Medi ambient

EDUARD DE RIBOT

PORTAVEU DE SOS COSTA BRAVA

“El Conservatori del Litoral acumula 2 anys de retard”

SOS Costa Brava celebra aquesta tarda a Girona la tercera jornada de debat, amb polítics executius, diputats i alcaldes de poblacions costaneres, per avançar en les línies mestres de l’ens que ha de preservar terrenys costaners, previst per llei

Demanen que rebi un 50% de la taxa turística que es recapta a tots els municipis del litoral

Una nova batalla
De Ribot, després d’haver afrontat les reivindicacions territorials disperses de SOS Costa Brava cap a la moratòria i el pla director que va desclassificar centenars d’hectàrees edificables al litoral gironí, va encaminar esforços cap a la figura del conservatori. Hauria d’anar adquirint retalls d’allò que no es va poder blindar, prioritzant pinedes, espais d’interès connector i aiguamolls i espais humits.

L’advocat Eduard de Ribot, un dels portaveus de SOS Costa Brava, espera que, de la tercera jornada de debat sobre el Conservatori del Litoral –aquesta tarda, a partir de les 16 h a l’auditori Josep Irla de la delegació de la Generalitat a Girona–, en surti algun anunci per desencallar la constitució de l’ens, compromès pel govern el 2020, però encara sense concretar.

Quines són les darreres notícies que tenen sobre la creació del conservatori?
En la darrera reunió que vam celebrar, a finals de juliol, vam insistir que s’impulsés una vegada per totes, però ja no n’hem tingut més notícies. El conservatori acumula més de dos anys de retard respecte al que preveia la llei de protecció del litoral del 2020, que era que estigués en marxa un any després, el 2021. I com que entre els assistents previstos en la jornada hi ha la directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó, esperem tenir alguna novetat.
L’òrgan ha de servir per coordinar i impulsar l’adquisició d’espais naturals sensibles en primera línia, i per això calen molts diners. La mare dels ous és el finançament i vostès reclamen que s’hi destini part de la taxa turística. Això està lligat?
Només sabem que Territori havia de consultar amb Economia i Finances si el recurs de la taxa turística era viable. Però sostenim que és de justícia que el destí d’un 50% dels diners que es recapten entre els allotjaments turístics dels municipis de la costa, on els visitants gaudeixen de la platja, el paisatge i la natura, reverteixin en la seva conservació.
Els municipis reben actualment un 30% del que es recapta del tribut. Podrien aportar un finançament suplementari?
Avui hi haurà dues taules polítiques, i una està centrada en el món local, perquè els alcaldes expressin els seus punts de vista. Volem saber quin grau de participació o implicació podrien tenir dins del conservatori, per a la cogovernança, la gestió posterior de cada espai preservat, que també costarà diners. Si decidissin destinar-hi part de la taxa que perceben, seria un element més d’ajuda.
L’altra taula és amb diputats dels grups favorables a l’ens.
Hem convidat representants d’ERC, el PSC, Junts, la CUP i els comuns, la majoria àmplia a favor del conservatori perquè poden fer pressió des del Parlament i marcar el pas perquè el govern creï i posi en marxa l’òrgan.
Si prospera la reivindicació del 50% de la taxa turística, de quants diners anuals estaríem parlant cada any?
Les dades del moment que vam llançar la reivindicació, el 2018, eren d’uns 15 milions d’euros anuals, que potser van ser més el 2019 i ara hauríem de ressituar. Però tendiran a l’alça i es poden reduir despeses de campanyes i propaganda per preservar espais. És una manera també de garantir i blindar uns recursos anuals estables i no haver d’estar cada any discutint partides, independentment de les prioritats del govern de torn.
Però són pocs diners per adquirir centenars d’hectàrees molt ben cotitzades en la majoria de casos. Com definirien les prioritats?
És una altra de les qüestions que volem abordar en la jornada, perquè caldrà tenir en compte valors naturals dels espais, però n’hi ha molts i també altres criteris, com el risc d’amenaça immediata, les reivindicacions del territori i també el preu. Aquí, a més de la direcció i la intervenció, en què no creiem que calgui gaire més estructura, ja que de la negociació i compra de terrenys se’n podria encarregar el personal del mateix Institut Català del Sòl, haurien de tenir-hi protagonisme el consell rector i les comissions de participació i científica, obertes també a ajuntaments i entitats.
I parla d’espais en risc, d’uns diners que s’haurien de repartir al llarg del litoral català. A les comarques gironines, quines serien les primeres tries de SOS Costa Brava?
En tenim, i una opció prioritària serien les 13 hectàrees de sòl a la desembocadura del Ridaura, a Platja d’Aro, on entenem que l’ampliació de la marina està aturada amb les al·legacions però encara hi ha el risc d’urbanitzar i edificar un espai lliure de 700 metres lineals de costa, amb algunes característiques dunars. Es podria alliberar part de la canalització del tram final del riu i renaturalitzar una zona d’aiguamolls, connectora amb el Parc dels Estanys i en la línia de la renaturalització de la Pletera, a l’Estartit, que semblava impossible. Per això tant l’alcalde de Platja d’Aro com el de Torroella ens acompanyaran en el debat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els pagesos demanen pas per un tràiler amb productes pel Banc dels Aliments

pontós
Infraestructures i serveis

Autoritzen 200 milions per a la continuïtat de la B-40 entre Terrassa i Sabadell

Barcelona
ROSES

Culminen la reurbanització del carrer Llotja fins al front de mar

ROSES
Recerca

Les dones més longeves tenen menys risc de malalties multisistèmiques

Lleida
cultura

Mataró innova i tindrà un mural-cartell de Santes

mataró
Medi ambient

Adjudicada la redacció del projecte per renaturalitzar el riu Francolí

Tarragona
Societat

Creixen les actuacions de control de plagues de rosegadors, paneroles, xinxes i aus

Barcelona

Més manteniment i control dels arbres de la ciutat

girona
Medi ambient

Sancions per deu abocaments incontrolats en tres mesos

Tarragona