opinió
Josep Lloret
El sector acadèmic i l’eòlica marina a la Costa Brava
Al mar i a l’oceà, ens enfrontem a reptes ambientals, socials i econòmics complexos i urgents, en un entorn de canvi climàtic i de creixement espectacular de l’anomenada “economia blava”. Des de la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona, que he tingut l’honor de dirigir amb l’ajuda dels patrocinadors i la col·laboració d’un ampli ventall de persones d’expertesa diversa, hem pogut abordar (sense estar sempre tots d’acord en tot, però amb mentalitat oberta al diàleg) la complexitat dels vincles existents entre la salut dels oceans i de les persones, considerant els beneficis i els riscos que comporta cadascuna de les activitats humanes que es desenvolupen als ecosistemes marins.
El fet de tenir al costat –com a patrocinador principal i fundador de la càtedra– l’Ajuntament de Roses, un municipi on el sector turístic i pesquer és una peça clau i on han conviscut diferents veus polítiques, no ens ha impossibilitat difondre lliurement els riscos ambientals de l’excessiva freqüentació turística a la mar del Parc Natural del Cap de Creus. El fet de tenir la Confraria de Pescadors de Roses com a patrocinador, i la Subdirecció General de Política Marítima de la Generalitat com a col·laborador de la càtedra, tampoc ens ha impedit parlar lliurement dels perills de la sobrepesca, com tampoc ha estat cap impediment tenir al nostre costat el Gremi de Peixaters de Catalunya per parlar dels riscos per a la salut procedents dels contaminants presents en alguns peixos.
Malauradament, aquesta llibertat de càtedra no sempre ha estat respectada quan hem volgut difondre els potencials riscos ambientals i paisatgístics de l’eòlica marina al golf de Roses (com hem fet en el documental Un silenci blau, seleccionat en diferents festivals internacionals de temàtica ambiental per la seva mirada crítica sobre uns impactes que sovint passen desapercebuts). Aquí ens hem trobat, desafortunadament, amb intents de desaprovació i descrèdit per part d’algunes persones de dins la mateixa comunitat universitària.
L’eòlica marina té uns beneficis i uns riscos que s’han d’estudiar i explicar bé. Malgrat que en l’intens debat a l’entorn dels macroprojectes de parcs eòlics al golf de Roses totes les opinions són respectables, al final, el que importa és poder disposar de resultats científics sòlids perquè les autoritats competents puguin prendre una decisió que tingui en compte també la veu de la societat local, a la qual s’ha de fer arribar, de manera clara i transparent, tota la informació sobre aquests impactes, tant els positius com els negatius. Una transparència –i una ètica– que hauria d’impregnar l’ADN dels membres del sector acadèmic que interactuen amb els grans projectes d’eòlica marina que es volen implementar a la mar de l’Empordà. En aquest context, és molt necessari i urgent introduir, no només en els codis ètics, sinó també en la mateixa normativa acadèmica, uns criteris bàsics sobre com s’han de regular i abordar de manera transparent i en benefici de tota la societat (i no pas per a l’interès d’uns pocs) les col·laboracions entre el sector acadèmic i els poderosos lobbies energètics, inclosos els organismes (fundacions, associacions, etc.) patrocinats per inversors en energies renovables.
En un context en què la immensa majoria dels científics treballen de manera honesta i transparent per millorar el benestar de les persones i la salut del nostre planeta, accions i regulacions com les proposades permetrien, de passada, bandejar l’ínfima part d’individus que tenen una ètica professional esquifida, i avançar cap a un sector acadèmic cent per cent compromès amb la societat i el medi ambient.