MEDI AMBIENT
Arbúcies habilitarà una zona per atacar incendis forestals
Arbúcies disposarà a partir de l’any vinent de la primera zona estratègica per atacar incendis forestals, en una actuació promoguda per l’Associació de Propietaris del Montseny (APM), conjuntament amb el consistori. Estarà situada al nord del nucli urbà, resseguint part del perímetre del polígon industrial Torres Pujals i a tocar dels primers revolts de la GI-550 cap a Sant Hilari Sacalm. I implicarà desbrossar i posar en gestió unes 7 hectàrees de finques forestals, una desena, que l’entitat privada ja ha localitzat per obtenir el seu consentiment.
Segons avança el president de l’APM, Rafel Catafal, la intervenció s’abordarà aquesta tardor i els diners que costarà, uns 25.000 euros, els avançarà l’entitat, però rebran una subvenció dels fons europeus Next Generation, sense cap càrrec per als propietaris afectats ni el municipi. Ja tenen la major part de permisos, com ara el de l’ACA –ja que afecta la servitud de la riera Xica–, i l’han dissenyat d’acord amb el pla de gestió forestal del municipi i incorporant-hi les recomanacions del GRAF dels Bombers. Només estan pendents, ara mateix, del darrer vistiplau del servei de Carreteres de la Generalitat.
Punt estratègic
L’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, agraeix la col·laboració de l’entitat, que agrupa propietaris i els ajuda a tenir una millor cura d’un terme molt extens –“90 quilòmetres quadrats, amb tres nuclis i centenars de masos aïllats, i amb un 90% de superfície forestal”–. Tradicionalment, el risc d’incendi no és gaire elevat a la Selva Interior, però fa un parell de setmanes van patir l’ensurt del foc més greu des del 1994, que sortosament va cremar només poc menys de 5 hectàrees. Es va originar a l’entorn de l’altra carretera que surt del poble cap al nord, en aquest cas la GI-543 cap al coll de Revell, però Garriga destacava que va quedar-se a poc més de 300 metres del nucli urbà i zones habitades.
L’obertura de la zona d’atac establirà un punt de tallafoc respecte a un continu forestal que s’enfilaria, en cas de vent de garbí, cap a una gran massa boscosa compresa entre Sant Hilari i Viladrau, de milers d’hectàrees, i s’hi afegiran els treballs de franges perimetrals al voltant de la resta de zones habitades de nuclis i masos.
