Medi ambient
Les tèrboles aigües de l’Olla del Rei
La zona humida del campus universitari de Castelldefels està amenaçada per abocaments fecals
La Generalitat ha proposat incloure aquesta àrea a la zona ZEPA
L’espai té un bosc de ribera al bell mig de la ciutat i atreu més de 70 espècies d’ocells, com el blauet i el martinet menut
Diu la llegenda que el rei Joan II es va perdre, mentre caçava, en un terreny pantanós de Castelldefels amb forma d’olla. D’aquí sorgeix el nom de l’Olla del Rei, una zona humida que fa 500 anys formava part del delta del Llobregat, que a partir del segle XVIII es va anar dessecant per aconseguir espais de conreu i que la ciutat ha recuperat fa relativament poc. La construcció del campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Castelldefels a finals dels anys 90 va motivar actuacions mediambientals com la creació de basses que es van alimentar amb aigües de l’aqüífer, i que havien de servir per reduir les freqüents inundacions que afectaven aquesta part de la ciutat. La natura va recuperar l’espai i el campus de la UPC està envoltat, a la banda que toca al passeig Pitort i el carrer Barcelona, d’un espai natural que té com a epicentre una llacuna de 2,5 hectàrees. En els últims 20 anys s’ha creat tal biodiversitat que la Generalitat ha proposat incloure’l a la zona especial de protecció d’aus, ja que l’espai ha atret més de 70 espècies d’ocells, alguns dels quals d’alt valor ornitològic. L’Olla del Rei, però, es veu amenaçada per la freqüent contaminació de les aigües residuals i perquè no ha desaparegut encara la possibilitat de construir-hi i afectar la interessant albereda.
Així ho denuncia la plataforma Salvem l’Olla del Rei, que des del 2018 alerta de forma activa dels perills que envolten l’única zona humida que té la ciutat. El catedràtic d’ecologia Joan Pino, expert en biodiversitat del delta del Llobregat, explicava en un informe efectuat el 2018 per encàrrec de l’Ajuntament de Castelldefels que alguns dels ocells tenen un interès remarcable, com el martinet menut, l’agró roig i el blauet. L’Olla del Rei, segons Pino, té un paper “completament rellevant” per la seva situació, “en un sector especialment crític”, en una zona urbanitzada en contacte amb el massís del Garraf. Una de les particularitats és la presència d’àlbers, arbres típics del bosc de ribera que, en aquest cas, es troben al bell mig de la ciutat. “Castelldefels té la sort de tenir el millor exponent d’aquest tipus de bosc de ribera que queda al delta del Llobregat”, assenyala Pino, que precisa que els àlbers de Castelldefels sumen el 37% dels del delta del Llobregat i proposa al seu informe “fer els canvis oportuns en el planejament”. Ramon Sanahuja, membre de la plataforma Salvem l’Olla del Rei, explica que un dels perills que amenacen l’espai natural és la possibilitat manifestada per l’Ajuntament de construir una vorera i clavegueram al llarg del passeig Pitort, cosa que suposaria la destrossa de bosc en una amplada de 6 metres al llarg de l’albereda.
Un nou planejament
El maig del 2021 el ple municipal de Castelldefels es va comprometre a definir, amb les administracions implicades, un nou planejament que ordeni l’Olla del Rei com a parc fluvial. Sanahuja lamenta que encara es manté la qualificació d’equipaments. La plataforma es va crear el 2018, quan un grup de persones interessades en l’ornitologia es va adonar dels preparatius que estava realitzant la UPC per construir un edifici complementari d’investigació a l’Institut de Ciències Fotòniques en camps d’interès natural. Finalment, la Universitat va renunciar a edificar en aquest espai i va aixecar el nou edifici en una parcel·la dins del recinte que ja està edificat. “Va ser una primera victòria”, valora Sanahuja, que explica que arran d’aquesta retirada el consistori va encarregar a Pino aquell any un estudi per esbrinar l’interès natural de l’Olla del Rei.
La zona ja estava inclosa, des del 2013, en l’inventari de zones humides de Catalunya. També forma part de l’àrea important per als ocells del delta del Llobregat, per la qual cosa l’estany queda genèricament protegit per la llei d’espais naturals del 1985. La Generalitat va proposar incloure l’Olla del Rei en l’ampliació de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) després de la carta de requeriment que va enviar la Comissió Europea a l’Estat en què l’instava a reforçar la protecció del delta per l’impacte de les infraestructures. Europa alertava de l’afectació que les ampliacions del port de Barcelona, que fa 20 anys va comportar el desviament del tram final del Llobregat, i de l’aeroport, amb la construcció en la mateixa època de la tercera pista, han tingut sobre el medi ambient. Europa instava a reforçar les mesures de protecció del delta, i la Generalitat, com a administració competent en la gestió dels espais naturals, va respondre ara fa un any amb una proposta per ampliar les 935 hectàrees de zones ZEPA actuals fins a les 2.372 hectàrees, una ampliació que planteja que inclogui l’Olla del Rei. El pla de protecció preveu actuacions per millorar l’estat ecològic de les aigües, que en el cas de Castelldefels es traduirà en la construcció d’una estació de bombament d’aigües pluvials al carrer Aragó.
Aquesta és una obra primordial per posar fi a una de les principals amenaces per a la qualitat de les aigües de l’Olla del Rei. Una qualitat que, segons els ecologistes, és alterada pels abocaments il·legals que està fent Aigües de Barcelona. Per entendre el paper d’aquesta empresa, participada per Agbar (en un 70%), l’AMB i Criteria (es reparteixen el 30% restant), cal posar-se al cap el recorregut de dues canalitzacions. La primera recull les aigües de la pluja i les trasllada fins a desaiguar-les al mar, a l’altura de la plaça de les Palmeres. Una part d’aquesta canalització, a cel obert, transcorre pel perímetre exterior del campus. Aquesta canalització, coneguda com a corredora, té un sobreeixidor connectat amb l’estany de l’Olla el Rei, que actua com a bassa de laminació per evitar inundacions a la ciutat en cas de pluges intenses.
La segona canalització recull les aigües residuals de Castelldefels, provinents d’habitatges i d’activitats contaminants, que tenen com a destí la planta depuradora de la Murtra, al límit de Gavà i Viladecans. Dins del campus hi ha una planta elevadora que té com a funció impulsar les aigües brutes, amb un sistema de motors i bombes, cap a la planta depuradora. L’Agència Catalana de l’Aigua és competent en la gestió de l’aigua, que delega en l’AMB. Aquesta administració gestiona les aigües residuals a través d’Aigües de Barcelona.
“Però d’una manera recurrent, per causa d’avaries constants, no té prou capacitat per evacuar aquestes aigües residuals i amb total impunitat les aboca al canal d’aigües pluvials per mitjà d’un tub, suposem que de forma irregular.” Així consta en la denúncia que la plataforma Salvem l’Olla del Rei va presentar, amb el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius i Ecologistes de Catalunya, a la fiscalia de medi ambient el maig del 2020. Els ecologistes detallaven en la denúncia tres episodis de vessaments concentrats en tres mesos, tot i que n’expliquen d’altres al llarg dels anys anteriors. I assenyalen Aigües de Barcelona com la responsable d’obrir “el tub de la vergonya”, com qualifiquen la comporta a través de la qual la companyia llençaria aigües fecals a la xarxa pluvial que desemboca en la popular zona de bany de la plaça de les Palmeres. Aquests vessaments han comportat afectacions a la ciutadania com el tancament de la platja afectada durant tres dies l’agost del 2019 i la inundació amb aigües brutes dels patis de dos instituts el gener del 2020. Aquest abocament va coincidir amb el temporal Glòria, que va deixar sense subministrament elèctric la planta elevadora durant tres dies. La manca de bombament cap a la depuradora va motivar l’entrada d’aigües residuals a la corredora, i la sobtada crescuda del nivell del mar pel temporal va impedir el desguàs al mar, per la qual cosa les aigües fecals es van estendre per part de la ciutat, segons recull la denúncia.
Els ecologistes alerten que tot plegat té un gran impacte sobre l’Olla del Rei, ja que les aigües fecals acaben sovint a la llacuna a través del sobreeixidor de la corredora d’aigües pluvials. Segons expliquen, l’ACA autoritza a fer abocaments en determinades circumstàncies, com en el cas de pluges fortes o per força major, però els col·lectius ecologistes asseguren que es fan més abocaments dels autoritzats. El 2021 en van documentar 12, i estan convençuts que n’hi va haver molts més. La denúncia a la fiscalia de medi ambient ha acabat motivant l’obertura d’una investigació del jutjat d’instrucció número 4 de Gavà a Aigües de Barcelona per abocaments d’agües contaminades a la canalització d’aigua pluvial. La fiscalia acusa l’empresa d’un delicte contra el medi ambient. Assenyala que en el sistema de sanejament s’han produït incidències motivades per la degradació estructural de les conduccions per la corrosió.
L’abril passat, quan va transcendir la investigació judicial, Agbar va defensar que la gestió i el manteniment de la depuradora que ha fet han estat diligents i que no ha provocat cap vessament irregular al medi ambient. L’empresa va afegir que fa mesos que reclama a l’administració, titular de la infraestructura i responsable de les inversions, millores en aquesta. La companyia no ha atès la demanda d’informació més detallada feta per aquest diari. Tampoc l’Agència Catalana de l’Aigua, que s’escuda en el procés judicial “per no fer valoracions”, ni l’AMB han volgut fer declaracions.