Medi ambient

BARCELONA

‘Queixalada’ a les platges metropolitanes

Els temporals de mar del passat mes d’octubre s’han menjat fins a quaranta metres de les platges metropolitanes, segons un informe fet públic per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Les més afectades han estat la zona de les Barques de Montgat i la Nova Mar Bella de Barcelona. La reducció de superfície ha anat acompanyada d’una gran reducció de volum: en la majoria d’aquests casos, el mar s’ha emportat sorra i s’ha produït un talús d’entre 2 i 3 metres d’alçària. Segons l’ens, es tracta de les afectacions més importants dels últims 30 anys. En el cas de Montgat, des que es va construir l’espigó, l’any 1980, i pel que fa a la platja de la Nova Mar Bella, des que es va fer la platja, el 1992.

Vents i onatge

Els successius temporals Aline, Bernard, Ciaran i Domingos van provocar una configuració atípica al litoral metropolità, amb vents de garbí (sud-oest) i onatge de fins a 4,5 metres d’alçària. Aquesta situació va sacsejar la banda de ponent de moltes platges, que és la que es troba més encarada o perpendicular al flux de vents dominants. En canvi, a la banda de llevant d’algunes platges, s’ha detectat un increment de l’amplada a causa de la sobreacumulació de sorra derivada dels vents del sud-oest, a sobrevent d’alguns espigons.

L’informe s’ha fet comparant les mesures d’amplada de les platges fetes amb GPS en dos moments diferents –a mitjans d’octubre i entre el 6 i el 15 de novembre– per copsar la sacsejada que han deixat els temporals. Des de l’AMB esperen que part d’aquesta pèrdua d’amplada es pugui regenerar de manera natural gràcies a la dinàmica del fons marí del litoral català, amb flux de nord-est a sud-oest, que va transportant els sediments de les desembocadures dels rius. Malgrat tot, la situació extrema de sequera també implica menys aportació natural de sediments al mar a causa de la disminució dels cabals del Llobregat, el Besòs i la Tordera, que són els tres eixos fluvials que alimenten els sediments al litoral metropolità.

Tal com l’AMB explica en els resultats dels estudis previs del litoral metropolità, l’existència d’infraestructures al litoral impedeix o fa minvar directament l’arribada de sediments que puguin contrarestar la sorra perduda pels temporals: en el cas de la Tordera, les sorres queden atrapades pels ports del Maresme, mentre que, en el cas del Llobregat, l’espigó sud del riu provoca una desconnexió sedimentària entre l’eix fluvial i les platges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els pagesos demanen pas per un tràiler amb productes pel Banc dels Aliments

pontós
Infraestructures i serveis

Autoritzen 200 milions per a la continuïtat de la B-40 entre Terrassa i Sabadell

Barcelona
ROSES

Culminen la reurbanització del carrer Llotja fins al front de mar

ROSES
Recerca

Les dones més longeves tenen menys risc de malalties multisistèmiques

Lleida
cultura

Mataró innova i tindrà un mural-cartell de Santes

mataró
Medi ambient

Adjudicada la redacció del projecte per renaturalitzar el riu Francolí

Tarragona
Societat

Creixen les actuacions de control de plagues de rosegadors, paneroles, xinxes i aus

Barcelona

Més manteniment i control dels arbres de la ciutat

girona
Medi ambient

Sancions per deu abocaments incontrolats en tres mesos

Tarragona