La comissió d’Indústria del Parlament Europeu vol incloure les tecnologies lligades a la fusió i fissió nuclear en la futura Llei Europea d’Indústria de Zero Emissions, que preveu accelerar permisos i facilitar el suport públic a unes certes indústries netes estratègiques amb la finalitat d’impulsar el sector a la Unió Europea.

Els eurodiputats de la comissió parlamentària han aprovat aquest dimecres –amb 43 vots a favor, 12 en contra i 3 abstencions– la seva posició per a negociar amb els estats membres el text definitiu de la legislació, proposta per la Comissió Europea el març passat per a impulsar la competitivitat de la indústria europea enfront de la política de subsidis verds de la Llei de Reducció de la Inflació estatunidenca.

En aquesta, advoquen per ampliar la llista de tecnologies netes estratègiques que podrien beneficiar-se de les mesures previstes en la llei per a incloure les lligades a la fissió i fusió nuclear, els combustibles sostenibles per a l’aviació i “tecnologies industrials específiques”, segons ha informat la comissió parlamentària en un comunicat.

La proposta de la Comissió considerava les tecnologies lligades a la nuclear com d’emissions zero, però no la incloïa entre la llista de vuit tecnologies estratègiques, en la qual figuren les lligades a energia solar, eòlica, bateries i tecnologies d’emmagatzematge, bombes de calor i geotèrmica, electrolitzadores i cèl·lules de combustible, biogàs i biometà sostenibles, captura de carboni i xarxes energètiques.

La llei contempla mesures per a aconseguir l’objectiu que en 2030 la UE sigui capaç de produir el 40% de les seves pròpies necessitats anuals d’aquestes tecnologies estratègiques i capturi el 25% del valor global del mercat per a aquestes tecnologies, objectius que comparteix la comissió d’Indústria del Parlament Europeu.

Per a això, els eurodiputats donen suport a la proposta de Brussel·les d’accelerar la concessió de permisos per a projectes de la indústria i demanen fixar un límit d’entre sis i nou mesos perquè els Estats aprovin els projectes estratègics i d’entre 9 i 12 mesos per a la resta, terminis una mica més ambiciosos que els proposats per l’Executiu comunitari, que oscil·len entre els 9 i 18 mesos en funció del projecte.

També amb la finalitat d’agilitzar els permisos, demanen deixar en mans dels Estats part del procés de recollida de proves per a avaluar l’impacte ambiental dels projectes.

El ple de l’Eurocambra té previst votar l’informe a la fi de novembre, però, encara que ho ratifiqui, haurà d’esperar que els estats membres fixin la seva postura per a començar la negociació entre tots dos sobre el text definitiu de la legislació.