Medi ambient
Sis milions d’euros per mantenir camins municipals a les comarques de muntanya
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat ha obert aquest dilluns la convocatòria anticipada de subvencions destinades als consells comarcals de les comarques de muntanya i al Conselh Generau d’Aran per a actuacions de millora i manteniment de camins municipals de la xarxa veïnal i rural. La convocatòria està dotada amb 6 milions d’euros i els destinataris disposaran d’un mes per presentar les sol·licitudscorresponents.
Les subvencions finançaran accions executades entre l’1 de gener i el 31 d’octubre de l’any vinent. Les ajudes s’emmarquen en les polítiques de muntanya del govern per garantir el bon estat de la xarxa d’accés als nuclis de les nou comarques de muntanya i de l’Aran.
En un comunicat, Territori informa que aquesta és una eina més per a garantir l’equitat territorial i la millora de les condicions de vida dels veïns d’aquestes comarques, ajudant a fixar població i evitant el despoblament.
El 2022 la dotació d’aquesta línia de millora i manteniment de camins de la xarxa veïnal i rural va passar de 2,5 a 6 milions i ja fa tres anys que el departament manté l’esforç pressupostari.
Les comarques de muntanya es caracteritzen per tenir molts quilòmetres de vials municipals, amb uns costos de manteniment elevats per raons orogràfiques i climàtiques i uns pressupostos municipals insuficients per l’escàs volum de població. En aquest context, fa anys que els consells comarcals i els ajuntaments cooperen en la gestió de la xarxa de camins i, sovint, els consistoris deleguen part de les tasques als consells comarcals, que disposen de més mitjans tècnics i materials.
En el cas de les subvencions per a la millora i manteniment de camins de la xarxa veïnal i rural de titularitat municipal, l’import màxim que es pot concedir a cada consell comarcal es determina en funció de la longitud de la seva xarxa. Així, el topall és de 970.000 euros a l’Alt Urgell, de 832.000 al Solsonès, de 821.500 al Pallars Jussà, de 667.500 al Sobirà, de 622.500 al Berguedà, de 523.500 a la Garrotxa, de 496.000 al Ripollès, de 446.000 a la Cerdanya, de 322.000 a l’Alta Ribagorça i de 299.000 a l’Aran.