Els ecologistes temen que l’Energètica tiri endavant la central hidroelèctrica del Berguedà

El projecte de construcció d’una central hidroelèctrica reversible que capti aigua del pantà de la Baells torna a ser sobre la taula, i ha provocat preocupació del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Antiincineradora de Cercs, sobretot després de l’interès que ha manifestat l’empresa pública l’Energètica pel projecte del Pla de Clarà, al municipi de la Nou. Així ho han manifestat aquest dimecres a ACN després de saber-se que la Generalitat veu amb bons ulls el projecte i que el considera “estratègic”. Fonts de l’Energètica han assegurat que el projecte es troba en fase incipient i que només s’hi sumaran “si no hi ha oposició de cap ajuntament” implicat. Davant d’això, els ecologistes demanen un posicionament “clar” al Consell Comarcal del Berguedà –el 2022 va aprovar una moció en contra– i als ajuntaments.

El projecte per fer una central hidroelèctrica reversible al Pla de Clarà es va fer públic l’any 2022 per part de l’empresa Capital Energy i compta amb la participació de la filial espanyola de Verbund, l’empresa energètica més important d’Àustria que té una part de capital públic. La central tindria una potència de 539 MW i perquè, fos realitat, caldria construir un nou pantà a una zona de pastures de la Nou. D’aquesta manera, la central agafaria l’aigua de la Baells –que es transvasaria a través d’una canonada– i l’emmagatzemaria al nou embassament.

Els grups ecologistes van oposar-s’hi des d’un primer moment i, de fet, el Consell Comarcal del Berguedà va aprovar una moció en contra del projecte l’any 2022 amb els vots contraris de la CUP i ERC i l’abstenció de Junts, el PSC i els independents. Ara, però, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Antiincineradora de Cercs temen que l’interès que ha despertat el projecte en l’Energètica –l’empresa pública de la Generalitat– pugui fer canviar d’opinió els partits polítics i això aplani el camí a les empreses promotores. “El projecte segueix sent el mateix. Es continua malmetent una aigua que hauria de ser per a usos de boca i reg”, denuncia un dels membres del Grup de Defensa de la Natura, Hèctor Aranda.

Les entitats critiquen que s’estigui donant “carta blanca” a les empreses privades “sota el pretext de la transició energètica” i creuen que “s’està fabricant més energia de la que realment es necessita”. Aranda també posa sobre la taula que el sistema Ter-Llobregat es troba “al límit” i creu que és “imprescindible que es pugui mantenir el cabal ecològic”. “No podem retenir aigua aquí dalt per fer electricitat perquè ningú ens diu que això es freni aquí”, critica l’ecologista. En aquest sentit, considera que “s’està sacrificant el territori a costa d’especular amb l’energia” i creu que s’està fent una “bombolla” amb les renovables que “pot explotar en qualsevol moment”. “S’està produint per sobre de les necessitats real del país”, conclou.

De la seva banda, Martina Marcet, de la Plataforma Antiincineradora de Cercs, considera que si l’Energètica entrant al projecte tindrà una “participació petitíssima” i, per tant, “continuaria sent un projecte de capital privat”. “La destrucció que hi haurà aquí seguirà sent la mateixa”, lamenta Marcet, que considera que la central hidroelèctrica “acabaria sent com una pila que necessita més energia per acumular aigua de la que realment produirà”.

Fonts de l’Energètica consultades per l’ACN expliquen que aquest és un projecte “estratègic” per a la Generalitat, ja que s’aliena amb el projecte de deixar de fer servir energies fòssils. L’empresa pública considera que les centrals reversibles són “importants” en el procés de transició energètica, ja que serveixen per acumular aigua en un embassament superior perquè en el moment que hagi demanda d’energia se’n pugui produir. Les mateixes fonts apunten que la iniciativa es troba en una fase molt inicial i que han començat a fer contactes amb els ajuntaments per conèixer la seva opinió. Asseguren que no hi participaran si no tenen el vistiplau de tots els ajuntaments directament implicats.

La central hidroelèctrica s’ubicaria dins el terme municipal de Cercs, la Nou i, en menor mesura, Vilada. L’alcalde de Cercs, Urbici Malgarriga, reconeix que “ara mateix l’Ajuntament està més a prop del ’no’ que del ’sí’”. Tot i això, si finalment tira endavant, demana que es faci “amb el màxim respecte”. “El càstig d’infraestructures que pateix Cercs és massa sever, tenim una teranyina de línies elèctriques, el cadàver de la central tèrmica, un poble negat pel pantà de la Baells, i un gran etcètera. Hem de posar fre”.

De la seva banda, l’alcalde de La Nou, Josep Maria Peixó, assegura que, de moment, a l’Ajuntament no s’ha presentat cap projecte formal per construir la central hidroelèctrica reversible. En tot cas, garanteix que, si arriba, el projecte es donarà a conèixer als veïns de la Nou i aleshores es faria una consulta per conèixer la seva opinió.

El mes d’abril passat Capital Energy i Verbund van anunciar una aliança per impulsar dos projectes hidroelèctrics de bombeig a Espanya, un dels quals seria el del Berguedà. Segons la informació emesa, Capital Energy s’encarregaria de les feines de promoció de les centrals, mentre que Verbund serà l’encarregat de construir-la i gestionar-la un cop estigui en marxa. Les empreses treballen amb l’objectiu que el projecte pugui estar en fase de construcció entre el 2029 i 2030.

El projecte de central hidroelèctrica que es preveu a La Nou s’anomena reversible o de bombeig. Es caracteritzen per tenir dos embassaments, un a sobre de l’altre. L’aigua es bombeja des del de baix fins al de d’alt, d’on es torna a alliberar, i es produeix l’energia, amb el mateix sistema de la turbina.

En aquest cas, el pantà de baix seria La Baells i el de dalt caldria construir-lo. Es faria al pla de Clarà, on ara hi ha prats de pastures de vaques, camps de conreu i bosc, i per on passa la carretera que comunica La Nou amb Vilada. Aquí s’hi preveu la construcció d’un pantà que tindria 5hm3 de capacitat (La Baells en té 109 hm3). Es calcula que, quan s’omplís la bassa del pla de Clarà, el nivell de la Baells baixaria al voltant de 6 punts, el que equival a un metre i mig. La sala de màquines i la subestació elèctrica se situarien al peu de l’aigua del pantà de la Baells. A banda, caldria condicionar camins i construir-ne de nous.

Els ecologistes denuncien que la central tindria impacte pels moviments de terra i un perjudici per a la flora i fauna de la zona. Especialment, per l’efecte de les línies elèctriques sobre les aus.