La sobrepesca amenaça els boscos d’algues a la Costa Brava

Des de fa més de cinc anys, un equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) es dedica a estudiar els deserts submarins. Segons explica l’investigador del CEAB Jordi Boada en declaracions a l’ACN, els deserts submarins són “conseqüència directa de la pèrdua dels boscos d’algues” al fons marí. A la Costa Brava, la sobrepesca deixa espècies herbívores com les garotes sense depredadors. Un fet que provoca que aquestes es cruspeixin més algues del compte i es formin deserts sobre les superfícies rocoses. “Una roca pelada al fons del mar és conseqüència d’algun impacte”, sosté Boada, que detalla que les algues “són els hàbitats que haurien de dominar a tots els sistemes rocosos costaners”. Al Mediterrani s’han identificat 150 deserts submarins de diferents extensions.

El canvi climàtic, la sobrepesca, la presència d’espècies invasores o la contaminació són alguns dels causants de la desforestació del fons marí o el que és el mateix, la formació de deserts submarins. Es tracta de superfícies rocoses que habitualment haurien d’estar cobertes d’algues, però queden desertes. “És equiparable al que passa als boscos terrestres quan els arbres desapareixen. No és natural, alguna cosa ho provoca”, explica Boada, que fa prop de mitja dècada que estudia aquest fenomen en el marc del projecte ‘Hidden Deserts’. A la Costa Brava, segons detallen des del CEAB, l’impacte més fort sobre el fons marí l’ocasiona “la sobrepesca”. Extreure tants peixos del mar trenca la cadena tròfica i fa que espècies com l’eriçó de mar proliferin i acabin amb les algues. “La falta de depredadors fa que hi hagi explosions d’herbívors potents com les garotes, que fan desaparèixer aquests boscos”, exposa l’investigador.

Un dels motius principals pel qual va néixer el projecte ‘Hidden Deserts’ a Blanes va ser per “identificar millor les dinàmiques dels deserts” i preveure “quines garanties es tenen perquè una restauració sigui viable a llarg termini”. És a dir, per ser capaços de reintroduir algues pròpies del medi i que proliferin recuperant els boscos originals. Per fer-ho, en el marc del projecte es recopila informació per “identificar com i on són aquests deserts”. A aquesta tasca, hi ajuda qualsevol col·lectiu (com bussejadors, nedadors d’aigües obertes, pescadors, etc.) que tingui presència al medi aquàtic i pugui fer fotografies perquè els investigadors en tinguin constància.

La investigadora del CEAB, Anaïs Barrera, detalla que aquesta observació col·laborativa es pot fer a través de la plataforma ’Observadors del Mar’. El portal permet penjar fotografies de deserts submarins i col·laborar amb la investigació. Aquestes aportacions, que els investigadors revisen per validar que realment es tracti de deserts submarins, permeten detectar en quins punts n’hi ha.