Medi ambient

Sequera a Catalunya: cronologia d’una lluita

Després del ‘Glòria’, el gener del 2020, just quan es va aprovar el pla especial de la sequera, el dèficit hídric ha dut avui a la segona pitjor crisi dels darrers 70 anys

Les primeres restriccions es van dictar l’octubre del 2021 a les unitats de Capellades i Fluvià-Muga, que ara entra en emergència

El Ter-Llobregat hi pot entrar al novembre

Les dues dessaladores es van activar el gener del 2022 i funcionen a ple rendiment des de fa un any

Entre el 19 i el 23 de gener de 2020 el temporal Glòria va afectar Catalunya i hi va deixar el darrer gran episodi de pluges abundants i generals que hi ha hagut, que va omplir fins dalt –si bé no es van deixar arribar al 100% per motius de seguretat– els pantans catalans: a les conques internes van quedar en el 98%, i a la de l’Ebre, en el 79%. Tot just dues setmanes abans, precisament, el govern havia aprovat el pla especial de sequera (PES), un instrument pensat per pautar i sistematitzar els passos a seguir per controlar, prevenir i combatre els episodis d’escassetat d’aigua, a més de donar més agilitat administrativa a les mesures, ja que fins llavors calia redactar decrets puntuals cada cop que es donaven aquests casos, sense criteris clars ni homogenis. Pocs es pensaven després d’aquell temporal, tanmateix, que el PES hauria de ser utilitzat tan aviat, amb tanta assiduïtat i tanta contundència per lluitar contra la severa sequera que ha vingut després, en què encara està plenament immersa el país. Segons el Departament d’Acció Climàtica, de fet, és la segona més intensa que ha patit Catalunya en els darrers 70 anys, només superada per la que es va allargar entre el 2005 i el 2008.

I és que, tret d’episodis esporàdics i menys generals –com a la primavera del mateix 2020 o aquests darrers maig i juny–, des del Glòria el règim de pluges ha caigut molt per sota de la mitjana arreu, i ha anat buidant els embassaments. A les conques internes, que agafen el 52% del territori i representen el 40% dels recursos hídrics de Catalunya –si bé en beu el 90% de la població–, el nivell se situa avui en el 26% (similar a com estava a principi de març, això sí, gràcies al respir del maig i el juny). La resta correspon a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que gestiona el 60% de l’aigua i que avui es troba una mica millor en reserves, al 41%, per bé que només en beu el 10% de la població i la gran majoria –entre el 80 i el 90%– va per a usos agrícoles.

És evident que no s’arriba a la situació de sequera d’un dia per l’altre, i per això l’aplicació del PES ha permès anar prevenint i contenint la davallada, amb mesures progressives que s’han aplicat a mesura que les reserves baixaven a cadascuna de les 26 unitats territorials en què l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) divideix les conques internes. El pla del govern es va haver d’activar per primer cop tot just uns vint mesos després de ser aprovat, quan es van detectar els indicis inicials de sequera, i així a principis d’octubre del 2021 es va declarar l’alerta a l’aqüífer Carme-Capellades, fet que implicava la limitació del consum a 250 litres per habitant i dia, i la reducció d’alguns usos. Des d’aleshores, la comissió permanent de sequera s’ha reunit cada mes per anar seguint la situació arreu, i fins i tot ha convocat algunes sessions extraordinàries, fins a un total de 27 reunions. Poques setmanes després, entrava igualment en alerta l’aqüífer Fluvià-Muga, un altre dels fràgils, i el gener del 2022 arribava el primer avís seriós, quan entrava en prealerta –que no implica restriccions, però sí més accions d’informació i sensibilització-–el sistema Ter-Llobregat, que abasta l’àrea metropolitana.

A partir d’aquell moment, s’activaven al 30% les dues dessalinitzadores, que al mes següent ja passarien al 85% i ara fa un any, l’agost del 2022, apujarien fins al 100% actual la seva producció. A més, en paral·lel s’han anat activant altres recursos com la regeneració i la recerca de nous pous. Entre aquestes tres fórmules, en un any i mig s’han produït més de 240 hectòmetres cúbics d’aigua, l’equivalent al consum de Barcelona durant 28 mesos. Fins i tot al març es va transvasar aigua de Sau a Susqueda i es van retirar els peixos que hi quedaven per preservar-ne la qualitat i garantir així el subministrament durant tres mesos més a un milió de persones. Tot plegat es calcula que va aconseguir endarrerir sis mesos l’entrada en vigor de les restriccions, però al capdavall si no n’hi ha no en raja, i no ha cessat la davallada de reserves. Amb això, el sistema Ter-Llobregat entraria en alerta el novembre passat, i es troba des del març en excepcionalitat –com s’hi troben deu unitats territorials més de les conques internes, on es concentra la majoria de la població–, fet que comporta mesures més restrictives, com un topall de consum als municipis de 230 litres per habitant i dia, la reducció del 15% dels consums recreatius i industrials, la prohibició de regar zones verdes i carrers amb aigua potable i limitacions per omplir piscines.

El director de l’ACA, Samuel Reyes, calculava aquesta setmana que l’àrea metropolitana no entrarà en el pitjor estadi, el d’emergència, fins al final de novembre o desembre si no hi ha més pluges abans, fet que segons ell dona marge perquè avancin obres que ja s’han accelerat per aprofundir per exemple en la regeneració d’aigües, com l’ampliació de la potabilitzadora del Besòs. L’ACA ja ha decretat, però, que alguns municipis catalans entrin en emergència la setmana entrant, amb la publicació de l’ordre al DOGC: en concret 24 del Fluvià Muga i els dos que s’abasten del pantà de Riudecanyes, i també s’ha suggerit que hi entrin els que beuen del de Siurana, tot i que aquest és formalment a la conca de l’Ebre. Tot i que el 2008 ja hi havia hagut situacions similars, és el primer cop amb el PES que s’arriba a aquesta fase extrema, que implica la limitació del consum municipal a un màxim de 200 litres per habitant i dia. Això vol dir, així, que es redueixen del 25% els consums industrials i recreatius, es prohibeix regar zones verdes i jardins privats i públics, així com omplir piscines i rentar vehicles. “Torno a fer una crida a la població a la contenció en l’ús d’aigua, malgrat les pluges de maig i juny continua sent el principal problema que tenim”, va declarar dimarts el president, Pere Aragonès, en l’última compareixença abans de vacances, en què va dir que a l’agost no es preveuen noves mesures “amb caràcter general”, si bé es continuarà monitorant les reserves.

La conca de l’Ebre, més tranquil·la

Pel que fa als municipis que s’abasten de la conca de l’Ebre, la situació no és tan dramàtica. Aquí, la CHE divideix Catalunya en cinc grans àrees –Noguera Ribagorçana i Pallaresa, Garona, Segre i Baix Ebre–, de les quals les dues primeres estan en situació d’alerta i les dues darreres, en emergència: el Segre, –la pitjor de tota la conca hidrogràfica estatal–, des del maig de 2022, i l’Ebre, des de l’abril passat. En aquest cas, però, les mesures són menys estrictes que a les conques internes i i més centrades en l’agricultura i la ramaderia, que concentren la majoria dels usos, amb la qual cosa molt difícilment arriben a afectar l’aigua de boca, un fet que, admet la CHE, els permet ser més laxos. En aquest sentit, igualment recorden que no tenen competències per dictar restriccions , ja que la responsabilitat és de les administracions locals que fan arribar l’aigua en baixa, i tampoc poden imposar sancions als municipis, si bé diuen que, en un cas excepcional, ho podria fer el Ministeri de Transició Ecològica. La confederació com a molt els pot emetre recomanacions, com ja fa, que coincideixen de fet amb les que emet la Generalitat per a les conques internes. Fonts de la CHE, per exemple, expliquen que a l’abril, coincidint amb el moment més cru de la sequera, es va demanar als ajuntaments que revisessin les xarxes i fossin més eficients en el consum, i recorden que tots els municipis de més de 20.000 habitants de la conca han de tenir un pla de sequera aprovat, com ja tenen (un dels darrers tot just va ser Lleida). En tot cas, la CHE té aprovat un pla especial de sequera que preveu ajustaments en abastaments i que li permetria intervenir si es detecten abusos, però no ha estat el cas fins ara i tot just s’han emès recomanacions, ja que la filosofia és anar sempre amb “ànim conciliador”.

Estadis.
El pla especial de sequera situa els estadis de normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència, el pitjor, per a cada unitat territorial. S’hi entra o se’n surt, si bé no es poden fer enrere en períodes menors de sis mesos, en funció de l’estat de les reserves i altres paràmetres relacionats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.