Medi ambient

MEDI AMBIENT

Projecte per eradicar l’ungla de gat dels penya-segats del Cap de Creus

La Diputació de Girona ha iniciat els treballs verticals en penya-segats del Cap de Creus per eradicar l’ungla de gat, una flor invasora de ràpid creixement que competeix contra la vegetació autòctona. Les actuacions, segons explica la corporació en un comunicat, es portaran a terme de forma manual durant els propers tres anys en 21 hectàrees de zones del Port de la Selva, Cadaqués i Roses, en el marc del projecte LIFE medCLIFFS. La inversió per retirar dels penya-segats litorals aquesta espècie exòtica invasora, que afecta la vegetació autòctona i altera l’hàbitat i la biodiversitat present serà de 175.482,25 euros.

L’expansió de la flora exòtica invasora s’han convertit en un problema a Catalunya i, especialment, a les zones costaneres de les comarques gironines. El clima temperat, l’alt grau d’activitat humana i l’enclavament geogràfic, amb un corredor biològic i d’infraestructures que afavoreix el pas de molts organismes, n’han facilitat l’expansió. I la seva capacitat d’adaptació a qualsevol ecosistema la converteixen en una greu amenaça per al paisatge genuí del territori, la seva biodiversitat i també la salut de les persones.

Per tal de frenar-ne la propagació, la Diputació de Girona, a través del servei de Medi Ambient, ha començat treballs per a l’eradicació de l’ungla de gat (Carpobrotus edulis) al Parc Natural de Cap de Creus. L’actuació consistirà en la retirada manual d’aquesta espècie en espais verticals, després d’haver-se introduït a la demarcació a través de la jardineria i naturalitzar-se en diversos penya-segats.

El Parc Natural de Cap de Creus, també en el marc del projecte LIFE medCLIFFS, durà a terme treballs complementaris per a l’eradicació d’aquesta espècie en jardins privats i en espais naturals planers que no requereixen treballs en altura.

D’origen sud-africà, l’ungla de gat és una planta reptant amb nombroses fulles carnoses de color verd a vermellós. Suporta bé la sequera, la salinitat i els substrats sorrencs, raó per la qual s’ha utilitzat per prevenir l’erosió de talussos i dunes. En tot cas, el seu creixement ràpid li permet envair platges i penya-segats litorals i competir contra la vegetació autòctona, amb les conseqüències que això genera en els hàbitats i la biodiversitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

sequera

Dessaladores privades sense limitació i piscines com a refugi climàtic

barcelona

Salut i Ajuntament acceleren tràmits per fer els nous equipaments sanitaris

TERRASSA
medi ambient

Reus engega una prova pilot amb contenidors intel·ligents

REUS

Alta participació a la I Jornada d’Integració Social i Sanitària del Ripollès

ripoll
societat

Save The Children recorda que la violència de gènere és una forma de violència directa contra la infància

barcelona
societat

Denuncien que l’incendi de la planta de compostatge de Botarell continua combustionant

BOTARELL

El Chic Roses atribueix a un sabotatge les deficiències al local

roses
medi ambient

Falset limita les plantes d’energia renovable per protegir espais naturals

FALSET
successos

L’incendi de Vila-sana crema 5 hectàrees de canyissar i afecta espècies d’ocells

VILA-SANA