Medi ambient

Del Montseny al mar

Divuit municipis de la Selva, el Vallès Oriental i el Maresme col·laboren en la Tourdera, un projecte de turisme sostenible

La iniciativa, una ruta a peu o en bici pel curs de la Tordera, pretén dinamitzar l’economia de la zona

“Ara la costa també ofereix rutes cap a l’interior sense agafar cotxe”
“Del naixement a la desembocadura, hi ha 70 km; molts fan la ruta sencera”

Des de fa quatre anys, hi ha en marxa al Montseny un projecte de foment del turisme sostenible, la Tourdera, una ruta de bicicleta i senderisme que ressegueix el curs fluvial de la Tordera –i de la riera d’Arbúcies– fins a la desembocadura, prop de Blanes. El traçat de la via inclou gairebé una vintena de termes municipals de les comarques de la Selva, el Vallès Oriental i el Maresme.

Precisament, és el Consell Comarcal de la Selva el que gestiona i coordina el desenvolupament de l’itinerari, també conegut com la Ruta de la Tordera i la Riera d’Arbúcies.

Tot i la seva orientació ambientalista, el naixement del projecte va vinculat a la promoció turística i econòmica del territori. “Ens trobem que, aquí a la Selva, la part litoral té una afluència de visitants molt gran, mentre que als municipis de l’interior els falta aquest potencial d’atracció”, explica Marc Corominas, tècnic de promoció del territori del Consell Comarcal de la Selva i responsable de la Tourdera.

“Aleshores vam pensar que, generant aquesta infraestructura, aconseguiríem que la costa no només oferís sol i platja, sinó també l’opció de recórrer una ruta cap a l’interior, riu amunt, sense haver d’agafar el cotxe. I, alhora, que els usuaris de la ruta puguin pernoctar als municipis de l’interior, consumir als seus restaurants i bars, accedir a serveis de guiatge, reparació de bicicletes, lloguers, etc. Es tracta d’una qüestió de dinamització econòmica. Aquest és l’objectiu principal: que l’usuari de la ruta pugui incidir en les economies locals dels municipis”, hi afegeix.

En el lloc web del projecte es pot trobar tota la informació relativa a la ruta, inclòs un plànol, punts d’interès, afectacions, descripció detallada dels trams, etc. I des d’aquest any, hi apareix un nou apartat, un directori d’empreses que puguin oferir els seus serveis a caminants i ciclistes. “Jo crec que és molt interessant, perquè permet a l’usuari planificar la seva ruta, decidir on s’allotjarà, on dinarà, on dormirà... Ara al directori hi ha una seixantena d’empreses, però farem que se n’hi afegeixin més.”

La ruta supera els 200 quilòmetres de recorregut, té la seva pròpia senyalització i està connectada amb fins a nou estacions de tren.

El Consell Comarcal de la Selva coordina els divuit municipis que participen en el projecte, amb els quals té firmat un conveni. Els ajuntaments tenen encomanada la tasca de manteniment del tram que recorre el seu terme.

Són onze localitats de la demarcació de Girona –Arbúcies, Riells i Viabrea, Breda, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric, Massanes, Fogars de la Selva, Tordera, Palafolls, Blanes i Malgrat de Mar– i set de Barcelona –Montseny, Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina, Sant Celoni i Gualba.

En els seus 207 quilòmetres, la ruta no és circular. “N’hi ha una que ressegueix el riu Tordera; una que, des d’Hostalric enllaça amb la Tordera fins al naixement, és a dir, fa un bucle molt gran pel Montseny. I després hi ha petits itineraris d’enllaç. Per exemple, municipis com Vallgorguina, Riells i Viabrea, Breda... No són a la llera del riu, per tant, no hi passa la ruta, però són municipis que van voler participar en el projecte. Llavors el que vam fer va ser itineraris d’enllaç, des d’aquest poble fins a l’itinerari de la ruta. Està senyalitzat i, per tant, participen plenament en el projecte.”

Per desenvolupar i posar a punt la ruta, el Consell Comarcal de la Selva va haver d’impulsar algunes obres d’adequació sobre el terreny, amb subvencions de les diputacions de Barcelona i Girona –administradores del Parc Natural del Montseny–, “que van veure el projecte interessant i hi van apostar”.

Quatre anys després de l’entrada en funcionament de la Tourdera, el Consell Comarcal de la Selva no disposa encara de dades sobre l’impacte que ha tingut l’ús de la ruta. “El tema de registrar els usuaris és molt complicat. És una cosa que sí que copsem visualment quan fem les revisions senceres –dues d’anuals per detectar-hi incidències–, però, és clar, és una qüestió de percepció nostra. Els comptadors sí que se solen posar en vies verdes, on el camí és més tancat.”

El perfil de l’usuari de la ruta és força variat, segons Corominas. “Hi ha molt de tot, la veritat. Nosaltres tenim dividida la ruta en trams. Al final, és de poble a poble. I, en el web, pots anar obtenint informació de cada tram. Però teníem molts usuaris que ens demanaven tenir la informació del trajecte sencer. I vam obrir un apartat per a això. És a dir, que existeix aquest usuari –n’hi ha força– que es mou amb bicicleta i que vol fer quilòmetres. Cal pensar que, des del naixement de la Tordera fins a la desembocadura, hi ha 70 quilòmetres aproximadament si passes per l’itinerari principal. Per tant, hi ha persones que tenen ganes de pedalar. I ho fan de pujada, eh?”

Més Bus Parc

A més de la Tourdera, hi ha altres actuacions públiques per fomentar l’accés sostenible al Parc Natural del Montseny. En aquest sentit, per donar resposta a l’augment de l’afluència de visitants al massís durant la tardor, la Diputació de Barcelona ha reforçat el servei de Bus Parc i ofereix més freqüència de pas. També ha reforçat el servei d’informació en els llocs més consultats i la vigilància per garantir que els estacionaments es fan només als espais habilitats.

Actualment, hi ha en funcionament cinc línies de Bus Parc a les comarques del Vallès Oriental i Osona que permeten arribar en transport públic als indrets més visitats del parc natural, com ara Santa Fe, Fontmartina, Collformic i els municipis de Viladrau i Montseny.

En el primer cas, s’ha habilitat un aparcament a la rotonda de la BV-5114 des d’on agafar l’autobús fins a Santa Fe i a Fontmartina. La mateixa Diputació indica que totes les línies de Bus Parc són accessibles des d’estacions de Rodalies Renfe i que des de la majoria de parades surten itineraris senyalitzats, aptes per a tots els públics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Més de 160 al·legacions contra una planta de valorització de residus de formigó a les Borges Blanques

Les borgues blanques
GIRONA

Conveni entre Càritas i la Psicoxarxa per atendre persones vulnerables

GIRONA
GIRONA

El Consell Comarcal del Gironès amplia el projecte ‘Orienta’t’ fins a tres instituts

GIRONA
Administracions

Jordi Marqueño assumeix la gerència del Consell Comarcal del Maresme

mataró
societat

Els alcaldes de l’Alt Empordà rebutgen el “recurs fàcil” de sancionar

figueres
economia

La bretxa salarial de gènere no baixa del 13% a la demarcació de Lleida i creix entre el jovent i a partir dels 36 anys

Lleida
medi ambient

Mortalitat de coralls a la Costa Brava per les altes temperatures

girona
ROSES

Trien qui pot instal·lar prototip a la plataforma d’assaig del parc eòlic marí

ROSES
societat

Enderroquen quatre dels immobles en risc ruïna imminent a tocar de l’Absis de la Catedral de Tortosa

tortosa