Medi ambient

La primavera no fa prou

Més plujosa al nord que la mitjana climàtica, l’estació ha estat seca al sud i entre seca i normal a ponent

Els 520,5 l/m² acumulats a Núria exemplifiquen la recàrrega de pantans però no acaben la sequera

“La percepció enganya, però no hem constatat una primavera extraordinària”, conclouen expertes

A les Terres de l’Ebre i puntualment al Segrià les precipitacions no han superat el 50-70%

La pri­ma­vera que hem dei­xat enrere ha estat enga­nyosa. El fet que els embas­sa­ments del Ter, el Llo­bre­gat i la Muga hagin doblat reser­ves d’aigua en dos mesos i mig ha fet la sen­sació de pluja extra­or­dinària, però no ha estat així arreu. La pluja ha estat impor­tant i per­sis­tent a les capçale­res dels rius piri­nencs però a la mei­tat sud del país només ha plo­gut per sobre de la mit­jana històrica al mes de març. La millora evi­dent als embas­sa­ments d’aque­lles con­ques treu pressió a la sequera però no es pot obli­dar que les reser­ves, encara que s’hagin doblat res­pecte del febrer, tot just han superat el 32% de la capa­ci­tat, un per­cen­tatge molt millor que l’alar­mant 14% al que s’havia arri­bat al 9 de març. Però un 32% a les por­tes de l’estació en què hi ha més con­sum d’aigua i més eva­po­trans­pi­ració no per­me­ten fer-se il·lusi­ons. L’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, la Costa Brava sud i els 22 pobles de l’Alt Empordà abas­tats per l’aqüífer Fluvià-Muga han sor­tit de l’emergència però con­ti­nuen en excep­ci­o­na­li­tat, i les grans pobla­ci­ons empor­da­ne­ses que depe­nen del pantà de Dar­nius-Boa­de­lla con­ti­nuen en la segona fase d’emergència. La situ­ació pit­jor és als embas­sa­ments del sud, com Siu­rana i Riu­de­ca­nyes, si bé la gran majo­ria de població de la regió és abas­tada des de l’Ebre, una conca que ha reom­plert els pan­tans i ha superat la sequera.

Pri­ma­vera no excep­ci­o­nal

Aquesta no ha estat la pri­ma­vera excep­ci­o­nal del 2008, que en els dos mesos de maig i juny va omplir tots els pan­tans i va posar fi de cop a la sequera. La d’enguany ha estat una pri­ma­vera nor­mal, estàndard pel que fa a les pre­ci­pi­ta­ci­ons. I que duri. Perquè, de fet, l’excepció han estat les pri­ma­ve­res dels dar­rers anys, extre­ma­da­ment àrides. L’última pri­ma­vera en gene­ral plu­josa va ser la del 2020, l’any que al gener havíem tin­gut el gran tem­po­ral Glòria, que va inun­dar el delta de l’Ebre i va obli­gar a desem­bas­sar Sus­queda –en una nit va pas­sar del 70% al 93% de reser­ves–. Aque­lla pri­ma­vera va con­ti­nuar plo­vent, i el 7 de juny va cal­dre desem­bas­sar la Baells, Foix i Dar­nius-Boa­de­lla. Però d’això ja fa qua­tre anys.

El balanç esta­ci­o­nal del Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya (SMC) con­clou que el març ha estat el mes més plujós, per sobre de la mit­jana, arreu del país excepte als Ports de Tor­tosa. L’abril ha estat plujós a les capçale­res dels rius piri­nencs, a la Cata­lu­nya cen­tral i en punts de Girona, bene­fi­ci­ant les con­ques inter­nes, si bé al sud “no ha cai­gut ni gota”, en parau­les de la direc­tora del ser­vei, Sarai Sar­roca. I el maig ha estat plujós a la conca de la Muga i “molt impor­tant” per a l’embas­sa­ment de Dar­nius-Boa­de­lla, en situ­ació “extre­ma­da­ment crítica”, però “ha estat per sota de la mit­jana climàtica” pel que fa a pre­ci­pi­ta­ci­ons a gran part del país. El resul­tat glo­bal és que “ha plo­gut per sobre de la mit­jana a la mei­tat nord però la pri­ma­vera ha estat un des­as­tre a l’extrem sud”, con­clou Sar­roca, que recorda la situ­ació precària de pan­tans com Riu­de­ca­nyes i Siu­rana, i la mala pers­pec­tiva de cara als incen­dis esti­vals. Aquesta dar­rera set­mana ja hi ha hagut els pri­mers a Tor­tosa i la Palma d’Ebre. Con­ti­nuen com a punts crítics d’incendi part de l’Empordà, el Gar­raf, el Penedès o el Montsià.

Al març i abril la tem­pe­ra­tura ha estat, un any més, per sobre de la mit­jana climàtica, però la part posi­tiva és que el maig ha cai­gut per sota. “Feia molt temps que no pas­sava i és molt impor­tant per als embas­sa­ments i la vege­tació en aquesta època de l’any”, cele­bra Sar­roca, perquè s’ha pos­po­sat l’arri­bada del període fort d’eva­po­trans­pi­ració, la pèrdua hídrica de reser­ves i mas­ses fores­tals.

La direc­tora del SMC con­fia que es con­firmi la pre­visió d’un juny plujós que fa el model del Cen­tre Euro­peu de Pronòstic del Temps a mitjà ter­mini (ECMWF): “Li donem con­fiança i seria una molt bona notícia.” És la dar­rera opor­tu­ni­tat per aug­men­tar les reser­ves d’aigua a embas­sa­ments, sub­sol i mas­ses vege­tals en aquesta època perquè el mateix model euro­peu pro­nos­tica, després, un juliol nor­mal –habi­tu­al­ment no és plujós– i un agost sec –sense les pos­si­bles tem­pes­tes de tarda a mun­ta­nya–. A tres mesos vista, però, Sar­roca recorda que el grau d’incer­tesa és molt ele­vat. Si no es con­firmés la pluja de juny, que no pre­ve­uen la majo­ria de models, la catedràtica en física de l’atmos­fera de la UB María del Car­men Lla­sat recorda que la vege­tació que ha cres­cut molt per les plu­ges s’asse­carà i aug­men­tarà molt el risc d’incendi.

Una pri­ma­vera com les d’abans

“La per­cepció enga­nya però no hem cons­ta­tat una pri­ma­vera extra­or­dinària. Vivim una pri­ma­vera com no vivíem els dar­rers anys”, sosté Lla­sat, que recorda que el règim de plu­ges del país és molt irre­gu­lar i vari­a­ble, una vari­a­bi­li­tat que no es pot atri­buir al canvi climàtic perquè és natu­ral del clima medi­ter­rani: “Aquest any hi ha hagut un com­por­ta­ment propi de la pri­ma­vera, amb plu­ges, tem­pe­ra­tu­res altes uns dies i bai­xes, altres.”

El que passa és que aquest com­por­ta­ment nor­mal per la mit­jana climàtica sorprèn pel con­trast amb els dar­rers anys. Els estu­dis apun­ten a una tendència d’allar­ga­ment dels estius per davant i per dar­rere, de manera que la tar­dor i la pri­ma­vera s’escur­cen i es pre­veu que les pri­ma­ve­res siguin menys plu­jo­ses, “per­din iden­ti­tat” en parau­les de Lla­sat. Com que la tendència és que al març no plo­gui, ha sorprès el març molt plujós d’enguany, explica aquesta experta en física atmosfèrica. L’evidència clara del canvi climàtic és l’aug­ment de la tem­pe­ra­tura, i això té efecte en totes les esta­ci­ons i fa que es perdi la tran­sició entre estiu i hivern: “Aquests dar­rers anys passàvem d’hivern a estiu gai­rebé de manera seguida.”

Lla­sat con­clou que “el canvi climàtic el que fa és aug­men­tar la tem­pe­ra­tura i els models diuen que les rat­xes seques amb dies con­se­cu­tius seran més freqüents i més inten­ses. Pot­ser aquesta sequera ja està influïda pel canvi climàtic. El que és segur és que la inten­si­tat d’aquesta sequera ve indis­cu­ti­ble­ment del fet que les tem­pe­ra­tu­res són més altes de les habi­tu­als i la vege­tació i el sòl per­den aigua per eva­po­ració i en neces­si­ten més. Si els donem menys aigua, la sequera es fa més intensa”.

Sar­roca i Lla­sat coin­ci­dei­xen que no es pot fer cap pre­visió sobre el final de la sequera perquè la situ­ació con­ti­nua sent greu i perquè “no hi ha cicli­ci­tat en la sequera, no hi ha un patró”, sinó oscil·laci­ons. Basant-se en l’índex de sequera que el SMC recull des del 1960, Lla­sat recorda que l’actual és la més forta de les dar­re­res dècades però que, després de la del 2004-2008, també n’hi va haver una de petita el 2016: “El fet que plo­gui ara no vol dir que haguem sor­tit tran­quil·lament. La situ­ació s’ha alleu­ge­rit i per­met plan­te­jar altres esce­na­ris, però l’aug­ment de l’aigua d’embas­sa­ments no can­via. Hauríem de tenir plu­ges més for­tes al nord del país.” La direc­tora del SMC referma aquesta opinió tot recor­dant que el 2023, “l’any més crític de la sequera”, va tenir un abril i maig plu­jo­sos tot i aca­bar sent el més sec. “Res ens fa pen­sar en un canvi de tendència. La situ­ació con­ti­nua sent molt crítica i la pre­ci­pi­tació, total­ment insu­fi­ci­ent”, con­clou Sar­roca.

Plu­josa al nord i seca al sud

El balanç esta­ci­o­nal del SMC mos­tra una pri­ma­vera plu­josa al nord i seca a l’extrem sud. Al Piri­neu occi­den­tal s’han superat els 600 mm i al qua­drant nord-est s’han superat els 200 mm, regis­tres per sobre de la mit­jana climàtica –a l’Alt Empordà s’ha arri­bat a regis­trar el doble de pluja que la mit­jana–. Per con­tra, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i pun­tu­al­ment el Segrià han sumat entre 50 i 75 mm, que repre­sen­ten menys del 70%, fins i tot del 50%, de la mit­jana climàtica en deter­mi­nats punts.

Així, a l’alt Piri­neu de Lleida s’han acu­mu­lat aquest tri­mes­tre 794 mm a Espot o 297 a Sort i les pre­ci­pi­ta­ci­ons han dei­xat bons regis­tres a les capçale­res del Ter, el Llo­bre­gat i la Muga: 520,5 mm a Núria, 488,9 mm a Ull­de­ter, 398,1 mm al pantà de Dar­nius-Boa­de­lla, 371,8 mm a Gis­cla­reny o 402,4 mm al Port del Comte. La creu, però, són els 67,5 mm a Horta de Sant Joan, que no arri­ben al 32% de la pluja mit­jana des del 1991; els 143 mm de Pra­des (el 64% de la mit­jana); els 52,3 mm de l’Aldea (36,2% de la mit­jana); els 89,2 mm de Fal­set (48,6% de la mit­jana), o els 125,6 mm del pantà de Siu­rana (73,6% de la mit­jana).

Amb les plu­ges gene­rals i ines­pe­ra­des de març, els embas­sa­ments del sis­tema Ter-Llo­bre­gat van gua­nyar 28 hm³ i, amb l’epi­sodi del 26 al 30 d’abril, van gua­nyar-ne 32 més. Si el dia 9 de març la Baells, la Llosa del Cavall, Sant Ponç, Sau i Sus­queda havien tocat fons amb 90 hm³ (14,7%) entre tots, el diu­menge 5 de maig se situ­a­ven al 24,6% de capa­ci­tat amb 150 hm³. Però al llarg de maig i, ini­ciat el juny, ha con­ti­nuat plo­vent a les capçale­res piri­nen­ques, i aquest dilluns 3 el sis­tema Ter-Llo­bre­gat havia emma­gat­ze­mat ja 197 hm³ (32,2%), men­tre con­ti­nua entrant aigua.

Tenint en compte que aquests cinc embas­sa­ments con­for­men la majo­ria de les reser­ves dels rius que ges­ti­ona la Gene­ra­li­tat, la millora a les con­ques inter­nes ha estat sem­blant. Al març els embas­sa­ments interns van gua­nyar 26 hm³ i 37hm³ més en la ton­gada d’abril fins a situar-se en els 163 hm³ (23,5%) aquell 5 de maig, quan dos mesos abans tenien només 100 hm³ (14,4%). En la reunió de la Comissió Inter­de­par­ta­men­tal de Sequera del dimarts 7 de maig es deci­dia aixe­car l’emergència vigent al sis­tema Ter-Llo­bre­gat, que abasta la franja més poblada del país i que inclou l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i la Costa Brava sud, que, cap a l’inte­rior, inclou Girona. Aquest dilluns, 3 de juny, les con­ques inter­nes comp­ta­bi­lit­zen 216 hm³ (31%).

Con­ti­nua l’excep­ci­o­na­li­tat

Les plu­ges de maig han bene­fi­ciat sobre­tot la conca de la Muga i del Fluvià, i la cres­cuda de 2,5 metres del nivell de l’aqüífer que ali­men­ten va fer que el dimarts 28 de maig el govern català aixequés també l’emergència als 22 pobles empor­da­ne­sos que s’hi abas­ten. Tenint en compte que el juny ha començat també plo­vent a la Muga, el govern en fun­ci­ons podria deci­dir dimarts vinent que també aixeca la segona fase d’emergència a les pobla­ci­ons empor­da­ne­ses abas­ta­des pel pantà de Dar­nius-Boa­de­lla –Figue­res, Empu­ri­a­brava, Roses o Cadaqués entre elles–. Després d’una pri­ma­vera en què ha tor­nat a ploure, només con­ti­nuen en emergència aques­tes dotze pobla­ci­ons empor­da­ne­ses i Riu­de­ca­nyes i Due­saigües al sud. La majo­ria del país, però, con­ti­nua en excep­ci­o­na­li­tat per sequera.

Des­sa­la­do­res pro­vi­si­o­nals

Així, per allu­nyar tant temps com sigui pos­si­ble un retorn a l’emergència si no plou a la tar­dor, les admi­nis­tra­ci­ons i els par­ti­cu­lars man­te­nen els plans de tirar enda­vant les des­sa­la­do­res portàtils al port de Bar­ce­lona, al golf de Roses i a Llo­ret. A Llo­ret es busca un lloc ade­quat per emplaçar aquesta ins­tal·lació pri­vada, men­tre que el Con­sorci d’Aigües de la Costa Brava-Girona pre­veu tenir a punt les qua­tre pri­me­res a finals de mes o prin­ci­pis de juliol a Empu­ri­a­brava. Qua­tre més cap­ta­ran aigua de pous sali­nit­zats a Roses.

Pel que fa a la gran del port bar­ce­loní, s’està ajus­tant la con­fi­gu­ració tècnica perquè el govern pretén que pugui fun­ci­o­nar en futu­res emergències fins que no esti­guin cons­truïdes les noves plan­tes des­sa­la­do­res del Foix i la Tor­dera.

Els registres de pluja
520,5 l/m² (Núria)
488,9 l/m² (Ulldeter)
398,1 l/m² (Darnius)
371,8 l/m² (Gisclareny)
402,4 l/m² (Port del Comte)
52,3 l/m² (l’Aldea)
67,6 l/m² (Horta de St. J.)
68,4 l/m² (Torres de Segre)
89,2 l/m² (Falset)
98,6 l/m² (Cervera)

En alerta del Pla de Sequera però en excepcionalitat

Seguint al peu de la lletra l’ortodòxia del Pla de Sequera, de fet els embassaments del Ter i Llobregat haurien d’estar ja en el nivell menys preocupant d’alerta perquè fa setmanes que han superat el 25% de reserves, un llindar per sota del qual es decreta l’excepcionalitat actual, i avui es troben al 32,2%. Però de la mateixa manera que el govern va esperar que el volum d’aigua embassada s’apropés al 25% i que es mantingués la previsió de pluja a curt termini per aixecar l’emergència –ortodoxament s’aixeca quan se supera el 16%–, ara també posposa la sortida de l’excepcionalitat perquè entrem en els mesos estivals de més consum d’aigua, i en espera de l’evolució de les precipitacions d’aquest juny. L’executiu ha defensat sempre de “no fer un pas endavant per tornar enrere” al cap de setmanes, i si no plou de manera normal a la tardor com ha passat els darrers anys, de cara a l’hivern la situació pot tornar a ser greu com ha estat a començament d’any. La sortida de l’emergència i la possibilitat que els embassaments incrementin un altre bon percentatge de reserves si es confirmen les pluges de juny que preveu el model europeu ja per la setmana vinent permeten almenys abordar amb certa normalitat l’estiu. Continuar en excepcionalitat, però, manté restriccions actives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia