadascun i de 4 metres de llargada de la part central, ja marcada al mapa del Parc Natural de la Garrotxa com a zona d’especial risc.
I el 2011 la cinglera es va escapçar una mica més. En un episodi de pluges que va estovar les capes argiloses del terreny, hi va haver una esllavissada de terra, roques i vegetació a l’extrem del cingle, a sota del mirador. Respecte a aquesta última, la neteja que en aquell moment s’estava duent a terme va facilitar que els tècnics hi tinguessin un accés més franc i això els va permetre determinar l’estat real d’aquesta part de la cinglera basàltica.