Projecte per eradicar l’ungla de gat dels penya-segats del Cap de Creus

La Diputació de Girona ha iniciat els treballs verticals en penya-segats del Cap de Creus per eradicar l’ungla de gat, una flor invasora de ràpid creixement que competeix contra la vegetació autòctona. Les actuacions, segons explica la corporació en un comunicat, es portaran a terme de forma manual durant els propers tres anys en 21 hectàrees de zones del Port de la Selva, Cadaqués i Roses, en el marc del projecte LIFE medCLIFFS. La inversió per retirar dels penya-segats litorals aquesta espècie exòtica invasora, que afecta la vegetació autòctona i altera l’hàbitat i la biodiversitat present serà de 175.482,25 euros.

L’expansió de la flora exòtica invasora s’han convertit en un problema a Catalunya i, especialment, a les zones costaneres de les comarques gironines. El clima temperat, l’alt grau d’activitat humana i l’enclavament geogràfic, amb un corredor biològic i d’infraestructures que afavoreix el pas de molts organismes, n’han facilitat l’expansió. I la seva capacitat d’adaptació a qualsevol ecosistema la converteixen en una greu amenaça per al paisatge genuí del territori, la seva biodiversitat i també la salut de les persones.

Per tal de frenar-ne la propagació, la Diputació de Girona, a través del servei de Medi Ambient, ha començat treballs per a l’eradicació de l’ungla de gat (Carpobrotus edulis) al Parc Natural de Cap de Creus. L’actuació consistirà en la retirada manual d’aquesta espècie en espais verticals, després d’haver-se introduït a la demarcació a través de la jardineria i naturalitzar-se en diversos penya-segats.

El Parc Natural de Cap de Creus, també en el marc del projecte LIFE medCLIFFS, durà a terme treballs complementaris per a l’eradicació d’aquesta espècie en jardins privats i en espais naturals planers que no requereixen treballs en altura.

D’origen sud-africà, l’ungla de gat és una planta reptant amb nombroses fulles carnoses de color verd a vermellós. Suporta bé la sequera, la salinitat i els substrats sorrencs, raó per la qual s’ha utilitzat per prevenir l’erosió de talussos i dunes. En tot cas, el seu creixement ràpid li permet envair platges i penya-segats litorals i competir contra la vegetació autòctona, amb les conseqüències que això genera en els hàbitats i la biodiversitat.