Medi ambient

Recuperar zones humides, una demanda pendent

La Generalitat, fins ara, només s’ha compromès a recuperar ambientalment dos antics estanyols que hi havia a la zona

Són al terme de Corçà, però científics, la PAAC, el CEPA i el consistori de Cruïlles volen que la protecció vagi més enllà

La sentència de buidatge de Vacamorta no va entrar en un altre abocador incontrolat anterior

El pro­jecte de res­tau­ració de l’abo­ca­dor de Vaca­morta, fins ara, només pre­veu res­tau­rar ambi­en­tal­ment, i en l’esce­nari final, un parell de les anti­gues bas­ses situ­a­des dins del terme limítrof de Corçà: els esta­nyols del Nord i Den­tat. Però els biòlegs Gabriel Mer­ca­dal i Est­her Palo­me­ras (UdG), que des dels anys noranta han estat tes­ti­mo­nis de l’abans i el després del dipòsit de resi­dus, recor­den que a la zona n’hi havia mol­tes més, fins a 18. “Era una àrea molt gran, que el 1998 estava en molt bones con­di­ci­ons”, recorda Mer­ca­dal, i Palo­me­ras hi afe­geix que la UdG hi recor­ria com a lloc estratègic per ana­lit­zar la bio­di­ver­si­tat des de diver­ses dis­ci­pli­nes. És per això que havien tin­gut l’ocasió de car­to­gra­fiar-la, i en el recompte s’havien remun­tat fins a mit­jans del segle XX, a par­tir de plànols i foto­gra­fies aèries. El 1996 ja només en res­ta­ven quinze i avui, tot just cinc. Però tant els opo­si­tors a la ins­tal·lació (PAAC i CEPA) com el con­sis­tori de Cruïlles recla­men que el pro­jecte de res­tau­ració de la Gene­ra­li­tat ampliï el seu abast i es pro­te­gei­xin les cinc bas­ses que resis­tei­xen a Corçà i a Cruïlles dins de l’inven­tari de les zones humi­des de Cata­lu­nya, per asse­gu­rar-ne la pro­tecció.

Mol­tes de les bas­ses eren fruit de les anti­gues ter­re­res d’extracció d’argila per fabri­car, entre altres pro­duc­tes, maons, rajo­les, ter­rissa i l’apre­ci­ada ceràmica de la Bis­bal. Però també un reducte dels eco­sis­te­mes humits i aigua­molls que fins a l’edat mit­jana s’este­nien per la plana de l’Empor­da­net, des­se­ca­des durant segles pro­gres­si­va­ment per gua­nyar-hi zones de con­reu i allu­nyar el risc de pro­li­fe­ració de malal­ties i epidèmies que atribuïen “a una mal entesa insa­lu­bri­tat de les aigües” estan­ca­des. Però avui Mer­ca­dal i Palo­me­ras sos­te­nen que són un recurs valuós per al refugi de fauna ver­te­brada i inver­te­brada en un con­text de seque­res agreu­ja­des a la Medi­terrània, o fins i tot per a la pre­venció d’incen­dis fores­tals.

La PAAC, el CEPA i el con­sis­tori esgri­mei­xen les con­clu­si­ons dels dos inves­ti­ga­dors, actu­a­lit­za­des en el seu dar­rer estudi, Els esta­nyols de Vaca­morta: crònica d’una des­trucció pre­me­di­tada al Baix Empordà . Des de la pla­ta­forma, Montse Tena recorda que l’espai havia estat inclòs en un esbor­rany de zona humida de les ter­re­res de Vaca­morta per part de la Gene­ra­li­tat el 1998, tant pel que feia a Cruïlles com a Corçà, però les van excloure de l’àmbit quan els va interes­sar auto­rit­zar la segona llicència ambi­en­tal del dipòsit de resi­dus.

Tena valora posi­ti­va­ment que la Gene­ra­li­tat hagi obert l’espai de diàleg de les comis­si­ons de segui­ment pel bui­datge, amb una desena de reu­ni­ons en els dar­rers anys, però lamenta que el procés vagi tan lent i que no s’assu­meixi una res­tau­ració ambi­en­tal més ambi­ci­osa: “Només pre­te­nen res­tau­rar aquests dos esta­nyols, com a acte de bona volun­tat, quan avui en dia al del Nord no hi ha cap hidròfit [vege­tació aquàtica] i té l’aigua tèrbola, i el Den­tat està sec.” I posa l’exem­ple d’una de les bas­ses que es podrien recu­pe­rar fàcil­ment, l’esta­nyol nou de Puig­ventós, al terme de Cruïlles, que és un dels més rics pel que fa a vege­tació. Per això, la por­ta­veu de la PAAC avança que dema­na­ran “suport de l’Ajun­ta­ment per sol·lici­tar-ho a la Direcció de Polítiques Ambi­en­tals i Medi Natu­ral i, al mateix temps, dema­nar una actu­ació per res­tau­rar i millo­rar l’estat ecològic de les bas­ses per mitjà del pro­grama d’infra­es­truc­tura verda” de la Gene­ra­li­tat.

La pro­pi­e­tat pri­vada, obs­ta­cle

Els dos inves­ti­ga­dors cre­uen que en les reticències que el govern ha mos­trat fins ara per ampliar l’abast de la zona humida hi pesa el fet que els antics esta­nyols són de pro­pi­e­tat pri­vada. Cal­dria expro­piar-los, amb un sobre­cost afe­git, i l’opció més econòmica per a l’admi­nis­tració, que serien els acords de custòdia, depèn de la bona entesa amb els amos de cada par­cel·la. En paral·lel, un dels estu­dis d’alter­na­ti­ves per al bui­datge havia plan­te­jat l’opció de fer ser­vir altres clots d’argi­le­res pròxims a Vaca­morta com a nous abo­ca­dors de part dels mate­ri­als, però arran de l’opo­sició de les parts es van aca­bar deses­ti­mant.

Mer­ca­dal cri­tica que la natura “sem­pre acaba que­dant en un segon terme en la presa de deci­si­ons de les admi­nis­tra­ci­ons, on pesa sem­pre la visió econòmica”. I fa un paral·lelisme amb el debat de “l’ampli­ació de l’aero­port del Prat, que aca­barà pas­sant per sobre de les zones humi­des”.

Un altre abo­ca­dor ante­rior

A banda del dipòsit il·legal de Vaca­morta, els dos biòlegs també tenen docu­men­tada l’existència prèvia d’un altre abo­ca­dor incon­tro­lat a la zona, en una antiga bassa on als anys noranta havien obser­vat tràfec de cami­ons i per­so­nes que hi auto­rit­za­ven l’accés supo­sa­da­ment després del paga­ment infor­mal de la cor­res­po­nent taxa. “Va que­dar col­gada poste­ri­or­ment sota el que actu­al­ment són camps de con­reu i fa anys que ho denun­ciem igual­ment, però dife­rents governs de la Gene­ra­li­tat sem­pre se’n van desen­ten­dre”, es queixa Mer­ca­dal.

Els ambi­entòlegs, la PAAC i el CEPA tam­poc no veuen bé la negligència de l’admi­nis­tració durant anys, amb una pri­mera sentència judi­cial de tan­ca­ment a finals del 2002 que va moti­var la redacció d’una altra llicència ambi­en­tal. I denun­cie que ha agreu­jat un gran pro­blema mili­o­nari i logístic, que encara s’arros­sega dues dècades després, sense cap res­pon­sa­bi­li­tat patri­mo­nial per part de tècnics, polítics o l’empresa ges­tora. La fac­tura la paga­ran tots els cata­lans.

15
estanyols
hi havia al voltant de l’abocador de Vacamorta a finals dels anys noranta, quan la Generalitat va iniciar els tràmits de la primera llicència ambiental anul·lada per la justícia el 2002.
2
basses
s’ha ofert a recuperar la Generalitat, dins del projecte de restauració.
5
zones humides
amb potencial voldria recuperar la PAAC, com a mínim.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.