Reus ha recuperat una desena d’antics pous els últims anys per garantir l’aigua potable a la ciutat en plena sequera. Es tracta d’uns pous oberts entre els anys 40 i 60 del segle passat que van deixar de ser utilitzats perquè l’aigua no era apta per al consum humà, però amb les instal·lacions de tractament actuals, s’ha pogut potabilitzar. Avui en dia, entre un 10 i un 12% de l’aigua que es consumeix a la capital del Baix Camp prové de pous i mines propis. En total, Reus compta amb una vintena de pous. El regidor de medi ambient i sostenibilitat, Daniel Rubio, destaca que és per “no tenir tanta dependència ni del sistema Riudecanyes – Siurana, ni de l’aigua de l’Ebre”.

La recuperació de pous a Reus és “històrica”, assenyala Rubio. Amb el creixement de la ciutat, els reusencs s’abastaven d’aigua de pous i minats que es trobaven dins el terme municipal. No és fins a l’any 1904 que l’Ajuntament de Reus i diversos particulars creen la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes per construir l’embassament, i el 1919 es posa en funcionament. El 1989, amb l’anomenat minitransvasament de l’Ebre, la capital del Baix Camp comença a rebre també aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i, a poc a poc, va abandonant alguns pous.

Amb l’actual període de sequera, el govern de Reus va presentar un pla d’inversions de 2,5 milions d’euros per “intentar aprofitar fins a l’última gota d’aigua de quilòmetre zero”, explica Rubio, “per no tenir tanta dependència ni del sistema Siurana – Riudecanyes, ni de l’aigua de l’Ebre”, afegeix. En aquest pla bianual (2024 – 2025) s’han recuperat tres pous a la zona de Bellissens, un altre conegut com a IGME al polígon Mas Sunyer, la mina del barri Gaudí i els pròxims mesos s’han de posar en marxa tres pous que es troben a la zona de l’aeroport. Abans, ja s’havien tornat a posar en funcionament els pous municipals Estellers i el de Mas Miarnau que s’usen per regar la zona verda del parc Sant Jordi. A més d’un pou a la zona de Misericòrdia per regar els parcs del Trenet i del Centenari. Paral·lelament, s’està treballant en un sistema de tractament de l’aigua provinent de pous situats a la zona del polígon Agro-Reus.

La posada a punt dels pous de Bellissens i els de l’aeroport no ha estat ràpid. Els primers es troben a escassos metres de les vies d’alta velocitat, propietat d’Adif, i els de l’aeroport estan situats dins les mateixes instal·lacions aeroportuàries. “És una infraestructura que depèn de l’Estat i necessitem els permisos per poder entrar, actuar i fer les obres. Se’ns està demorant, però estem avançant”, assegura el regidor.

El problema principal dels aqüífers d’on s’extreu l’aigua és l’elevada quantitat de sals i de fangs, que fan que l’aigua no sigui potable en un inici. Per fer-la apte com a aigua de boca, s’ha instal·lat un sistema desnitrificador que amb unes resines es fa un intercanvi iònic que permet posar l’aigua en el “punt òptim” per al consum humà. Els aqüífers que no es poden descontaminar prou s’utilitzen per a aigua de reg o per a neteja de la via pública.