Del Montseny al mar

Des de fa qua­tre anys, hi ha en marxa al Mont­seny un pro­jecte de foment del turisme sos­te­ni­ble, la Tour­dera, una ruta de bici­cleta i sen­de­risme que res­se­gueix el curs flu­vial de la Tor­dera –i de la riera d’Arbúcies– fins a la desem­bo­ca­dura, prop de Bla­nes. El traçat de la via inclou gai­rebé una vin­tena de ter­mes muni­ci­pals de les comar­ques de la Selva, el Vallès Ori­en­tal i el Maresme.

Pre­ci­sa­ment, és el Con­sell Comar­cal de la Selva el que ges­ti­ona i coor­dina el desen­vo­lu­pa­ment de l’iti­ne­rari, també cone­gut com la Ruta de la Tor­dera i la Riera d’Arbúcies.

Tot i la seva ori­en­tació ambi­en­ta­lista, el nai­xe­ment del pro­jecte va vin­cu­lat a la pro­moció turística i econòmica del ter­ri­tori. “Ens tro­bem que, aquí a la Selva, la part lito­ral té una afluència de visi­tants molt gran, men­tre que als muni­ci­pis de l’inte­rior els falta aquest poten­cial d’atracció”, explica Marc Coro­mi­nas, tècnic de pro­moció del ter­ri­tori del Con­sell Comar­cal de la Selva i res­pon­sa­ble de la Tour­dera.

“Ales­ho­res vam pen­sar que, gene­rant aquesta infra­es­truc­tura, acon­se­guiríem que la costa no només oferís sol i platja, sinó també l’opció de recórrer una ruta cap a l’inte­rior, riu amunt, sense haver d’aga­far el cotxe. I, alhora, que els usu­a­ris de la ruta puguin per­noc­tar als muni­ci­pis de l’inte­rior, con­su­mir als seus res­tau­rants i bars, acce­dir a ser­veis de guiatge, repa­ració de bici­cle­tes, llo­guers, etc. Es tracta d’una qüestió de dina­mit­zació econòmica. Aquest és l’objec­tiu prin­ci­pal: que l’usu­ari de la ruta pugui inci­dir en les eco­no­mies locals dels muni­ci­pis”, hi afe­geix.

En el lloc web del pro­jecte es pot tro­bar tota la infor­mació rela­tiva a la ruta, inclòs un plànol, punts d’interès, afec­ta­ci­ons, des­cripció deta­llada dels trams, etc. I des d’aquest any, hi apa­reix un nou apar­tat, un direc­tori d’empre­ses que puguin ofe­rir els seus ser­veis a cami­nants i ciclis­tes. “Jo crec que és molt interes­sant, perquè per­met a l’usu­ari pla­ni­fi­car la seva ruta, deci­dir on s’allot­jarà, on dinarà, on dor­mirà... Ara al direc­tori hi ha una sei­xan­tena d’empre­ses, però farem que se n’hi afe­gei­xin més.”

La ruta supera els 200 quilòmetres de recor­re­gut, té la seva pròpia senya­lit­zació i està con­nec­tada amb fins a nou esta­ci­ons de tren.

El Con­sell Comar­cal de la Selva coor­dina els divuit muni­ci­pis que par­ti­ci­pen en el pro­jecte, amb els quals té fir­mat un con­veni. Els ajun­ta­ments tenen enco­ma­nada la tasca de man­te­ni­ment del tram que recorre el seu terme.

Són onze loca­li­tats de la demar­cació de Girona –Arbúcies, Riells i Via­brea, Breda, Sant Feliu de Bui­xa­lleu, Hos­tal­ric, Mas­sa­nes, Fogars de la Selva, Tor­dera, Pala­folls, Bla­nes i Mal­grat de Mar– i set de Bar­ce­lona –Mont­seny, Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palau­tor­dera, Santa Maria de Palau­tor­dera, Vall­gor­guina, Sant Celoni i Gualba.

En els seus 207 quilòmetres, la ruta no és cir­cu­lar. “N’hi ha una que res­se­gueix el riu Tor­dera; una que, des d’Hos­tal­ric enllaça amb la Tor­dera fins al nai­xe­ment, és a dir, fa un bucle molt gran pel Mont­seny. I després hi ha petits iti­ne­ra­ris d’enllaç. Per exem­ple, muni­ci­pis com Vall­gor­guina, Riells i Via­brea, Breda... No són a la llera del riu, per tant, no hi passa la ruta, però són muni­ci­pis que van voler par­ti­ci­par en el pro­jecte. Lla­vors el que vam fer va ser iti­ne­ra­ris d’enllaç, des d’aquest poble fins a l’iti­ne­rari de la ruta. Està senya­lit­zat i, per tant, par­ti­ci­pen ple­na­ment en el pro­jecte.”

Per desen­vo­lu­par i posar a punt la ruta, el Con­sell Comar­cal de la Selva va haver d’impul­sar algu­nes obres d’ade­quació sobre el ter­reny, amb sub­ven­ci­ons de les dipu­ta­ci­ons de Bar­ce­lona i Girona –admi­nis­tra­do­res del Parc Natu­ral del Mont­seny–, “que van veure el pro­jecte interes­sant i hi van apos­tar”.

Qua­tre anys després de l’entrada en fun­ci­o­na­ment de la Tour­dera, el Con­sell Comar­cal de la Selva no dis­posa encara de dades sobre l’impacte que ha tin­gut l’ús de la ruta. “El tema de regis­trar els usu­a­ris és molt com­pli­cat. És una cosa que sí que copsem visu­al­ment quan fem les revi­si­ons sen­ce­res –dues d’anu­als per detec­tar-hi incidències–, però, és clar, és una qüestió de per­cepció nos­tra. Els comp­ta­dors sí que se solen posar en vies ver­des, on el camí és més tan­cat.”

El per­fil de l’usu­ari de la ruta és força variat, segons Coro­mi­nas. “Hi ha molt de tot, la veri­tat. Nosal­tres tenim divi­dida la ruta en trams. Al final, és de poble a poble. I, en el web, pots anar obte­nint infor­mació de cada tram. Però teníem molts usu­a­ris que ens dema­na­ven tenir la infor­mació del tra­jecte sen­cer. I vam obrir un apar­tat per a això. És a dir, que exis­teix aquest usu­ari –n’hi ha força– que es mou amb bici­cleta i que vol fer quilòmetres. Cal pen­sar que, des del nai­xe­ment de la Tor­dera fins a la desem­bo­ca­dura, hi ha 70 quilòmetres apro­xi­ma­da­ment si pas­ses per l’iti­ne­rari prin­ci­pal. Per tant, hi ha per­so­nes que tenen ganes de peda­lar. I ho fan de pujada, eh?”