Gallecs fa endreça

Encai­xat entre zones d’alta con­cen­tració urbana i indus­trial i l’auto­pista AP-7, Gallecs, un espai natu­ral de més de 700 hectàrees situat a una quin­zena de quilòmetres al nord de Bar­ce­lona, emprendrà final­ment una orde­nació llar­ga­ment espe­rada. Aquest parc situat al Vallès és un autèntic pulmó verd metro­po­lità que les llui­tes veïnals dels anys 70 van evi­tar que es con­vertís en una ciu­tat satèl·lit de 130.000 habi­tants, tal com tenien pre­vist les auto­ri­tats fran­quis­tes de l’època. El 1980 l’espai de Gallecs va ser trans­fe­rit a la Gene­ra­li­tat a través de l’Ins­ti­tut Català del Sòl (Incasòl), depen­dent del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori. Ara, més de qua­ranta anys després, el con­sell ple­nari de l’ens que ges­ti­ona aquest ter­ri­tori, el Con­sorci del Parc de l’Espai d’Interès Natu­ral de Gallecs –inte­grat per la Gene­ra­li­tat i els ajun­ta­ments de Mollet, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Ple­ga­mans, Parets, Lliçà de Vall i Mont­cada i Rei­xac–, ha acor­dat reque­rir a l’Incasòl la regu­la­rit­zació dels ter­renys, masies i habi­tat­ges –tant els que estan buits com els que tenen situ­a­ci­ons pos­sessòries irre­gu­lars– per poder obte­nir-ne la gestió.

Segons l’acord asso­lit en el ple de la set­mana pas­sada, el con­sorci és qui haurà de ges­ti­o­nar tot el patri­moni res­pec­tant l’interès gene­ral i els objec­tius que fixarà el pla espe­cial urbanístic del parc ter­ri­tori de Gallecs. Aquest pla, que s’hau­ria d’apro­var el febrer del 2025, té com a objec­tius poten­ciar l’ús social de l’espai, pre­ser­var els seus valors natu­rals, pai­satgístics i cul­tu­rals, i fer-los com­pa­ti­bles amb l’apro­fi­ta­ment sos­te­ni­ble dels recur­sos agra­ris i fores­tals.

Abans de for­ma­lit­zar la trans­ferència dels seus sòls patri­mo­ni­als al con­sorci i als muni­ci­pis, l’Incasòl, com a pro­pi­e­tari dels ter­renys i els habi­tat­ges exis­tents, haurà de fer les regu­la­rit­za­ci­ons pre­vis­tes dels immo­bles mit­jançant con­trac­tes d’arren­da­ment, maso­ve­ria urbana o ces­si­ons, sem­pre que siguin res­pec­tu­o­sos amb el medi ambi­ent, la uti­lit­zació raci­o­nal dels recur­sos natu­rals i les fina­li­tats d’aquest espai lliure, no urba­nit­za­ble, d’interès natu­ral.

“Hi ha una sèrie de masies, que són les que s’havien expro­piat en ori­gen, que són ara patri­mo­ni­als de l’Incasòl. Hem de tro­bar la manera de recu­pe­rar-les, revi­ta­lit­zar-les, que tin­guin un ús vin­cu­lat al parc que, més o menys, pugui sufra­gar els cos­tos de reha­bi­li­tació”, explica a El Punt Avui Maria Sis­ter­nas, direc­tora de l’Incasòl.

Entre aquests usos vin­cu­lats al parc, el pla espe­cial inclou els d’equi­pa­ment, res­tau­ració, edu­ca­tius, espor­tius, cul­tu­rals i, fins i tot, turisme rural, en algun cas. “Aquesta és la volun­tat: que les enti­tats o per­so­nes arre­la­des al ter­ri­tori i que tenen capa­ci­tat de desen­vo­lu­par els camps i cul­ti­var-los s’hi puguin que­dar i que tro­bem entre tots els meca­nis­mes perquè aques­tes reha­bi­li­ta­ci­ons siguin efec­ti­ves”, hi afe­geix Sis­ter­nas.

Un cas remar­ca­ble és el de Can Cruz, masia del segle XVII actu­al­ment deso­cu­pada i en molt mal estat de con­ser­vació, que es vol con­ver­tir en un equi­pa­ment estratègic que actuï com a pol dina­mit­za­dor de les acti­vi­tats que es desen­vo­lu­pin al ter­ri­tori. Així, es pre­veu situar-hi un cen­tre de recerca en agro­e­co­lo­gia de la Medi­terrània, una escola de natura i un cen­tre d’inter­pre­tació, un espai de for­mació/docència, espais poli­va­lents, i la seu del Con­sorci de Gallecs. L’Incasòl des­ti­narà 1,9 mili­ons d’euros en els pròxims tres anys per a la seva reha­bi­li­tació.

“El que volem és que sigui un espai on es creï conei­xe­ment i ens en trans­fe­reixi din­tre de l’agri­cul­tura ecològica, però també tot el que seria el medi natu­ral i l’ús públic. El con­sorci sem­pre tre­ba­lla amb l’equi­li­bri entre aquests tres valors”, explica la gerent del Con­sorci de Gallecs, Gemma Safont. També està pre­vist obrir un pro­ce­di­ment per dina­mit­zar les masies de Can Banús i Can Xalet.

L’entrada en vigor del pla espe­cial és una vella rei­vin­di­cació de l’asso­ci­ació de veïns de l’Espai Rural de Gallecs, que temen per la con­tinuïtat del nucli habi­tat, segons denun­cia la seva pre­si­denta, Ivana Morera. “No volem que es mori el poble. Molta gent pensa que, a la llarga, Gallecs es morirà. Nosal­tres farem tot el pos­si­ble per man­te­nir i enfor­tir la xarxa veïnal, per impul­sar un pro­jecte dina­mit­za­dor per con­ser­var totes les cases i con­ti­nuar la vida del poble mil·lenari que som”, explica. A Gallecs, antiga parròquia medi­e­val, hi viuen unes cent per­so­nes, la majo­ria en cases expro­pi­a­des.

Des de l’Incasòl, envien un mis­satge tran­quil·lit­za­dor als veïns i asse­gu­ren que ja s’està tre­ba­llant per donar res­posta a les neces­si­tats més urgents, implan­tar una xarxa d’aigua pota­ble –actu­ació pre­vista en el pla d’inver­si­ons de cinc mili­ons d’euros– i resol­dre la manca de cla­ve­gue­ram. “És impor­tant que els resi­dents de Gallecs tin­guin la cer­tesa que s’hi podran que­dar, que ningú els farà fora, però que estem par­lant d’una població molt més gran. Aquí hi ha uns bene­fi­ci­a­ris del parc que són tots els ajun­ta­ments i les seves pobla­ci­ons, que no són poques, i per tant la intenció no és exac­ta­ment que una deter­mi­nada família vin­gui a ocu­par una masia, sinó que aques­tes masies tin­guin un ser­vei social i una vocació de ser­vei. Hem d’anar a bus­car els pro­jec­tes que tin­guin més bene­fici social per a l’entorn”, pun­tu­a­litza Sis­ter­nas.

Des de l’any 2005, l’agri­cul­tura ecològica s’ha anat ins­tau­rant a Gallecs amb l’objec­tiu d’acon­se­guir un equi­li­bri entre l’acti­vi­tat agrària (ele­ment prin­ci­pal per a la sos­te­ni­bi­li­tat econòmica i social del ter­ri­tori), el medi natu­ral i l’ús públic. Des del con­sorci defen­sen que el model d’agri­cul­tura ecològica fomenta la qua­li­tat dels ali­ments, el comerç de pro­xi­mi­tat, la incor­po­ració de joves agri­cul­tors i con­tri­bu­eix a miti­gar el canvi climàtic i poten­ciar l’asso­ci­a­ci­o­nisme agrari i l’eco­no­mia cir­cu­lar. Per dur-ho a terme, ha tre­ba­llat amb pro­duc­tors ecològics del ter­ri­tori i també amb uni­ver­si­tats per poten­ciar la recerca i la inno­vació apli­cada a l’espai agrari, així com esco­les, coo­pe­ra­ti­ves de con­su­mi­dors, res­tau­rants de quilòmetre zero i enti­tats medi­am­bi­en­tals i cul­tu­rals del ter­ri­tori.

Tots els pro­duc­tes ecològics obtin­guts al ter­ri­tori es comer­ci­a­lit­zen amb un segell propi de Gallecs. La imple­men­tació del pro­jecte agro­e­cològic ha permès també crear peti­tes empre­ses amb gent del ter­ri­tori, fet que fomenta l’eco­no­mia local i la ins­tau­ració de nous page­sos i ela­bo­ra­dors en aquest espai.

Ara, el que es pretén amb el nou pla espe­cial i el pla de gestió del parc ter­ri­to­rial que s’està redac­tant en paral·lel és “obrir Gallecs tenint en compte la gent que ha tirat enda­vant l’acti­vi­tat agrària, que ha col·labo­rat amb el con­sorci i ha fet pos­si­ble el pro­jecte agro­e­cològic”, afirma Safont, “que tin­guem pro­jec­tes euro­peus i siguem un model de referència en molts casos”. “Però també obrim Gallecs a nova gent, a nous pro­jec­tes soci­als, nous pro­jec­tes agro­e­cològics que s’hi puguin ins­tau­rar”, asse­gura.