Primera prova pilot amb un ictiocida biodegradable per a l’eliminació de peixos invasors als Pirineus
El projecte LIFE RESQUE ALPYR, inicia una prova pilot pionera d’eliminació de peixos invasors amb un biocida biodegradable a un estany d’alta muntanya. Aquesta iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya, amb l’objectiu de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics. Serà la primera aplicació en un estany d’alta muntanya al sud d’Europa, proporcionant dades valuoses sobre la seva eficàcia com a eina de gestió.
Una de les principals amenaces per a aquests espais és la presència d’espècies de peixos introduïts, com la truita o sobretot el veró, que acaben amb les espècies autòctones i alteren greument l’equilibri dels ecosistemes. Per això, una de les accions clau del projecte és la restauració de 22 estanys d’alta muntanya als Pirineus i dels Alps mitjançant l’eliminació de peixos introduïts utilitzant tècniques tradicionals.
Les tècniques convencionals de captura, com xarxes, trampes i pesca elèctrica, són habituals en l’eliminació de peixos en estanys de muntanya. No obstant això, les restriccions biològiques i ambientals, com la mida de l’estany o la presència del veró, poden limitar la seva aplicabilitat. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.
El veró, un petit ciprínid de ràpid creixement, alta taxa reproductora i gran capacitat d’adaptació, pot formar poblacions denses fins i tot en condicions extremes, convertint-se en un repte per al control demogràfic. En aquest context, s’ha realitzat una prova pilot amb rotenona, un ictiocida natural biodegradable extreta de les arrels de plantes de la família Fabaceae, utilitzada tradicionalment per pescar al Sud-Est Asiàtic i Sud-Amèrica. Es tracta d’un producte semblant a la troca o Verbascum, una planta que s’ha utilitzat històricament als Pirineus per pescar a les basses dels rius i que ara està prohibit el seu us.
En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.