Medi ambient

Urbanisme

Els 118 arbres ‘contaminants’ de l’Eixample

A l’Eixample de Barcelona, 118 pins fan un bosc espès, com diria el poeta, o un pulmó verd, o un refugi climàtic, segons els veïns del parc de Joan Miró, que veuen amenaçada l’única arbreda del barri per les obres de perllongament de la línia L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat. El Departament de Territori defensa que, des del punt de vista de la sostenibilitat, les emissions degudes als canvis en la mobilitat que generarien emplaçaments alternatius al parc superarien en molt l’estalvi d’emissions per la no afecció a l’arbrat. Altrament dit, salvar els arbres és més contaminant que talar-los, un argument que l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample troba pervers. “Diuen que, per contaminació, és millor tallar els arbres que tallar el trànsit! Ho trobo d’un cinisme brutal”, lamenta Xavier Riu, vicepresident i responsable d’Urbanisme de l’entitat veïnal.

Per dimensionar les coses, la Generalitat calcula que l’increment d’emissions per la tala d’arbres es pot xifrar en 1,75 tones de CO2 l’any i que el perllongament dels FGC entre la plaça Espanya i Gràcia suposarà un estalvi d’emissions d’unes 2.688 tones de CO2 l’any.

És clar que la contaminació no és l’únic argument per descartar les alternatives. La conselleria de Territori, després de mantenir diverses reunions amb els veïns, manté que altres emplaçaments generarien molèsties directes a més veïns i importants afectacions de mobilitat. També avisa que l’ocupació del recinte de la Fira de Barcelona, tal com proposen els veïns, suposaria un sobrecost d’obra d’un mínim de 16 milions d’euros, sense considerar la reposició dels pavellons afectats i les possibles indemnitzacions per l’afecció a l’activitat firal.

Els veïns, en canvi, consideren que utilitzar el pavelló 2 de la Fira, que ja s’ha aprovat que igualment s’ha d’enderrocar i deixarà de ser d’ús de la Fira, serviria per encapsular el moviment de terres i no molestaria els veïns. Riu remarca que és un emplaçament situat a la mateixa distància de la boca del pou d’atac de la perforadora que del parc i que només està ocupat un parell de caps de setmana l’any. El pou s’obrirà a la Gran Via, entre Llançà i Vilamarí, però la terra es vomitarà al parc a través d’una galeria subterrània. Les arenes vorejaran les Arenes.

“No només són els veïns directament afectats els que veuen que és una barbaritat, sinó tothom amb una visió general. Tenim el suport de mig centenar d’entitats com ara Greenpeace, Ecologistes en Acció i Comissions Obreres”, observa Riu.

A banda de la Fira, les altres alternatives estudiades han estat incrementar l’ocupació a la Gran Via, ocupar l’avinguda del Paral·lel o ocupar la llosa de coberta del dipòsit de retenció d’aigües pluvials i l’aparcament municipal de vehicles de Joan Miró. En aquest darrer cas, el cost del reforç estructural que caldria seria de 14 milions d’euros.

Fonts municipals recorden que l’Ajuntament i la Generalitat han estat avaluant totes les opcions possibles en aquest àmbit i finalment s’ha escollit la millor per tirar endavant l’obra. Defensen que les altres alternatives avaluades, inclosa la de la Fira, no eren viables ni pel cost ni mediambientalment. Les mateixes fonts afirmen que s’ha treballat per aconseguir que l’afectació sigui tan reduïda com es pugui, i fruit d’aquesta feina conjunta s’ha fixat una solució que retalla en un 40% l’àrea prevista inicialment sobre el parc, de manera que només s’ocuparà el 12% de la superfície total. Aquesta opció costa 6 milions d’euros més del previst inicialment. Pel que fa als arbres afectats, es passa de 178 a 118, una reducció del 34%. Són el 13% de l’arbrat del parc. A més, hi ha el compromís de trasplantar una trentena d’aquests arbres a un viver i retornar-los després de les obres.

Arribats a aquest punt, la gran majoria dels 118 de Joan Miró tenen els dies comptats. De fet, les obres de perllongament ja han començat i són visibles, per exemple, al carrer d’Urgell. La tala es preveu per a l’estiu, quan s’ocuparà de manera gradual el parc. Quan la tuneladora comenci a girar, el gener de l’any vinent, un mínim de setanta camions diaris aniran amunt i avall durant dos anys i mig per retirar la terra que vagi expulsant dia i nit –la tuneladora no s’atura–. Els veïns recalquen que no estan en contra del perllongament, sinó de l’ocupació del parc, i insisteixen en l’opció de la Fira.

Mentrestant, els diputats dels comuns Eloi Badia i Júlia Boada han presentat una pregunta a la Mesa del Congrés per instar la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, a fer de mediadora entre l’Ajuntament, els veïns i la Generalitat per tal d’evitar la tala. Recorden que Ribera ja es va oferir el 18 de gener passat a l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, per evitar la tala d’arbres als entorns de l’estació d’Atocha. Ribera va dir per carta a Martínez-Almeida que “no és possible substituir un arbre madur amb una dificultat per ser trasplantat per arbres petits i joves” i criticava que es “preferís talar una arbreda madura a tallar durant un any la circulació al trànsit en un carrer lateral”. El que val per al Madrid de Martínez-Almeida també val per a la Barcelona de Jaume Collboni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.