Medi ambient

Una revolució a dues velocitats

El científics alerten que, tot i els avenços, moltes confraries encara han de fer un canvi de model

El pla de gestió de la gamba de Palamós s’erigeix com un clar exemple d’èxit, vint anys després

El concepte de marca topa amb la proposta que ara ja cal pensar en zones i no en una sola espècie

Conviuen dos models, l’històric o confraries amb el de les organitzacions de productors de la pesca

Les mar­ques són un ele­ment impor­tant del debat, més obert i vigent que mai, sobre com abor­dar els recur­sos pes­quers; d’això en depèn, i és un fet indis­cu­ti­ble, tota una indústria, que, a més, té un gran valor com a patri­moni etnogràfic. Els experts i pro­fes­si­o­nals dels sec­tors pes­quer, gas­tronòmic, gerència de les con­fra­ries, museus i món científic com­par­tei­xen un sòlid dis­curs comú; si bé, com veu­rem, amb mati­sos. Com ha d’abor­dar el sec­tor les dècades vinents? Les bases per a la regu­lació estan posa­des i se’n van per­fi­lant més. La consciència també va pre­nent més força. Les mar­ques hi són; algu­nes amb més èxit que d’altres, també és cert, i amb només una, la de la gamba de Palamós, com a marca de garan­tia regis­trada i regu­lada. I això ens porta a la reflexió de l’ús de la marca sense caure en l’abús. Com hem vist, el gastrònom Sal­va­dor Gar­cia-Arbós i el pre­si­dent de Fede­ració Ter­ri­to­rial de Con­fra­ries de Pes­ca­dors de Girona, Antoni Abad, aler­ten que cal vigi­lar-ne la pos­si­ble pro­li­fe­ració. Tots dos les defen­sen, és cert, però con­si­de­ren que les noves hau­rien de ser de zones de pesca, i no només d’una vari­e­tat de peix. Una cosa serien les mar­ques total­ment con­so­li­da­des, refle­xi­o­nen, i una altra, crear-ne de noves, que pot ser per­ju­di­cial, aler­ten.

Però el debat és tos­sut, perquè es con­ti­nua enfo­cant impla­ca­ble­ment cap a la gestió dels recur­sos pes­quers. L’antropòleg Joan Lluís Ale­gret –que el pròxim 8 de juny, amb motiu de la Fira de la Gamba , serà nome­nat Ambai­xa­dor de la Gamba de Palamós– posa sobre la taula una reflexió sobre el model de gestió de les con­fra­ries. Segons Ale­gret, aquest, que seria l’històric, té com a con­tra­par­tida el de les orga­nit­za­ci­ons de pro­duc­tors de la pesca i de l’aqüicul­tura (OPPS). Aquest és un marc nor­ma­tiu que impulsa la UE i recull el Minis­teri d’Agri­cul­tura, Pesca i Ali­men­tació. Les OPPS, a la pràctica, cons­ti­tu­ei­xen un meca­nisme per a l’esta­bi­lit­zació dels mer­cats mit­jançant ajus­ta­ments entre l’oferta i la demanda; a més de ser una eina per garan­tir la renda dels pro­duc­tors del sec­tor. “Què com­por­ten les OPPS? –es pre­gunta Ale­gret–. Doncs que un arma­dor ha d’anar a pes­car allò que ja té garan­tit que vendrà. Això, evi­dent­ment, implica que s’ha de redac­tar un pla de pesca.” La tra­dició, i d’aquí el canvi de men­ta­li­tat, encara se cen­tra a pes­car el màxim de peix. Antoni Abad des­taca amb con­tundència que les con­fra­ries cata­la­nes ja “són un model fins i tot en el con­junt de la Medi­terrània”. Però no tot­hom es mos­tra tan opti­mista. Joan B. Com­pany, científic de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis del Mar, adver­teix que mol­tes con­fra­ries encara han de pas­sar d’un model tra­di­ci­o­nal, que a més no fomenta el relleu, a un altre d’èxit. “Si pro­du­ei­xes una cosa, en aquest cas el pes­ques, i després el vens, ets una empresa. I aquí és on el pes­ca­dor ha de fer el canvi.” “El prin­ci­pal pro­blema –segueix Com­pany– és que durant massa anys el sec­tor no ha estat prou regu­lat; això ha estat res­pon­sa­bi­li­tat de totes les admi­nis­tra­ci­ons; la cata­lana, que ges­ti­ona la costa; l’Estat, que se cen­tra en les aigües ober­tes, i la Unió Euro­pea, que posa el regla­ment glo­bal.” Els pes­ca­dors són uns pro­fes­si­o­nals extra­or­di­na­ris, reco­neix, Com­pany, “però els ha fal­tat des de sem­pre men­ta­li­tat empre­sa­rial”.

I a Palamós, per què ha pas­sat? L’alcalde, Lluís Puig, ho té clar: “El sec­tor va enten­dre que a través d’un pla de gestió havien de fer arri­bar el pro­ducte al con­su­mi­dor final amb un màxim de qua­li­tat”, i afe­geix: “Aquest procés que ha durat vint anys d’extracció, mani­pu­lació o con­ser­vació, ha tin­gut el seus fruits i l’ha con­ver­tit en un refe­rent.” I aquí és on entren els plans de gestió. Si con­ti­nuem amb Palamós, la reducció total de la flota d’arros­se­ga­ment, després d’ini­ciar-se les mesu­res d’auto­re­gu­lació el 2007, es va situar només deu anys després en un 34% pel que fa les uni­tats de pesca i fins a un 14% en dies de pesca. Aques­tes dades són espe­ci­al­ment relle­vants perquè ens expli­quen quina ha estat l’evo­lució de la pesca al lito­ral gironí, dels cala­dors regu­lats; tot això lli­gat a una major cons­ci­en­ci­ació pel medi natu­ral, amb mesu­res específiques que s’han apli­cat al llarg de vint anys.

El laboratori del pla de gestió

El pla de gestió de la gamba de Palamós, que els experts posen com a refent, va ser una iniciativa del sector. Es va fer a través del treball conjunt entre pescadors, investigadors, experts i administracions, especialment la local. Paral·lelament, i si ens mantenim en la pesqueria de la gamba, es va iniciar una segona ruta lligada a l’autogestió d’altres pesqueries d’arrossegament locals. Des de llavors i fins ara, cada pesqueria s’explota sota mesures d’autogestió més restrictives a les previstes, fins i tot, en el marc legal, com les d’arrossegament de fons de la gamba, des del 2013. Aquí, i novament, ens trobem amb un abans i un després, que marca un clar referent. Retrocedim fins al 2004 i ho entendrem millor. Aquell any, el sector pesquer de Palamós va iniciar el procés de reorganització del sistema extractiu i es va elaborar el primer esborrany de pla de gestió, amb el propòsit d’elevar el compte de mesures elaborades i aplicades amb un reconeixement legislatiu propi. El 2007, per exemple, es comencen les mesures d’autoregulació, i el 2009 es demana la veda ecològica, que s’implanta un any després. Totes aquestes accions reben un nou impuls l’any 2018 amb la signatura d’un acord entre els ports de Palamós, Blanes i Roses per limitar la pesca en dues zones anomenades de repoblació. La primera, Blanes-Palamós, se situa a mar obert, amb una extensió de 8,2 milles de longitud i 1,5 d’amplada, el que representa protegir una zona d’aproximadament uns 38 quilòmetres quadrats. El 2018 és, doncs, clau: millora de la gamba als caladors regulats, limitació de les mides dels arcs i reducció de la flota un 27%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia