Medi ambient

JORDI TORALLAS

COORDINADOR DE L’ASSOCIACIÓ NATURALISTES DEL MONTNEGRE I LA TORDERA (NATMONT)

“El que entenem com a ordre malmet les platges”

“Si un ajuntament deixa una platja naturalitzada, perdrà vots, perquè els veïns diran que està bruta”

“Els humans allò que no entenem ho interpretem com a negatiu”

“Una cosa és que la platja sigui confortable i una altra, que tingui qualitat”

“La situació del litoral des de la seva naturalitat és dramàtica”

L’exemple de Blanes
L’Ajuntament de Blanes, conjuntament amb l’entitat Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera (NatMont), ha protegit amb un cordam una superfície de 3.137 m², repartida al llarg de 400 metres, entre el final del passeig marítim blanenc i la desembocadura de la Tordera. Un projecte modest que, segons Torallas, pot ajudar a conscienciar.

Les accions per protegir la vegetació en moltes platges, com la de Blanes, ens porten a una reflexió molt més profunda sobre l’estat de la sorra. Una platja neta, a punt per rebre els turistes, és una platja sana? La resposta és no. Aquest és l’advertiment que fa Jordi Torallas, geògraf físic, consultor en medi ambient, territori i paisatge, i coordinador i secretari dels Naturalistes del Montnegre i la Tordera. Torallas defensa que cal una nova mirada a la platja per descobrir-la com un espai que va més enllà del confort de la parcel·la per on ha passat la màquina i on posarem la tovallola.

A l’estiu tenim platges de postal, amb la sorra pentinada de bon matí per posar-hi la tovallola. Aquesta és una imatge bonica, però són platges sanes?
No. I no ho són perquè hi apliquem el nostre concepte de net; el mateix que apliquem als rius i als boscos. Parteix d’una visió antròpica, aquella que modifica l’entorn en humanitzar-lo.
Busquem bellesa i confort?
I anem més enllà fins i tot! Més enllà d’allò que seria purament físic, perquè el que hi busquem ja és espiritual i psicològic. Necessitem que el nostre entorn estigui endreçat amb un ordre que nosaltres podem entendre; és a dir, veiem que està endreçat i pensem que està net, quan no és així. El que entenem com a ordre malmet les platges.
L’ordre de la natura, doncs, no és aquest.
En absolut. La natura és molt més complexa que tot això i, evidentment, molt més rica. No s’expressa amb la nostra simplicitat. Els humans allò que no entenem ho interpretem com a negatiu.
Un exemple: quan arriben a les platges restes de posidònia, pensem que la sorra està bruta, quan no ho està. És això?
Exactament. Aquestes restes de plantes marines les interpretem com a brutícia, quan en realitat són un indicador de qualitat ambiental i qualitat de l’aigua i d’un ecosistema que és a pocs metres dins del mar.
Què hem de considerar brutícia?
Una llauna, plàstics, restes de cigarretes, papers..., això és brut. Però aquelles restes orgàniques que aporta el mar a les platges i que li són pròpies no són brutícia, sinó un element que forma part de la platja.
Les administracions han de tenir un paper important en tot aquest procés?
És un tema complex i gens fàcil. Penso que hem de ser nosaltres els que hem de canviar la mirada per fer canviar l’administració, que hauria de respondre a les nostres demandes. Si una administració, un ajuntament, deixa una platja naturalitzada, perdrà vots, perquè la gent, els veïns, diran que està bruta.
Tenim banderes blaves.
Que no tenen en compte la qualitat ambiental, sinó aquella que nosaltres percebem com a confortable. Una cosa és que la platja sigui confortable i una altra, que tingui qualitat. I això, sense parlar de la quantitat de moltes platges que tenim, que amb el canvi climàtic cada any es van reduint, com es pot veure al Maresme i en altres punts del litoral català.
Un moment preocupant, doncs.
La situació del litoral des de la seva naturalitat és dramàtica. L’ocupació de les platges a Blanes i a tot el litoral de Catalunya és extremament intensa i molt difícil de revertir. La urbanització del Maresme, per posar un dels exemples més emblemàtics i complexos, demostra la dificultat de revertir-ho, amb els passejos marítims, la via del tren i la urbanització, tot a primera línia.
Crear petits santuaris, com ara protegint zones de vegetació, pot ser un pas?
És molt complicat revertir aquesta situació. Però aquestes accions poden ajudar a fer un canvi en la percepció sobre què és realment una platja sana i natural, i no la imatge de postal pulcra que tenim i que les està fent malbé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’AMB habilita terrenys per construir-hi habitatge assequible

Barcelona

Els pagesos demanen pas per un tràiler amb productes pel Banc dels Aliments

pontós
Infraestructures i serveis

Autoritzen 200 milions per a la continuïtat de la B-40 entre Terrassa i Sabadell

Barcelona
ROSES

Culminen la reurbanització del carrer Llotja fins al front de mar

ROSES
Recerca

Les dones més longeves tenen menys risc de malalties multisistèmiques

Lleida
cultura

Mataró innova i tindrà un mural-cartell de Santes

mataró
Medi ambient

Adjudicada la redacció del projecte per renaturalitzar el riu Francolí

Tarragona
Societat

Creixen les actuacions de control de plagues de rosegadors, paneroles, xinxes i aus

Barcelona

Més manteniment i control dels arbres de la ciutat

girona