Anella de protecció
Terrassa defineix l’ús públic de 4.538 hectàrees de l’Anella Verda que evita el seu creixement
Crea 12 itineraris
Polèmica per l’impuls d’un polígon proper
Dos anys després que la Generalitat donés llum verd a la creació de l’Anella Verda de Terrassa, un projecte per preservar 4.538 hectàrees de sòl no urbanitzable combinant la recuperació de la seva utilitat agrícola, la protecció dels valors paisatgístics, de la biodiversitat i també dels patrimonials, l’Ajuntament ha fet el pas definitiu per definir la normativa que en regula l’ús públic i les activitats que s’hi poden desenvolupar. La iniciativa va néixer per l’impuls del Grup per la Protecció dels Espais Naturals a Terrassa (Gpenat) en un debat amb els candidats el 2011 i completava la proposta escollida el 2006 en un procés participatiu de crear un gran parc agroforestal , aleshores només al nord del municipi, que preservés els terrenys de futurs creixements urbanístics.
En tots aquests anys el consistori i entitats han treballat en l’elaboració del pla específic de gestió del que representa el 65% del terme municipal. S’ha fet un inventari de camins, s’ha actualitzat el d’edificacions i masies existents, i s’han catalogat les espècies d’arbres, fins a l’elaboració de l’ordenança d’ús públic, que consta de 51 articles i incorpora fins a 13 de les 23 al·legacions que s’hi van presentar durant l’exposició pública. El document incideix en aspectes sobre la protecció del patrimoni natural i rural; la regulació de les condicions per l’ús dels camins públics o d’ús públic i de la mobilitat, a més de vetllar perquè els comportaments no siguin incívics, controlar la celebració d’activitats esportives o de lleure, i incorpora mesures de control i vigilància. La normativa preveu sancions que oscil·len entre els 750 i els 3.000 euros, en el cas de les considerades molt greus –obrir camins, rentar vehicles, desviar cabals d’aigua, fer tales d’arbres, alliberar animals o malmetre patrimoni–. Si no són molt greus permet substituir la sanció per activitats dins l’àmbit del medi ambient, esports, neteja de la via pública, parcs, jardins i boscos, entre d’altres.
La principal característica de l’Anella Verda és l’adequació d’un itinerari circular de 35 quilòmetres que s’ha dividit en cinc trams, molts dels quals ja s’utilitzaven habitualment per fer activitats esportives i de lleure. Dos d’aquests ja s’han arranjat: el del nord i el de l’est del municipi. Enguany s’ha de fer l’aprovació definitiva d’un tercer i ara començaran obres per adequar el camí que ha de connectar aquesta tram amb els dos ja fets. Quedaran per arranjar els dos situats al sud. Des de cadascun d’ells s’habilitaran fins a onze recorreguts més d’entre quatre i vuit quilòmetres amb publicacions físiques i al lloc web per identificar els elements patrimonials d’interès.
Al voltant del projecte hi pivoten altres iniciatives, com ara un programa pedagògic sobre la biodiversitat; per fomentar el turisme sostenible o la recuperació de cultius i la vinya, que en molts casos es desenvolupen des del centre d’informació ambiental Bonvilar (CIAB).
Polígon polèmic
La nova ordenança d’usos incorpora els sectors perimetrals pendents de desenvolupament urbanístic previst en el pla d’ordenació municipal (POUM) del 2003, i el regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, qualifica de “tresor incommensurable i un orgull que la pròpia ciutat delimiti el sòl urbà per no créixer més”. Però precisament la reactivació, el 2017, amb l’impuls final de les empreses Logicor i Segro del projecte del polígon industrial i logístic Els Bellots II inclòs en el POUM del 2003 i aturat per la crisi del 2008, ha provocat que 32 entitats veïnals, moviments socials i associatius, i algunes formacions polítiques com la CUP, Terrassa en Comú (TeC) o Primàries hagin iniciat una campanya d’oposició a través de la plataforma Tu Ets Entorns Terrassa! des del març del 2021.
Amb diverses mobilitzacions i accions de protesta argumenten que la urbanització de 95 hectàrees amb connexió a l’autopista C-58 i l’N-150 suposarà suprimir el 13% dels conreus de secà; promouran treball precari –4.500 llocs– i suposaran un perill per al comerç de proximitat; intercedint en l’Anella Verda i en el connector reconegut pel pla territorial metropolità entre Sant Llorenç del Munt i Collserola; a més de no preveure cap efecte per mitigar l’avifauna.
El 14 de novembre, i en representació de la plataforma, l’entitat ecologista Adenc va presentar un recurs de reposició contra l’aprovació definitiva de la modificació puntual del POUM que es va iniciar el mandat passat i va culminar l’abril del 2021 amb el vistiplau de la comissió territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità el desembre d’aquell any. L’argumentari del recurs, com van explicar Esther Querol i Queralt Castañé, es basa en les traves posades pel consistori, que no van obtenir informació sol·licitada ni actualitzada, ni tampoc van sotmetre a informació pública el document final de la comissió d’Urbanisme, fet que al seu parer “el fan nul de ple dret”. A més, també van acusar Caballero d’afirmar que aturar el polígon costaria centenars de milions en indemnitzacions als propietaris, basant-se en un informe que a l’Ajuntament “no li consta que existeixi”.
El regidor republicà recorda que des del 2003 l’espai que ocuparà el polígon està delimitat en sòl urbà pel POUM i que la tramitació derivada posterior, amb un pla parcial aprovat (2006), com també els de reparcel·lació i urbanització (2008), ja deixaven el consistori lligat de mans. Només la crisi va fer que el projecte s’aturés i no entrés cap llicència d’obres que no s’hauria pogut aturar, però els propietaris ho van reprendre entre el 2014 i el 2017 demanant modificació del POUM per fer-lo viable econòmicament. En un ple extraordinari el maig del 2019, abans d’eleccions i amb el PSC i el PDeCAT en el govern, la modificació va tornar a tirar endavant amb l’abstenció d’ERC i TeC i el vot en contra de la CUP.
L’aturada d’una iniciativa amb el planejament derivat aprovat, i que no s’ajusta a les casuístiques d’inactivitat o d’inviabilitat econòmica, tenen un cost, i Caballero assegura que només va dir que podria deixar “quatre generacions de terrassencs hipotecades” i es referma en la idea que fer-ho “té conseqüències jurídiques molt importants”. I afegeix, responent a les entitats: “Tot el que explico és fàcilment constatable amb qualsevol especialista en dret urbanístic.” Defensa la incidència que el nou govern ha tingut perquè es rebaixi el sostre d’edificabilitat, s’incrementin els espais lliures o es millori la integració amb l’Anella Verda i la preservació de l’històric camí dels Monjos.
Recuperació de la vinya i de varietats autòctones
Una de les iniciatives que s’han posat en marxa amb l’Anella Verda és la recuperació del conreu de la vinya i de les varietats autòctones terrassenques que es van perdre ara fa un centenar d’anys. La història vitivinícola al Vallès situa Terrassa i Sabadell com els productors del 17% del vi de la província de Barcelona durant el segle XIX, i pràcticament el 70% de la superfície que es conreava estava dedicada a la vinya. A Sabadell van apostar per recuperar el conreu de la vinya l’any 2008, dins el projecte del parc agrari situat a la finca de Can Gambús i van posar al mercat gairebé 700 ampolles de vi negre i unes 390 de blanc el desembre del 2014, una producció que ha anat en augment i que es comercialitza amb el nom d’Arraona, en col·laboració amb L’Olivera Cooperativa.
Ara a Terrassa segueixen els seus passos, i el desembre de l’any passat, per concurs públic, van arrendar a l’empresa Rabassaires –dedicada a recuperar terrenys en desús a la comarca com han fet a Cerdanyola o a Collserola– durant 10 anys el cultiu de vinya en una parcel·la de la finca agroforestal de Mossèn Homs. Allà hi gestionaran la varietat de raïm escollida d’acord amb l’Ajuntament, recuperant varietats antigues o existents. El 10% de les vinyes, unes 450 plantes, es dedicaran al cultiu experimental de les varietats a recuperar, com són el terrassenc o el trobat blanc. De la primera, la DO Bages ja n’ha fet alguna ampolla i el consistori espera que altres propietaris particulars es vagin adherint al projecte.
