medi ambient
Aconsegueixen recuperar un espai de reproducció d’amfibis al Cap de Creus
L’aportació d’aigua regenerada en una bassa de cap de Creus, a Mas Ventós, ha permès recuperar l’espai com a punt de reproducció d’amfibis, segons informa l’agència ACN. Un any després de l’actuació s’han observat almenys unes set cries (metamòrfics) de tritó verd –una espècie protegida no amenaçada– i també de granota pintada. L’herpetòleg i president d’honor de la Societat Catalana d’Herpetologia, Eduard Filella, diu que són dades positives i calcula que n’hi hauria molts més dels que s’han trobat. El director del Parc Natural de Cap de Creus, Ponç Feliu, per la seva banda, remarca que aquesta bassa era un punt “estratègic” per a la reproducció d’aquestes espècies i que després de tres anys d’extrema sequera van decidir actuar-hi.
L’actuació
El 30 de novembre de l’any passat efectius del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) van abocar uns 3.000 litres d’aigua regenerada procedent de la depuradora del Port de la Selva en una bassa del cap de Creus per afavorir la reproducció de diverses espècies d’amfibis. Es tracta d’una bassa històrica de Mas Ventós, on els experts havien comptabilitzat fins a set espècies d’amfibis com el tritó verd, la salamandra i el gripau, però que la sequera acumulada havia deixat completament seca.
El director del parc va explicar aleshores que la bassa era “crucial” per a la reproducció d’aquestes espècies i que la mesura s’adoptava en un any “extremadament dolent” pel que fa a la pluviometria. La del Mas Ventós és una bassa antiga que tradicionalment s’abastia d’una déu però que arran de l’extrema sequera havia quedat completament seca i havia deixat orfes d’espais on fer la reproducció aquestes espècies, algunes de les quals protegides. “Vam pensar que era important per combatre els efectes del canvi climàtic, que ens està deixant sense llocs bons”, afirmava Feliu.
Bon funcionament
Gairebé un any després de l’actuació, els experts conclouen que la mesura ha funcionat i hi han detectat alguns exemplars de tritó verd i de granota pintada. En un primer recompte, van localitzar larves. “Això implicava que, evidentment, els adults s’hi havien reproduït. En una nova visita fa només una setmanes, hi han pogut observar metamòrfics, que “són aquells individus que han acabat la metamorfosi i ja tenen l’estructura i la forma d’un adult, però en miniatura”. D’aquests exemplars de tritó verd, n’han detectat almenys set, però calculen que n’hi hauria “molts més”.
Creuen que aquest és el primer pas perquè més endavant se n’hi afegeixin d’altres. “A la primavera si cau prou aigua, estarà ben preparada per a altres espècies que aniran venint seqüencialment com gripaus, reinetes o la granota comuna”, explica Filella.
Una espècie protegida
De tritó verd a Catalunya només se’n pot trobar en dues grans zones: al nord-est (sobretot a Girona i Barcelona) i al sud-est (Terres de l’Ebre). Tot i que es pot veure en basses amb molta vegetació tot l’any on es reprodueix, normalment té un cicle aquàtic i un altre terrestre, sortint del aigua fora del període de cria de la primavera. De fet, durant els mesos de tardor és precisament quan les femelles estan buscant hàbitats aquàtics on pondre els ous.