Lloret i Blanes suprimeixen les dutxes a les platges

Els pols turístics de sol i platja de la Selva Marítima, Lloret de Mar i Blanes, coincideixen aquesta temporada a tancar l’aixeta de les dutxes al litoral com a resposta a l’escenari d’excepcionalitat per la sequera. No són els únics municipis que han pres aquesta decisió controvertida, però en el seu cas pren més força en tant que afecta un sector puntal de la seva economia.

Des del mes de març passat, Lloret convoca quinzenalment el comitè municipal de sequera per fer un seguiment exhaustiu de les mesures adoptades com a conseqüència de l’entrada en fase d’excepcionalitat. L’alcalde, Albert Robert, manté que com a municipi turístic calia fer aquest pas endavant. “Hem de donar exemple i ser conseqüents amb una situació d’extrema gravetat com l’actual. Som conscients que aquesta mesura no agradarà a tothom, però es tracta de fer allò que és correcte”, diu, i apel·la a la responsabilitat dels usuaris. D’altra banda, Robert aporta com a aspecte positiu que el plec de mesures per lluitar contra la sequera ha començat a donar fruits i l’Ajuntament ha reduït un 27% el consum d’aigua potable en els equipaments municipals aquest trimestre. Des de Lloret es destaca la col·laboració amb el sector turístic; demanen “la màxima col·laboració i responsabilitat, tant en els seus allotjaments com mitjançant campanyes de sensibilització als seus clients”.

En el cas de Blanes, la decisió del govern local de no posar dutxes a la sorra ha rebut la felicitació expressa de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), amb seu central a Copenhaguen (Dinamarca), que atorga els distintius de bandera blava a les zones de platja i interiors i als ports esportius. El màxim responsable del servei de platges, de socorrisme i de vigilància del consistori blanenc i cap de protecció civil, Josep Lluís Pouy, defensa la mesura “per evitar usos del tot prescindibles d’una aigua que ens fa molta falta”. “La dutxa a la platja ara mateix no ens la podem permetre. No plou al país i sembla que no ho farà. Tothom ha de ser capaç d’entendre l’esforç que comporta i col·laborar per un bé comú”, assenyala.

En aquest sentit, Pouy també recorda que mantenir en funcionament les dutxes a la platja suposa garantir un manteniment estricte del sistema, “que implica ser molt i molt curós i evitar que hi hagi fuites no detectades que poden significar milers de litres perduts”. Pouy avança que en la campanya d’estiu està previst contractar agents ciutadans que, entre altres feines, s’encarregaran d’informar els usuaris de les platges de les novetats d’aquest any, en especial de l’absència de dutxes. “Faran una pedagogia que fa molta falta”, assegura.

Per la seva banda, l’Adeac valora la mesura impulsada per Blanes, ja que entén que mantenir aquest servei “suposa una despesa molt elevada d’aigua, innecessària i no assumible en aquests moments en què l’aigua és tan escassa i, per tant, tan valuosa”. Contràriament al que es podria pensar, disposar de dutxes a les platges no és un servei que puntuï favorablement per obtenir la bandera blava. “No només no són obligatòries dins els criteris per obtenir els distintius, sinó que desaconsellem la seva instal·lació”, explica Virginia Yuste, vicepresidenta de l’Adeac i directora de Bandera Blava. “En els 37 anys que tenim d’història sempre hem promogut la sostenibilitat a les platges i tenir dutxes en aquestes zones no és sostenible, és un luxe que no es pot mantenir”, constata Yuste, que, tot i això, reconeix que els usuaris perceben com un dret poder fer ús de l’aigua potable i que no és fàcil per als ajuntaments, especialment als municipis turístics, renunciar a posar dutxes. “La gent és més sensible ara al factor mediambiental, però encara hi ha molta pressió social”, lamenta.