Medi ambient

Talls per les renovables

Convoquen per demà mobilitzacions a dotze carreteres per denunciar la proliferació de macroprojectes solars i eòlics i exigir canvis en el model de desplegament energètic

Assenyalen 38.000 ha d’espais antropitzats on es podrien posar

La Xarxa Cata­lana per a una Tran­sició Energètica Justa, que aplega un cen­te­nar de peti­tes pla­ta­for­mes que llui­ten con­tra la pro­li­fe­ració de grans pro­jec­tes de reno­va­bles i línies d’eva­cu­ació al país, ha con­vo­cat talls simul­ta­nis inter­mi­tents demà, dia 6, de dotze a dues del mig­dia, en una dot­zena de punts de la xarxa viària cata­lana per recla­mar can­vis en l’actual model de des­ple­ga­ment. “No és el més cor­recte, ni més efi­ci­ent ni més res­pon­sa­ble, con­vin­dria fer la tran­sició d’una altra manera i evi­tar mal­me­tre el ter­ri­tori de manera irre­ver­si­ble”, expo­sava ahir la por­ta­veu Mont­ser­rat Coberó, que lamenta que ara “està més pen­sada per a la implan­tació i el negoci de les mul­ti­na­ci­o­nals energètiques que per al bé de la ciu­ta­da­nia”. L’enti­tat, que repar­tirà díptics amb el lema Reno­va­bles Sí, Macro­cen­trals No, ho plan­teja com una acció “infor­ma­tiva” i “ama­ble”, fins i tot fes­tiva en algun gas­tro­tall on es donarà men­jar als con­duc­tors, a fi de cons­ci­en­ciar la ciu­ta­da­nia i les admi­nis­tra­ci­ons, i ha fet públic un decàleg en què, segons ells, s’hau­ria de basar el des­ple­ga­ment de les reno­va­bles. S’hi rei­vin­dica un major impuls de l’auto­con­sum i l’ener­gia de pro­xi­mi­tat, que eviti les pèrdues i el cost econòmic i ambi­en­tal de les línies de trans­port, així com la pre­ser­vació dels con­reus, la bio­di­ver­si­tat, la justícia social i la Cata­lu­nya rural. A més, sosté que, segons un estudi de l’Obser­va­tori per a la Sos­te­ni­bi­li­tat esta­tal, avui hi ha a Cata­lu­nya unes 38.000 hectàrees d’espais antro­pit­zats (com ara mit­ja­nes d’auto­pis­tes, canals o polígons indus­tri­als) i sòls degra­dats com ara espais periur­bans, abo­ca­dors o pedre­res en desús, que evi­ta­rien ocu­par espais agrícoles a ple ren­di­ment o des­truir zones bos­co­ses, i serien sufi­ci­ents per situar-hi pla­ques solars per abas­tir tot el país. Igual­ment, recla­men cons­truir més infra­es­truc­tu­res d’emma­gat­ze­matge de l’ener­gia, a través de la xarxa exis­tent d’hidroelèctri­ques, com ha pro­po­sat el Col·legi d’Engi­nyers de Cata­lu­nya.

Coberó, a més, denun­ci­ava com a la Segarra, per exem­ple, es van fer públics en molt poc temps fins a cinc grans pro­jec­tes solars, amb expe­di­ents de milers de pla­nes i només 30 dies per estu­diar-los i pre­sen­tar-hi al·lega­ci­ons, fet que ho fa molt com­pli­cat als ajun­ta­ments i peti­tes pla­ta­for­mes del ter­ri­tori. “I al final qui res­pon les al·lega­ci­ons és la mateixa empresa impul­sora i ningú en com­prova la vera­ci­tat; és molt greu tan poca fis­ca­lit­zació per part de l’admi­nis­tració”, subrat­llava. En aquest sen­tit, Martí Sen­ser­rich, de Pre­ser­vem l’Anoia, denun­ci­ava la seva “inde­fensió” davant d’algu­nes res­pos­tes a les al·lega­ci­ons i recur­sos d’alçada plan­te­jats. “Hem rebut res­pos­tes fla­grants, com una que ens diu que el nou model genera turisme de pla­ques i les masies i camps pro­pers gua­nya­ran valor”, s’indig­nava.

Els con­vo­cants també recla­men ser tin­guts en compte en l’ela­bo­ració del pla ter­ri­to­rial sec­to­rial per al desen­vo­lu­pa­ment de les ener­gies reno­va­bles (Pla­ter), l’eina de pla­ni­fi­cació que està redac­tant el Depar­ta­ment d’Acció Climàtica amb la par­ti­ci­pació de les ofi­ci­nes per a la tran­sició energètica en marxa a totes les comar­ques, per orde­nar i indi­car els punts arreu del ter­ri­tori que es veuen més ido­nis per a cen­trals eòliques i foto­vol­tai­ques. El docu­ment, que no es pre­veu tenir enlles­tit fins d’aquí a un any, va obrir a la pri­ma­vera un procés par­ti­ci­pa­tiu a par­tir del qual tot just van poder opi­nar al por­tal par­ti­cipa.cat, si bé recla­men més impli­cació. En aquesta línia, la coor­di­na­dora denun­cia que “no té cap sen­tit” que s’esti­guin donant auto­rit­za­ci­ons sense el Pla­ter apro­vat, i reclama com a mínim una moratòria, així com la cons­ti­tució a cada ter­ri­tori d’una comissió per ava­luar els espais antro­pit­zats més ade­quats. “Tots els pro­ce­di­ments apro­vats ente­nem que són nuls de ple dret sense pla­ni­fi­cació, i que molts recur­sos seran esti­mats i els pro­jec­tes no es podran apro­var, ja que així ho marca la llei de canvi climàtic”, adver­tia ahir Joan Vázquez, de l’orga­nit­zació eco­lo­gista Ipcena. “Temem que el Pla­ter sigui pit­jor que el que hi ha ara, que són decrets regu­la­dors; ens fa una mica de por”, hi afe­gia a El Punt Avui Gui­llem Figue­ras, de la pla­ta­forma SOS Vall del Corb, que explica que el deto­nant de la mobi­lit­zació de demà no és cap altre que “el dego­teig cons­tant” de pro­jec­tes que poden afec­tar greu­ment el ter­ri­tori, i la “capa­ci­tat d’orga­nit­zar-se, coor­di­nar-se i tei­xir ali­an­ces” que han acon­se­guit aques­tes pla­ta­for­mes en els últims mesos, per mirar de reba­tre el dis­curs ofi­cial i de les com­pa­nyies. “El model actual és un dis­ba­rat monu­men­tal, sigui per volun­tat o per incom­petència”, resu­mia Josepa Vila­ru­bina, del Gepec, que reclama uni­tat d’acció entre pla­ta­for­mes locals i ens eco­lo­gis­tes.

En les pro­tes­tes de demà es reco­lli­ran clams d’arreu. A l’Escala i Sant Cli­ment Ses­ce­bes, con­tra el parc eòlic marí i altres pro­jec­tes a l’Empordà; a la Noguera, con­tra la cen­tral de biogàs pre­vista en zona pro­te­gida i amb una enver­ga­dura que “mul­ti­plica per sis la mit­jana euro­pea”; al Moianès, con­tra 65 hectàrees de camps solars que afec­ten el sec­tor agrícola i rama­der; a Lleida, con­tra línies d’eva­cu­ació que hi trin­xen l’horta, quan afir­men que ja exis­tei­xen altres infra­es­truc­tu­res que es podrien apro­fi­tar, o al Camp de Tar­ra­gona, con­tra un macro­polígon logístic a l’Alt Camp i mul­ti­tud de pro­jec­tes eòlics i solars a la Conca i el Baix Camp, també afec­ta­des per dues línies MAT.

Demanem a la Generalitat que iniciï un estudi detallat per fer un inventari dels espais antropitzats
Montserrat Coberó
xarxa transició energètica
Exigim la moratòria fins que no hi hagi una planificació territorial. Si no, demanarem la dimissió als polítics
Ferran Capell
plataforma ribera d’ondara
El govern té una posició erràtica, insostenible. La majoria de projectes acabaran malament
Josep Vilurbina
portaveu gepec
Els projectes s’han de concentrar per llei a zones antropitzades i degradades, i no n’hi ha ni un de sol
Joan Vázquez
portaveu d’ipcena

Polèmica per alguns tests a l’Anoia

La plataforma Preservem l’Anoia ha denunciat que s’ha detectat maquinària treballant sense permís als camps on es preveuen els parcs fotovoltaics de Matacan, Escribano i Aspillera Solar, a Bellprat, Sant Martí de Tous, Òdena i Jorba. El col·lectiu creu que, sense permís i sense ni haver informat els ajuntaments, estan fent assajos per veure si els terrenys són adequats. L’alcalde de Bellprat, Martí Gual, deia dissabte a l’ACN que va assabentar-se’n per l’alerta d’uns veïns, i que han iniciat un expedient disciplinari per sancionar-los. A Sant Martí de Tous, l’Ajuntament també ha demanat que s’aturin els treballs, tot i que ahir al matí encara prosseguien. La plataforma s’oposa a tots tres parcs, que sumen unes 300.000 plaques solars en més de 150 hectàrees, la majoria cultivables. Els projectes tenen llum verd de la ponència ambiental, però falta la del projecte constructiu i que l’empresa presenti el de les línies d’evacuació. La plataforma, els ajuntaments i veïns han presentat al·legacions i recursos d’alçada, encara irresolts, i podrien iniciar a mitjan desembre la via judicial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia