Petits gestos que fan bé al mar
Ports i la federació catalana de vela impulsen Aules Blaves per mostrar als escolars bones pràctiques ambientals
S’hi han adherit set clubs o centres gironins i mig miler d’alumnes ja hi han pres part al final de l’últim curs
Donen consells per evitar l’efecte dels microplàstics o retirar residus, a banda de consells de seguretat
De la mateixa manera que dècades enrere la conscienciació escolar sobre la necessitat de reciclar residus va afavorir que ara els nivells de recollida selectiva voregin el 90% en algunes poblacions, set escoles i centres de vela gironins s’han adherit a un projecte per divulgar la protecció dels ecosistemes marins. Són les Aules Blaves, un recurs amb què Ports de la Generalitat i la federació catalana, a banda de les nocions bàsiques per navegar i conèixer les disciplines de la nàutica recreativa i esportiva, incideixen en mesures bàsiques de respecte amb el medi marí, des de les bones pràctiques de les embarcacions al port fins a l’impacte dels residus que acaben abocats al mar, bé sigui a la platja o des de les embarcacions. La directora general de Ports, Annabel Moreno, va assistir a una de les sessions formatives a l’Escola de Vela Blanes, i explicava que entre maig i juny uns 500 infants de les comarques gironines ja han participat en un programa que tindrà continuïtat el pròxim curs.
Qualsevol esport nàutic, encara que sigui no motoritzat, pot deixar una petja que el projecte pretén minimitzar. Des de l’embarcació, els consells ja inclouen detalls com ara l’ús de sabons ecològics per rentar els cascos o avancen la tecnologia incipient de les motoritzacions elèctriques –o híbrida per a les maniobres dins dels ports–. Però també altres necessitats, com ara dur una previsió de racions acurada –que minimitzi deixalles– i bosses estanques pel al seu dipòsit, a banda del material ecològic d’un sòl ús que eviti el plàstic, en plats, gots o coberts.
Els plàstics són el residu a evitar, i la campanya posa el focus en el llarg cicle de degradació de residus com ara els bolquers –fins a 500 anys–, les ampolles d’aigua o refrescos –450– o bé elements com ara una simple bossa que vola –150 anys– o els 20 que triga cada punta de cigarreta a desfer-se en el medi marí: més temps que a terra.
Riscos per a la salut
A partir de la degradació d’aquest material, sorgeix el problema derivat dels microplàstics i els nanoplàstics, que queden diluïts en l’aigua i, en ser ingerits pels animals i plantes, el perjudici es trasllada cap als humans que els acabem consumint. Però el problema de la propagació no es limita al medi marí, ja que amb el cicle natural de l’evaporació poden surar en els núvols i arribar igualment a la cadena tròfica amb la pluja en terra ferma.
És per aquest motiu que, entre les recomanacions de seguretat que inclouen els materials, s’aborden els protocols que es poden seguir per promoure jornades de recollida de residus –cada cop més habituals a les platges i els fons marins més propers al litoral–, però també consells com ara recollir els residus que apareixen surant al mar –com ara bosses de plàstic, llaunes o ampolles de refresc– que sovint es poden detectar amb facilitat durant la navegació recreativa.
Altres recomanacions són intentar lligar o assegurar el material a les cobertes de les embarcacions, que amb l’onatge o un cop de vent sobtat poden caure per la borda. Finalment, es recorda la necessitat de revisar la cartografia dels fons abans del fondeig amb àncora, ja que en el cas de la Costa Brava i altres zones del litoral català, es poden malmetre praderies submarines de posidònia, o bé hi ha el risc de perdre l’àncora perquè s’encalli si el fons és rocallós.
Evitar ampolles d’un sol ús
Les ampolles metàl·liques, igualment, s’han anat estenent per escoles, universitats i centres de treball per minimitzar l’impacte ambiental i la despesa de les ampolletes d’aigua de plàstic PET, d’un sol ús. En aquesta mateixa línia, Ports i els club nàutics gironins van promoure entre els seus socis i usuaris la campanya Porta’m. La idea consistia a implicar els usuaris a respondre correctament un qüestionari sobre accions de sostenibilitat en el medi marí, i com a premi rebien gratuïtament una ampolla reutilitzable, que a més tenen l’avantatge que pesen més i són més difícils de perdre durant una travessa marítima. El punt de partida de totes aquestes iniciatives va ser el Manual de bones pràctiques del navegant, una publicació elaborada conjuntament amb la Federació Catalana de Vela i el seu programa de vela sostenible l’any 2018. En paral·lel, Ports ha anat ampliant les partides en els últims darrers plans d’inversions per electrificar les dàrsenes i les seves instal·lacions. A la demarcació, són destacables, per exemple, les instal·lacions fotovoltaiques que abasteixen les confraries de pescadors de Palamós, Blanes o Roses, a banda dels punts de càrrega per a vehicles, o altres mesures adoptades, per exemple, pels pescadors palamosins per minimitzar l’impacte de les portes d’arrossegament sobre els fons marins.
La ‘pesca’ de deixalles
En els últims tres anys, les confraries catalanes han anat incrementant esforços en la neteja dels fons marins, aprofitant les mateixes eines que empren en la pesca de peix. I la flota gironina, en el conjunt del país, és la que està fent més bona feina, amb 112 embarcacions implicades que l’any passat van dedicar 1.338hores de les seves jornades a la tria de 58.257 litres de deixalles. En el total, van pesar força els més de 28.000 litres capturats per 23 embarcacions de la confraria de Palamós, seguits pels 13.672 litres dipositats en els respectius contenidors de triatge al port de Roses, i els 9.002 de Llançà.
El govern ha incrementat la dotació del projecte Pesca neta fins al milió d’euros i ha millorat l’aplicació mòbil que permet als pescadors registrar la brossa que treuen del mar, cosa que ha afavorit que quedés constància de la retirada de molta més quantitat de deixalles que en anys anteriors. Pel que fa al tipus de brossa recollida, la que genera l’activitat humana –com ara llaunes, ampolles, bidons de pintura, envasos de diferents tipus i tovalloletes higièniques–, representa un 60% de les deixalles que han tret del mar els pescadors. Però també continuen apareixent restes de carbó o quitrà, combustibles que fa anys que ja no s’empren en navegació, a més de fusta i voluminosos.
