El desglaç de l’Àrtic afavorirà un clima més humit a la península Ibèrica

Un estudi liderat per investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ha conclòs que la pèrdua de gel marí de l’Àrtic afavorirà que el clima del sud-oest dels Estats Units, especialment de Califòrnia, es torni més sec de mitjana i sobretot a l’hivern. Així mateix, ha apuntat que la humitat a L’Estat espanyol i Portugal augmentarà, i serà més acusada durant l’hivern. El treball, que s’ha publicat a la revista Communications Earth and Environment, ha utilitzat una nova metodologia per analitzar la influència del desglaç de l’Àrtic en el clima del planeta. En aquest sentit, s’ha centrat en els impactes que es produiran en les properes dècades sense afegir cap flux de calor ni d’altres factors relacionats amb el canvi climàtic.

La pèrdua de gel marí a l’Àrtic és un fenomen llargament investigat i que genera un gran desacord a la comunitat científica. Fins ara, molts estudis s’han centrat en els efectes a llarg termini, en una escala de segles. Uns altres han investigat la resposta a la pèrdua de gel marí amb configuracions de modelització que imposen artificialment calor per a fondre el gel marí, la qual cosa pot afectar la resposta simulada. A més, alguns estudis han modificat la cobertura de gel marí antàrtic i àrtic al mateix temps, la qual cosa dificulta discernir les seves contribucions individuals.

L’estudi de l’ISGlobal avalua l’impacte del desglaç usant una nova metodologia que no afegeix cap flux de calor, sinó que se centra en els impactes que es desenvoluparan en unes poques dècades.

Ivana Cvijanovic, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l’estudi ha detallat que per arribar a aquestes conclusions, l’equip ha usat tres models de complexitat variable. En cadascun d’ells, ha fet dos conjunts de simulacions, un amb la quantitat històrica de gel marí a l’Àrtic i un altre amb una disminució substancial de la cobertura de gel marí.

La desaparició del gel marí modifica l’albedo superficial, és a dir, la reflectivitat de l’oceà Àrtic, però també elimina l’aïllament entre l’atmosfera i la superfície oceànica i afecta els perfils de salinitat. Aquests canvis locals impulsen al seu torn una sèrie de teleconnexions atmosfèriques i oceàniques que poden propagar-se lluny de l’Àrtic.

“Cal aclarir que la conclusió no és necessàriament que en els pròxims anys plourà menys a Califòrnia i més en el Mediterrani occidental”, ha explicat Desislava Petrova, investigadora d’ISGlobal i darrera autora de l’estudi. Ha afegit que a banda de la pèrdua de la capa de gel a l’Àrtic, hi ha molts altres factors que responen a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i afecten el clima. Entre aquests ha destacat les retroalimentacions atmosfèriques, oceàniques i de la vegetació, els canvis de circulació, la pèrdua de gel marí antàrtic. “Comprendre la influència d’aquest fenomen per separat ens ajudarà a afinar les prediccions globals”, ha afirmat.

En aquesta mateixa línia, ha apuntat que malgrat les diverses influències en el sistema climàtic del planeta, les anomalies en els patrons de circulació atmosfèrica de les últimes dècades mostren algunes similituds amb els patrons simulats en aquest estudi, especialment esdeveniments com la sequera que va afectar Califòrnia entre 2012 i 2016.