Medi ambient

MEDI AMBIENT

Les pluges afavoreixen la cria d’òlibes als Aiguamolls de l’Empordà

A través del Pro­jecte Òliba, que tre­ba­lla des de fa deu anys al parc natu­ral dels Aigua­molls de l’Empordà per pre­ser­var l’espècie, s’ha pogut docu­men­tar per pri­mera vegada un període de sego­nes postes. “Aquest feno­men s’havia regis­trat a altres parts del ter­ri­tori, però aquí no”, explica el mem­bre del Pro­jecte Òliba a l’agència ACN, Gui­llem Arru­fat, que atri­bu­eix el caràcter “opor­tu­nista” de les òlibes, al fet que hagin “apro­fi­tat les plu­ges per criar en èpoques poc comu­nes” com és el setem­bre. Una de les tas­ques del pro­jecte, que afa­vo­reix la presència i la cria d’òlibes, és la cons­trucció i dis­tri­bució de “cai­xes niu”. “Les cai­xes són una bona alter­na­tiva a la manca d’espais on fer niu”, afirma la també mem­bre del Pro­jecte Òliba, Cris­tina Mora.

Les pre­ci­pi­ta­ci­ons d’aquest estiu han afa­vo­rit la repro­ducció de les òlibes a l’Empordà. Si és habi­tual que les cries d’aquesta espècia nei­xin a la pri­ma­vera, enguany ho han fet també al setem­bre amb sego­nes postes. Aquest és un feno­men que s’ha pogut docu­men­tar a la zona per pri­mera vegada gràcies al Pro­jecte Òliba, que tre­ba­lla en la pre­ser­vació d’aquesta espècie des de fa deu anys.

Men­tre que en “altres ter­ri­to­ris sí que s’ha docu­men­tat que fan sego­nes i, fins i tot, ter­ce­res postes; aquí no és un feno­men que esti­gui gaire ben docu­men­tat”, explica el mem­bre del Pro­jecte Òliba, Gui­llem Arru­fat, que no des­carta que s’hagués produït abans a la zona.

Des del pro­jecte atri­bu­ei­xen aquest aug­ment de postes al caràcter de les òlibes, que ten­dei­xen a adap­tar el seu com­por­ta­ment a la dis­po­ni­bi­li­tat de recur­sos. “Pot ser un efecte rebot, després de tant de temps sense pluja, perquè les òlibes són ani­mals opor­tu­nis­tes i han apro­fi­tat les pre­ci­pi­ta­ci­ons per poder criar en èpoques que sem­bla­ria que no els toca­ria”, deta­lla Arru­fat.

La també mem­bre del pro­jecte, Cris­tina Mora, recorda que “els dar­rers dos anys, la sequera ha pro­vo­cat que hi hagués menys nius, menys polls i que, fins i tot, alguna posta fra­cassés”. “La falta de plu­ges pro­voca que baixi la dis­po­ni­bi­li­tat de recur­sos”, diu Mora, que con­creta que, per exem­ple, “en sequera, hi ha menys insec­tes” i des­a­pa­rei­xen també els ani­mals que se n’ali­men­ten. “Això fa que a l’òliba li costi més caçar, perquè la seva dieta es com­pon prin­ci­pal­ment de micro­mamífers, petits ocells o amfi­bis, que al seu torn men­gen insec­tes”.

Manca d’espais on fer niu

El que també s’ha detec­tat des que es va ini­ciar el pro­jecte és la manca d’espais ade­quats per a fer niu que té a l’abast l’espècie. “Molts espais d’ús agrícola, com eren pallers o gol­fes, s’han con­di­ci­o­nat i tan­cat per des­ti­nar-se a usos turístics”, explica Cris­tina Mora, que deta­lla que, en con­seqüència, “aquells forats que per­me­tien a les òlibes fer niu, han des­a­pa­re­gut”.

Com ha pas­sat als espais que s’han tan­cat amb xar­xes per evi­tar la presència d’altres aus com coloms, i que pro­hi­bei­xen també l’entrada a les òlibes. “Hem d’anar amb compte quan fem aques­tes actu­a­ci­ons i bus­car alter­na­ti­ves perquè les òlibes hi puguin fer niu”, adver­tei­xen des del pro­jecte.

En aquest sen­tit, una de les ini­ci­a­ti­ves més des­ta­ca­des del Pro­jecte Òliba és la cons­trucció i dis­tri­bució de cai­xes niu, que es fan de fusta, s’ins­tal·len al medi i ser­vei­xen com a solu­ci­ons alter­na­ti­ves. “S’ha demos­trat que hi ha neces­si­tat d’espais de cria i que les cai­xes són una bona alter­na­tiva, perquè les òlibes les ocu­pen de seguida”, afirma Mora.

A par­tir d’aquesta ini­ci­a­tiva s’ha detec­tat que una altra pro­blemàtica per la super­vivència de l’espècie és la mort per enve­ri­na­ment, a causa dels pes­ti­ci­des que uti­litza l’agri­cul­tura. “Inten­tem cons­ci­en­ciar la page­sia que tenir una pare­lla d’òlibes és un her­bi­cida natu­ral i la millor manera de con­tro­lar la població d’insec­tes i rose­ga­dors”, deta­lla Compte.

Deu anys de feina per recuperar l’espècie

El Projecte Òliba va néixer ara fa deu anys amb l’objectiu d’estudiar i avaluar el grau d’amenaça de les òlibes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i treballar per la conservació d’aquesta espècie. Al llarg d’aquests anys, s’ha estès a tot l’Empordà.

El projecte es dedica a fer seguiment a parelles i documentar-ne la reproducció, a més d’estudiar les preferències d’ocupació de caixes niu, les característiques del comportament i els hàbits d’alimentació de l’espècie. “Creiem que amb el projecte s’ha pogut estabilitzar la població, gràcies a la col·locació de caixes niu i a fer-ne seguiment amb l’anellatge dels exemplars”, diu el membre del Projecte Òliba, Adrià Compte, fent balanç d’aquesta primera dècada. Compte recorda que van començar després de detectar que “hi havia un declivi important d’exemplars de l’espècie; no només aquí a Catalunya, sinó a bona part d’Europa”.

A més, també es treballa en la sensibilització i educació ambiental, involucrant la societat en la conservació de l’espècie. “Al final, exposant la problemàtica per xarxes i amb xerrades, tallers o voluntariats, la fem arribar a molts llocs i aconseguim que més gent ajudi a garantir una població estable i l’equilibri de l’ecosistema”, afirma Compte. Les òlibes són considerades bioindicadors de la salut dels ecosistemes i contribueixen a garantir l’equilibri ecològic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.