Medi ambient

medi ambient

Els 27 donen llum verda definitiva a la Llei de Restauració de la Natura superant la minoria de bloqueig

Àustria decanta la balança en una regulació que va superar l’Eurocambra per poc marge per les reticències de la dreta

El Con­sell de la Unió Euro­pea ha donat la llum verda defi­ni­tiva aquest dilluns a la Llei de Res­tau­ració de la Natura, la norma que pretén recu­pe­rar el 20% dels eco­sis­te­mes ter­res­tres i marítims danyats de cara al 2030.

Després que una mino­ria de blo­queig for­mada per vuit països impedís la rati­fi­cació, l’abs­tenció final de Bèlgica i el vot a favor d’Àustria han decan­tat la balança perquè la llei superi tots els tràmits abans d’entrar en vigor. Tot ple­gat es pro­du­eix qua­tre mesos després que el Par­la­ment Euro­peu donés el seu vis­ti­plau al text, que també va tirar enda­vant amb les seves difi­cul­tats en comp­tar amb el vot en con­tra del Par­tit Popu­lar Euro­peu i les for­ma­ci­ons d’extrema dreta.

La llum verda dels minis­tres de la Unió –reu­nits a Luxem­burg– arriba després de mesos de retard, pro­tes­tes del sec­tor agrícola i just després que se cele­bres­sin les elec­ci­ons euro­pees on es va con­fir­mar l’auge de l’extrema dreta. Pre­ci­sa­ment la Llei de Res­tau­ració de la Natura es va con­ver­tir en un dels grans cavalls de bata­lla de les for­ma­ci­ons més con­ser­va­do­res, que jun­ta­ment amb el suport del PPE van estar a punt de fer-la caure al Par­la­ment Euro­peu.

De fet, la Comissió Euro­pea ja va lamen­tar el març pas­sat el blo­queig a la norma per part de diver­sos països –en el grup s’hi tro­ba­ven Finlàndia, Suècia, els Països Bai­xos, Àustria, Polònia, Bèlgica, Itàlia i Hon­gria– i va aler­tar de les greus con­seqüències que podria tenir la seva no apro­vació. “És una norma clau per asso­lir els objec­tius climàtics”, va expres­sar en el seu moment el comis­sari de Medi Ambi­ent, Vir­gi­ni­jus Sinke­vi­cius.

Al seu torn, la vice­pre­si­denta espa­nyola i minis­tre per a la Tran­sició Ecològica, Teresa Ribera, va apun­tar lla­vors que el blo­queig de la llei era “un fracàs”, men­tre que altres diri­gents subrat­lla­ven la neces­si­tat d’apro­var el text ja només per “una qüestió de con­fiança”.

Plans esta­tals per recu­pe­rar eco­sis­te­mes

A banda de l’objec­tiu del 20% per al 2030, la norma també esta­bleix recu­pe­rar el 60% dels eco­sis­te­mes danyats el 2040 i el 90% el 2050. La llei obliga els estats mem­bres a redac­tar plans per deta­llar com recu­pe­rar aquests eco­sis­te­mes en els ter­mi­nis esta­blerts, pri­o­rit­zant pri­mer les àrees en espais Natura 2000. Un cop que esti­guin en bones con­di­ci­ons, els països hau­ran de garan­tir que la zona no es torni a dete­ri­o­rar.

En zones agrícoles, caldrà dis­se­nyar plans per asso­lir una “tendència posi­tiva” en almenys dos d’aquests tres indi­ca­dors: l’índex de papa­llo­nes, el per­cen­tatge de ter­res agrícoles amb una alta diver­si­tat de carac­terísti­ques pai­satgísti­ques i les reser­ves de carbó orgànic en el sòl mine­ral de ter­res de cul­tiu.

Per inten­tar alleu­ge­rir les pre­o­cu­pa­ci­ons dels agri­cul­tors, la nor­ma­tiva pre­veu un ’fre d’emergència’ perquè es puguin sus­pen­dre tem­po­ral­ment les tas­ques en eco­sis­te­mes agrícoles en “cir­cumstàncies excep­ci­o­nals”. Aquest fre el podria acti­var el Par­la­ment, en casos, per exem­ple, de pre­o­cu­pació per la falta d’espais per a la pro­ducció de men­jar per al con­sum a la UE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.