Medi ambient

medi ambient

Adeu a un terç de les papallones urbanes

Històricament, els biòlegs i naturalistes aficionats han compartit un interès per l’estudi de les papallones que va molt més enllà de la bellesa i aparent fragilitat d’aquests insectes. I això és perquè es considera un dels organismes que millor actuen com a bioindicador de la salut i l’evolució dels ecosistemes, atès que són especialment capaces de reaccionar ràpidament als canvis de l’entorn. Precisament per aquesta capacitat, l’observatori metropolità de papallones mBMS ha fet especial atenció en el seu darrer estudi a com s’han comportat les papallones que viuen als parcs i platges de Barcelona i rodalies durant la sequera que tot just estem deixant enrere i els resultats evidencien de manera clara que la falta d’aigua també ha afectat, i molt, aquests pol·linitzadors. El nombre d’exemplars de papallones metropolitanes observats durant el 2023 ha disminuït un 32,8% respecte de la mitjana del projecte, però la davallada no ha estat general: algunes espècies l’han patit amb severitat mentre que d’altres, curiosament, n’han sortit beneficiades.

El projecte de ciència ciutadana impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb la col·laboració de l’Institut Metròpoli i el centre de recerca en ecologia Creaf ha certificat per primer cop l’impacte de la sequera a les papallones urbanes. “Si normalment el voluntariat compta dinou papallones en cada mostreig que fa als parcs i les platges, durant el 2023 n’ha comptat només tretze, una tercera part menys”, certifica Joan Pino, director del Creaf.

El catedràtic d’ecologia de la UAB i corresponsable científic de l’mBMS explica que tres espècies han patit una disminució més important que la resta: la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i la margenera comuna (Lasiommata megera) amb caigudes del 90%, 70% i 50%, respectivament. “La saltabardisses de solell pràcticament ha desaparegut de parcs i platges. Si abans se’n veien uns 250 exemplars cada any, el 2023 només se’n van comptar trenta”, recalca Joan Pino.

El projecte de ciència ciutadana també ha detectat tres espècies que han augmentat durant la sequera, com la blaveta estriada (Leptotes pirithous), la blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i la safranera de l’alfals (Colias crocea), amb augments del 60%, 35% i 10%, respectivament. Amb tot, Elena Domene, cap de l’àrea de sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i corresponsable científica de l’mBMS, aclareix que “els guanys no compensen les pèrdues i, en general, les poblacions de papallones han disminuït, la qual cosa evidencia el seu paper com a bioindicadors molt sensibles a les condicions de sequera”. Segons els científics, la falta d’aigua continuada podria induir una selecció d’espècies a favor de les que suporten millor les condicions tan extremes.

En tot cas, els resultats assenyalen que la sequera afecta més el nombre total de papallones que no pas la quantitat d’espècies, ja que el 2023 se’n van veure sis que el voluntariat no havia detectat mai abans, perquè són escasses, singulars i pròpies d’ambients més naturalitzats i madurs que les que s’esperaria trobar en parcs metropolitans.

Diversitat i revifada

L’any passat el projecte va detectar 44 espècies diferents a l’àrea metropolitana i 52 en els cinc anys que dura, és a dir una quarta part de la diversitat que hi ha arreu del país. “Bona part d’aquesta diversitat és fruit de l’aplicació de solucions basades en la natura amb mesures de gestió innovadores i específiques per a les papallones diürnes i també per a altres organismes per promoure la biodiversitat als parcs i platges metropolitans”, afirma Jordi Bordanove, coordinador dels serveis de gestió de parcs i platges de l’AMB. Malgrat la baixada dràstica del nombre total de papallones del 2023, tot indica que les pluges d’aquesta primavera haurien capgirat la situació, d’acord amb les dades –preliminars però evidents– que tenen els investigadors: “Si darrerament vèiem 12 o 13 papallones de mitjana a cada visita, ara en trobem 29, una xifra molt per sobre de la mitjana del projecte”, expliquen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia