sequera
Feia vuit mesos que no entrava aigua
El doble episodi de precipitació extensa i abundant de divendres 8 i dissabte 9 de març ha permès als embassaments de les conques internes recuperar aigua després de vuit mesos seguits de descens de les reserves fins a situar-se per sota del llindar del 16% que va obligar a declarar l’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat. Els fronts de la profunda depressió atlàntica que van creuar el país els dies 8 i 9 van portar el major episodi de pluja general des del 15 de setembre però, en sectors del Montseny i Osona que van registrar la precipitació màxima – Arbúcies (98,3 l/m²) i Viladrau (97,8 l/m²)– cal remuntar-se fins a l’episodi del temporal Glòria, fa quatre anys, per trobar registres tan alts en un sol dia com els d’aquell dissabte passat –Viladrau (83,6 l/m²) i Tagamanent-PN del Montseny (57,3 l/m²)– segons informava el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
Un doble episodi que va deixar també la major nevada de la temporada al Pirineu i Prepirineu, amb gruixos de més de 50 cm. de neu nova en alguns sectors, una nevada que va quallar fins i tot al fons de les valls, sobretot en el cas del Pirineu lleidatà. Pensant en les capçaleres dels rius Ter i Llobregat que requereixen aigua amb urgència són molt ben rebuts registres com els de Núria (60,8 l/m²) o Planoles (60 l/m²) al Ripollès, o els mateixos de Viladrau, que també aboca les seves rieres al sistema d’embassaments Sau-Susqueda del riu Ter.
Des del juny
La importància de l’extensió d’aquest episodi recent de precipitació és el fet que feia vuit mesos que els pantans no guanyaven reserves, concretament des de les pluges excepcionals del juny de l’any passat. En aquella ocasió, de l’1 a l’11 de juny pertorbacions impulsades per l’estancament de l’anticicló al nord d’Europa van permetre recollir més de 100 l/m² en punts d’Osona, el Prepirineu oriental i l’Empordà, amb registres molt importants com Vic (143 l/m²), Lliurona (128,7 l/m²) o Port del Comte (125,2 l/m²). Però, a més, entre el 12 i 18 de juny una nova pertorbació atlàntica va tornar a deixar màximes, per exemple, de 93,8 l/m² al Pallars Sobirà i de 91,8 l/m² a la Garrotxa tot coincidint amb les inundacions que va viure la ciutat de Terrassa.
Aquell juny que el SMC va qualificar de “molt plujós” a Ponent i la depressió central i de “plujós” a la resta del país excepte el litoral va fer que els embassaments de les conques internes guanyessin 34 hm³ des del 10 de maig fins al 10 de juliol i passessin del 25,2% al 30% de la seva capacitat – en el cas dels pantans del Ter-Llobregat es va passar dels 154 hm³ del maig als 191 del 10 de juliol amb un augment del 6% de les reserves.
Aquest divendres i dissabte recents els registres no han estat tan alts però almenys s’ha aturat la pèrdua continuada de reserves i els gruixos de neu humida faran que vagi arribant poca o molta aigua les properes setmanes. Així, dijous 7 les conques internes tenien 100 hm³ (14,47%) i el sistema Ter-Llobregat, 91 hm³ (14,8%). A partir de dissabte va començar a entrar aigua amb un ritme que s’ha anat alentint amb el pas dels dies. Dimarts 12 les conques internes tenien en reserva 105 hm³ (15%) mentre els pantans del Ter-Llobregat se situaven en 95 hm³, un volum que es mantenia igual fins divendres perquè l’aigua entrava ja al ralentí.
El major guany al Ter
Gairebé totes les noves reserves han entrat al sistema hidrogràfic del Ter. A Sau, que estava en un baixíssim 1,2% i 2 hm³ el dia 7, han entrat més de 3,3 hm³ tot situant-se en el 3,2%. Susqueda guanyava 0,25 hm³ en 48 hores i arribava al 21% de la seva capacitat però el dilluns 11 s’aturava l’augment i l’endemà ja tornava a perdre reserves –cal recordar que Susqueda fa la funció de dipòsit major on es desembassen periòdicament les reserves de Sau perquè les condicions de salubritat de l’aigua es mantenen millor en grans volums d’aigua–. L’altre gran embassament, la Baells, va guanyar 0,58 hm³ fins dimecres 13. La Llosa del Cavall, també a la conca del Llobregat, guanyava 0,18 hm³ mentre que Sant Ponç augmentava en 0,46 hm³ fins dimecres.
Un episodi d’esperança si bé 5 hm³ és un volum molt petit atesa l’emergència actual, i caldrien alguns dies més amb pluges de 100 l/m² aquesta primavera per deixar endarrere la sequera hidrogràfica. De fet el que explica que al juny i juliol de l’any passat es guanyessin 34 hm³ als embassaments de les conques internes és que, al maig, va anar plovent tot i que les precipitacions no es van notar a les reserves. La pluja del maig la van retenir vegetació, aqüífers superficials i subsol però fins al nivell de saturació suficient que les pertorbacions del juny van anar ja directament a augmentar les reserves dels pantans.
