El cel sobre Catalunya

L’interès per mirar el cel és tan antic com la humanitat, però va ser amb els avenços tecnològics, matemàtics i físics dels segles XIX i XX que l’astronomia va fer passes de gegant. Mentre els científics avançaven amb nous descobriments i la premsa els difonia, també creixia l’interès entre el conjunt de la població. Als Països Catalans, l’expectació que va aixecar un eclipsi total de sol el 28 de maig del 1900 va quedar recollida en tots els diaris de l’època.

“Foren un bon número los vehins de nostra ciutat que ahir a la tarde sortiren al camp a l’efecte de poder observar l’eclipse solar anunciat i molts los que’s conhortaren en presenciarlo desde’ls carrers y terrats de sas casas”, es podia llegir, en català prenormatiu, al diari Lo Somatent de Reus. Arreu de Catalunya –l’eclipsi va ser parcial– es van suspendre classes i feines per poder-lo observar. Però l’indret que va atreure l’atenció de científics de tot Europa va ser Elx (Baix Vinalopó). Allà la previsió de bon temps va fer que s’hi apleguessin també representants governamentals, de l’exèrcit i fins i tot una delegació papal.

Ha passat més d’un segle des que milers de persones van omplir carrers, terrats i muntanyes carregats amb vidres fumats per observar aquell fenomen, dels primers que es van poder fotografiar. L’astronomia amateur ha canviat molt, però l’esperit de curiositat i el delit de mirar el cel es mantenen. N’és una mostra l’expectació que van crear el cap de setmana passat les aurores boreals, si bé en aquest cas es tractava d’un fenomen meteorològic. A Catalunya, com es mostra al mapa, hi ha molts llocs on es pot gaudir d’observacions astronòmiques, des d’instal·lacions d’institucions científiques i de recerca fins a associacions –n’hi ha prop de 40– que apleguen els aficionats que no s’hi dediquen professionalment.

Una d’aquestes entitats és Aster, l’Agrupació Astronòmica de Barcelona. Va ser fundada el 1948 per un col·lectiu de joves que volien compartir la seva passió. “Hi ha moltes aficions relacionades amb la ciència, com l’ornitologia, els minerals... Potser l’astronomia desperta interès perquè tracta preguntes que s’ha fet sempre la humanitat en relació amb l’univers”, diu Josep Masalles, president de l’entitat. Però també reconeix que, en general, la formació científica de la població és baixa. “De socis actius a les associacions, no n’hi ha tants. Un partit de futbol aplega en un dia tanta gent com les nostres activitats en anys”, indica. “Hi ha curiositat. Si poses un telescopi a la Ciutadella per veure el Sol o la Lluna, la gent vindrà, sens dubte, però és un interès momentani, puntual. La cultura científica no està prou ben treballada a casa nostra”, lamenta. “Sap greu dir-ho –hi afegeix–, però a vegades les activitats que es fan als centres educatius tenen poc rigor. Els nens i nenes hi mostren molt d’interès, però no hi ha gaire formació dels mestres, que no tracten res d’astronomia a les facultats.”

En paral·lel, destaca la tasca de divulgació des les associacions i agrupacions amateurs. De fet, l’àmbit de l’astronomia és un dels que obren la porta al que es coneix com a “ciència ciutadana”: la participació de persones no expertes en projectes de recerca.

“Els astrònoms aficionats col·laborem amb els professionals. Tot el que significa observació de variables, computació d’asteroides, aspectes d’astrometria, observació de planetes... Les dades les passem a les institucions científiques. Els amateurs no tenen gaire temps per fer observacions i el que fan és dirigir els telescopis a una zona molt concreta i això fa que a vegades captin fenòmens que no detectarien els professionals. Hi ha amateurs, per exemple, que han descobert cometes”, hi afegeix Masalles. L’entitat que presideix és l’associació d’astrònoms amateurs en actiu més antiga de tot l’Estat espanyol i des de fa més de 40 anys prepara un reeixit curs d’iniciació per a principiants.