medi ambient
El voltor negre torna al massís del Port un segle després d’extingir-s’hi
Els primers sis exemplars de la futura colònia s’aclimataran a l’entorn en una gran gàbia abans de ser alliberats
El voltor negre ja torna a habitar el massís del Port un segle després que s’hi extingís: avui han arribat han arribat els sis primers exemplars de la futura colònia. Entre molta expectació i amb molta cura, s’han introduït a la gran gàbia d’aclimatació on viuran els pròxims mesos. En aquest període d’aclimatació cal que estableixin una “associació positiva” amb l’entorn, on se’ls alimentarà sense que tinguin contacte amb cap humà i sense alterar el seu comportament natural. Després seran alliberats i segurament marxaran, però es vol “aprofitar la filopatria, la tendència que tenen a tornar a les zones de cria”, com ha explicat el director del parc natural dels Ports, Toni Curcó. La previsió és que arribin una seixantena d’exemplars en deu anys. Els animals provenen del centre de recuperació de fauna silvestre del Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona i el seu Hàbitat (GREFA) de Madrid. Són animals procedents de rescats i acollits en centres de recuperació de fauna salvatge de la península Ibèrica i de cria en captivitat. El GREFA té en marxa el projecte Monachus des de 2008 quan es van alliberar els primers voltors negres al país, a Boumort i Alinyà i s’ha aconseguit establir l’espècie al Prepirineu català amb una colònia que ja té una cinquantena d’exemplars i una vintena de parelles. L’objectiu del projecte de reintroducció és millorar la conservació de l’espècie a Catalunya i facilitar el corredor biològic entre les colònies ibèriques i les de la resta d’Europa i Àsia. “Portem anys recuperant espècies i reintroduint les que es va extingir fa anys”, afirma Curcó. El voltor negre havia desaparegut del massís del Port a principis del segle XX, com altres espècies de rapinyaires i de voltors. Tot i que als anys setanta es detectar un únic exemplar de voltor negre que hi habitava, es comptabilitza que fa un centenar d’anys, aproximadament, que aquesta espècie s’havia extingit al massís. Amb la recuperació es restableixen tots “els processos ecològics crucials” que fan. “El paper dels voltors és important per reciclar matèria morta de ramats domèstics o animals salvatges. Eliminen matèria orgànica i controlen els animals morts que de vegades porten malalties”, explica Curcó. Cadascuna de les quatre espècies dels Ports, el voltor comú, el voltor negre, el trencalòs i l’aufrany, té una funció en la cadena rapinyaire. Els voltors es van anar introduint dins les gàbies un a un, en rigorós silenci dels assistents. S’hi estaran entre sis i deu mesos, i mentre se’n portaran d’altres. Dins la gàbia poden fer vols curts. És una instal·lació que ja s’havia posat a prova a Boumort i funciona a la serra de la Demanda de Burgos i la Rioja. Un grup d’experts, que podran establir-se en una casa forestal pròxima, s’encarregaran d’alimentar-los amb carn d’escorxadors però el contacte dels animals amb les persones ha de ser el mínim possible. “Si no, poden associar humans amb alimentació i han de ser el més feréstecs possible i que tinguin una mica de por a les persones”, rebla el director del parc natural. El voltor negre fa els nius en grans arbres. Dins del projecte s’han construït plataformes niu per facilitar-li la reproducció. També “va bé” l’ús d’enzes, reproduccions dels animals a escala real que fan de reclam per fixar-los a la zona. I és que quan aquests voltors negres surtin de la gàbia d’acollida el més probable és que es dispersin i no tornin fins que sigui adults i es vulguin reproduir perquè tenen tendència a retornar a les zones on s’han criat, element clau per a la fixació de la colònia. Tots els exemplars alliberats als Ports portaran anelles d’identificació i aparells de geolocalització. n